Jonathan Tepper a "Singulars": "O acceptem la deflació o sortim de l'euro"
L'analista afirma que "l'euro no és una bona zona monetària, perquè s'han creat uns desajustos que s'han de resoldre amb preus reals".
Jonathan Tepper és llicenciat en Història Econòmica per la Universitat d'Oxford i col·labora com a analista econòmic en mitjans com la BBC, CNBC i Bloomberg. Aquest dimecres ha estat al plató de "Singulars". Aquestes són les seves millors frases:
"Ja fa entre sis i nou mesos que sabem que la caiguda del PIB a Espanya no serà del -0,5%, com va dir el ministre De Guindos, sinó del -1,5%. Ja se sabia que Espanya estava a punt de contraure's i que seria pitjor que el que deia De Guindos."
"Realment, ja fa uns quants anys que em sembla bastant absurd escoltar qualsevol cosa que digui el govern d'Espanya. No parlo només de Rajoy, sinó també de Zapatero. Les previsions econòmiques del govern i del Banc d'Espanya han sigut pèssimes, i gairebé sempre s'han equivocat; no és cap novetat."
"El govern espanyol té un historial bastant dolent, en això d'equivocar-se. Zapatero deia que els bancs espanyols eren els més forts d'Europa, i ja hem vist que Europa ha rescatat els bancs espanyols."
"La credibilitat del govern espanyol, en una escala de l'1 al 5, estaria entre l'1 i el 2. Són les accions del Banc Central Europeu les que han donat un respir a l'economia espanyola, no pas les accions que s'han fet a Espanya."
"Molts parlen de les exportacions entre els plans de creixement d'Espanya. És veritat que estan millorant, però aquest creixement ve de fora: hi ha d'haver alemanys, americans o xinesos que vulguin comprar. El sector de l'exportació d'Espanya no pot aixecar tota l'economia, és una part petita."
"L'atur juvenil a Espanya, és a dir, entre els menors de 25 anys, és del 57%. És a dir, sis de cada deu joves no tenen feina. Hi ha una mobilitat exterior forçada: se n'han d'anar perquè aquí no tenen feina. Grècia, que ha fet fallida i té un col·lapse social, té un atur juvenil més baix que l'espanyol. És probable que la taxa d'atur passi del 27%."
"Els països on els costos laborals per treballador són alts, com Portugal, Grècia i Irlanda, són els que estan pitjor. Espanya és la quarta, i, tot i que ara han baixat, haurien de baixar molt més, entre un 20% i un 30%."
"O baixen els sous, o tenim un increment molt alt de la productivitat i deixem els sous on són. I això no passarà. O els alemanys accepten una inflació molt més alta, o els espanyols accepten una mica de deflació. Per això, l'euro no és una bona zona monetària, perquè s'han creat uns desajustos que s'han de resoldre amb preus reals. El 1992, Espanya va devaluar la pesseta i va poder sortir de la recessió en què es trobava. Va ser un coixí i una ajuda per als ajustos econòmics que va haver de fer el país. Ara no ho podem fer. Per tant, o acceptem la deflació o sortim de l'euro."
"La riquesa que hi ha hagut a Espanya és fictícia. No és qüestió d'empobrir-nos, sinó de reconèixer la realitat. Si tens una bombolla immobiliària enorme i un creixement basat en una creació molt gran de crèdit, no pots dir que has tingut una riquesa real."
"A Espanya es pot acomiadar amb 20 dies per any treballat. La mitjana de l'OCD és la meitat, 10 dies. Espanya és el país més car per acomiadar."
"Les vendes a l'exterior han augmentat bastant. Està bé que s'estigui exportant molt, però una gran part de la millora es deu al col·lapse complet de les importacions. Hi ha menys demanda interna perquè Espanya compra menys a l'exterior. Per tant, augmenta el volum d'exportacions amb relació a les importacions."
"Dragui (BCE) va dir que compraria bons de la perifèria i es van anunciar mesures per augmentar la liquiditat a Europa. Això fa pensar que pujarà la producció industrial a Espanya i milloraran les exportacions, però el PIB no creixerà. L'indicador avançat ens diu que no hi haurà creixement."
"Els bancs centrals més importants del món estan creant molt diner. La Reserva Federal dels Estats Units està comprant, cada mes, 85.000 milions de dòlars de bons americans. El Japó ha anunciat que imprimirà l'equivalent a un tant per cent del PIB cada mes. Estem entrant en un territori on no hem estat mai en la història mundial."
"El diner que existeix és crèdit, són préstecs. El diner és igual a deute i préstecs, no són dipòsits ni el que tenim a la butxaca."
"Cada banc central decideix quin tant per cent de diner real cal tenir a la caixa. Als Estats Units és d'un 10%, a Europa és d'un 2% i a la Gran Bretanya, legalment, no han de guardar res. Si tu fas un dipòsit de 1.000 dòlars al banc, el banc en guardarà 100 i els altres 900 els pot prestar. Aleshores, el sistema tindrà els 1.000 més els 900 que ha prestat, és a dir 1.900 dòlars, i els 100 de reserva. La persona que rep el préstec dipositarà els 900 en un altre banc, i aquest els tornarà a prestar. I això es repeteix fins que els 1.000 dòlars es poden convertir en 10.000, repartits en tot el sistema econòmic. Així és com creen diners els bancs, els multipliquen, són diners que no existeixen."
"Tenint un banc, tens una llicència per crear diner. Hi ha molts bancs privats. Per tant, podem dir que el sistema bancari, en si, crea diner"
"Si totes les persones que han dipositat diners els volen treure al mateix temps, es creen pànics bancaris, perquè hi ha 1.000 dòlars reals però 10.000 de creats. Tots ho hem vist fa dues o tres setmanes a Xipre."
"El sistema de reserva fraccionària és molt perillós. Algú pot treure els seus diners i provocar una fallida bancària. Però la reserva fraccionària sobreviu perquè els bancs centrals imprimeixen diner i proporcionen liquiditat. Quan hi ha molta demanda i no hi ha efectiu, són els prestadors d'últim recurs. Per això gairebé mai no hi ha pànics bancaris."
"Els primers bancs que van fer fallida, als Estats Units, tenien un palanquejament d'entre 33 i 25 vegades el seu capital. És a dir, tenien 3 dòlars de capital i estaven jugant amb 100. Aquest és el problema del sistema bancari, que hi ha un palanquejament enorme. I sobretot ara que hi ha pèrdues, et pots menjar el capital real molt de pressa."
"És molt important tenir un sistema bancari molt ben regulat, amb molt poc palanquejament i amb bona supervisió. Tristament, no hem vist res de tot això a Europa o als Estats Units."
"La regulació financera a Espanya ha estat absolutament pèssima, i per això ara hi ha moltes famílies que ho han perdut gairebé tot. Es va permetre que bancs que no eren solvents ni creïbles venguessin accions. Bankia no va aconseguir que ningú de fora invertís, i es va permetre que tot el que és dolent dels bancs i les caixes a Espanya es vengués a gent que ignora com funciona un banc."
"Tant a Espanya com als Estats Units i a altres països, molts banquers haurien d'anar a la presó, com es va fer a Islàndia, perquè vendre productes bancaris complexos a persones que no poden entendre'ls, com ho eren moltes de les preferents, és un frau. I també els reguladors. On és la seva responsabilitat?"
"Algunes solucions per a Espanya poden ser sortir de l'euro, perdonar el deute i fer quitances molt grosses i flexibilitzar les condicions laborals a Espanya fent reformes estructurals. No hi ha cap motiu pel qual els espanyols no puguin tornar a créixer. El problema és que l'estructura monetària i fiscal de l'economia espanyola no és l'adequada per aconseguir creixement."
"Ja fa entre sis i nou mesos que sabem que la caiguda del PIB a Espanya no serà del -0,5%, com va dir el ministre De Guindos, sinó del -1,5%. Ja se sabia que Espanya estava a punt de contraure's i que seria pitjor que el que deia De Guindos."
"Realment, ja fa uns quants anys que em sembla bastant absurd escoltar qualsevol cosa que digui el govern d'Espanya. No parlo només de Rajoy, sinó també de Zapatero. Les previsions econòmiques del govern i del Banc d'Espanya han sigut pèssimes, i gairebé sempre s'han equivocat; no és cap novetat."
"El govern espanyol té un historial bastant dolent, en això d'equivocar-se. Zapatero deia que els bancs espanyols eren els més forts d'Europa, i ja hem vist que Europa ha rescatat els bancs espanyols."
"La credibilitat del govern espanyol, en una escala de l'1 al 5, estaria entre l'1 i el 2. Són les accions del Banc Central Europeu les que han donat un respir a l'economia espanyola, no pas les accions que s'han fet a Espanya."
"Molts parlen de les exportacions entre els plans de creixement d'Espanya. És veritat que estan millorant, però aquest creixement ve de fora: hi ha d'haver alemanys, americans o xinesos que vulguin comprar. El sector de l'exportació d'Espanya no pot aixecar tota l'economia, és una part petita."
"L'atur juvenil a Espanya, és a dir, entre els menors de 25 anys, és del 57%. És a dir, sis de cada deu joves no tenen feina. Hi ha una mobilitat exterior forçada: se n'han d'anar perquè aquí no tenen feina. Grècia, que ha fet fallida i té un col·lapse social, té un atur juvenil més baix que l'espanyol. És probable que la taxa d'atur passi del 27%."
"Els països on els costos laborals per treballador són alts, com Portugal, Grècia i Irlanda, són els que estan pitjor. Espanya és la quarta, i, tot i que ara han baixat, haurien de baixar molt més, entre un 20% i un 30%."
"O baixen els sous, o tenim un increment molt alt de la productivitat i deixem els sous on són. I això no passarà. O els alemanys accepten una inflació molt més alta, o els espanyols accepten una mica de deflació. Per això, l'euro no és una bona zona monetària, perquè s'han creat uns desajustos que s'han de resoldre amb preus reals. El 1992, Espanya va devaluar la pesseta i va poder sortir de la recessió en què es trobava. Va ser un coixí i una ajuda per als ajustos econòmics que va haver de fer el país. Ara no ho podem fer. Per tant, o acceptem la deflació o sortim de l'euro."
"La riquesa que hi ha hagut a Espanya és fictícia. No és qüestió d'empobrir-nos, sinó de reconèixer la realitat. Si tens una bombolla immobiliària enorme i un creixement basat en una creació molt gran de crèdit, no pots dir que has tingut una riquesa real."
"A Espanya es pot acomiadar amb 20 dies per any treballat. La mitjana de l'OCD és la meitat, 10 dies. Espanya és el país més car per acomiadar."
"Les vendes a l'exterior han augmentat bastant. Està bé que s'estigui exportant molt, però una gran part de la millora es deu al col·lapse complet de les importacions. Hi ha menys demanda interna perquè Espanya compra menys a l'exterior. Per tant, augmenta el volum d'exportacions amb relació a les importacions."
"Dragui (BCE) va dir que compraria bons de la perifèria i es van anunciar mesures per augmentar la liquiditat a Europa. Això fa pensar que pujarà la producció industrial a Espanya i milloraran les exportacions, però el PIB no creixerà. L'indicador avançat ens diu que no hi haurà creixement."
"Els bancs centrals més importants del món estan creant molt diner. La Reserva Federal dels Estats Units està comprant, cada mes, 85.000 milions de dòlars de bons americans. El Japó ha anunciat que imprimirà l'equivalent a un tant per cent del PIB cada mes. Estem entrant en un territori on no hem estat mai en la història mundial."
"El diner que existeix és crèdit, són préstecs. El diner és igual a deute i préstecs, no són dipòsits ni el que tenim a la butxaca."
"Cada banc central decideix quin tant per cent de diner real cal tenir a la caixa. Als Estats Units és d'un 10%, a Europa és d'un 2% i a la Gran Bretanya, legalment, no han de guardar res. Si tu fas un dipòsit de 1.000 dòlars al banc, el banc en guardarà 100 i els altres 900 els pot prestar. Aleshores, el sistema tindrà els 1.000 més els 900 que ha prestat, és a dir 1.900 dòlars, i els 100 de reserva. La persona que rep el préstec dipositarà els 900 en un altre banc, i aquest els tornarà a prestar. I això es repeteix fins que els 1.000 dòlars es poden convertir en 10.000, repartits en tot el sistema econòmic. Així és com creen diners els bancs, els multipliquen, són diners que no existeixen."
"Tenint un banc, tens una llicència per crear diner. Hi ha molts bancs privats. Per tant, podem dir que el sistema bancari, en si, crea diner"
"Si totes les persones que han dipositat diners els volen treure al mateix temps, es creen pànics bancaris, perquè hi ha 1.000 dòlars reals però 10.000 de creats. Tots ho hem vist fa dues o tres setmanes a Xipre."
"El sistema de reserva fraccionària és molt perillós. Algú pot treure els seus diners i provocar una fallida bancària. Però la reserva fraccionària sobreviu perquè els bancs centrals imprimeixen diner i proporcionen liquiditat. Quan hi ha molta demanda i no hi ha efectiu, són els prestadors d'últim recurs. Per això gairebé mai no hi ha pànics bancaris."
"Els primers bancs que van fer fallida, als Estats Units, tenien un palanquejament d'entre 33 i 25 vegades el seu capital. És a dir, tenien 3 dòlars de capital i estaven jugant amb 100. Aquest és el problema del sistema bancari, que hi ha un palanquejament enorme. I sobretot ara que hi ha pèrdues, et pots menjar el capital real molt de pressa."
"És molt important tenir un sistema bancari molt ben regulat, amb molt poc palanquejament i amb bona supervisió. Tristament, no hem vist res de tot això a Europa o als Estats Units."
"La regulació financera a Espanya ha estat absolutament pèssima, i per això ara hi ha moltes famílies que ho han perdut gairebé tot. Es va permetre que bancs que no eren solvents ni creïbles venguessin accions. Bankia no va aconseguir que ningú de fora invertís, i es va permetre que tot el que és dolent dels bancs i les caixes a Espanya es vengués a gent que ignora com funciona un banc."
"Tant a Espanya com als Estats Units i a altres països, molts banquers haurien d'anar a la presó, com es va fer a Islàndia, perquè vendre productes bancaris complexos a persones que no poden entendre'ls, com ho eren moltes de les preferents, és un frau. I també els reguladors. On és la seva responsabilitat?"
"Algunes solucions per a Espanya poden ser sortir de l'euro, perdonar el deute i fer quitances molt grosses i flexibilitzar les condicions laborals a Espanya fent reformes estructurals. No hi ha cap motiu pel qual els espanyols no puguin tornar a créixer. El problema és que l'estructura monetària i fiscal de l'economia espanyola no és l'adequada per aconseguir creixement."
