Jordi Serra: "Apropar-nos a la canalla forma part de l'ADN del Super3"
Conversem amb Jordi Serra, director durant 10 anys del Super3. Durant aquella època es va engegar la celebració de la Festa dels Súpers, que enguany arriba a la 15a edició. Quinze anys que han donat per a moltes anècdotes i curiositats que en Jordi ens explica.
Aquest any se celebra la que ja és l'edició número quinze de la Festa dels Súpers. Amb motiu d'aquest aniversari hem volgut conversar amb Jordi Serra, actual cap de programes de Televisió de Catalunya i una de les persones que coneix més a fons el Super3 i la seva evolució. No en va, va estar durant 10 anys al capdavant del club, i va ser un dels responsables de tirar endavant la festa.
Jordi, com recordes el teu pas pel Super3?
Doncs diria que va ser l'època més bona de la meva vida professional. L'avantatge del Super3 és que tens molt clar per a qui treballes: els nens. Estar al servei de la canalla t'allunya d'altres sectors on hi ha més interessos i conflictes. I un altre avantatge molt gran és que pots veure el teu públic. A la Festa dels Súpers, cada any, dius: mira, tota la feina que faig és per a aquesta gent. En un altre tipus de programa, hi ha les audiències, el "share", els números... però els números no tenen cara. El Super3 és de les millors idees que han sortit d'aquest país.
Què creus que explica l'èxit d'aquest club infantil, que amb més d'un milió de socis és el més gran del món?
Doncs és un projecte que ha intentat copiar tothom, totes les grans cadenes de televisió espanyoles... però per la magnitud que tenen, la dimensió, no poden tenir el mateix funcionament... Nosaltres som un país petit, un país molt a mida perquè neixi, es creï i funcioni una cosa com el Super3. És una qüestió de proximitat: qui més qui menys pot venir un parell d'hores a Barcelona a portar la canalla a la Festa dels Súpers, per exemple.
Precisament, una de les claus del club és la interacció amb els nens... És així com va sorgir la idea de muntar una festa?
Sí, l'origen de la festa és molt clar: la nostra preocupació per diferenciar-nos de la competència. La idea va sorgir en un moment en què teníem molts problemes per aconseguir bones sèries d'animació... perquè quan les anàvem a buscar, les cadenes d'abast espanyol ens les prenien... pagaven més, no podíem competir. I al final vam dir: les sèries mai no seran el nostre valor diferencial. Quin és el nostre valor diferencial? Els súpers, la interacció amb ells, els acords que tenim amb moltes entitats... i vam voler fer una festa per posar en valor tot això, que era el nostre patrimoni principal. Va ser anar un pas més enllà, vam pensar: som un programa de tele, amb els valors d'una televisió publica, però volem ser alguna cosa més, perquè pensem que forma part del nostre ADN, l'aproximar-nos a la canalla...
I com va ser, aquesta primera festa?
Molt modesta de recursos. No teníem ni escenari. Era una cosa molt simple i amateur, feta pels mateixos que fèiem el programa de televisió, que ens vam embolicar a fer una festa. Fins i tot teníem dubtes de com reaccionarien els nens en veure en persona la Noti, el Petri... eren personatges molt virtuals, com de còmic, perquè sempre sortien amb un "chroma" al darrere, volaven... pensàvem que potser, en veure'ls al carrer, els nens quedarien decebuts. Però va ser un èxit: la canalla es tornava boja de veure per allà el Petri, la Noti, la Nets, el Tomàtic... Tot i que no tenia la magnitud que té ara, va ser un gran èxit.
I com va anar evolucionant?
Cada any ens anàvem desbordant, desbordant... El quart any fins i tot vam haver de dir que no vingués més gent, una vegada començada la festa. Vam anar morint d'èxit cada any, i això va fer que ho féssim cada vegada millor. El primer any, els mateixos que fèiem el programa vam fer la festa. Pràcticament sense convidats. Ara no, ara hi ha moltes actuacions, vénen molts artistes. Quinze anys després, es veu molt diferent... Hi ha un equip especialment dedicat a això que treballa ben bé tot l'any i quan acaba la festa de seguida repassa com ha anat i torna a començar...
També amb el club va passar això, que es va anar fent gran. Vam dir per la tele: envia una postal i fes-te súper, i t'enviarem un carnet i la supermà. I al cap de dos mesos hi havia quatre sacs de postals allà als passadissos. Se'ns va plantejar el dubte: i ara què fem amb tot això? No teníem un equip d'administratius que gestionés allò... Tot plegat ha evolucionat.
També han evolucionat els nens, i els personatges del Super3...
Sí, ara tenim un plantejament gairebé de "sitcom". Allò del Petri era un codi més màgic, més de fantasia. Ara estem en un codi més realista... però és que els nens se'ns han fet grans. Et puc explicar una anècdota: nosaltres teníem el Tomàtic, trucaven els nens i deien: "Hola, voldria veure una girafa amb el seu fillet". Tot eren trucades així, molt innocents. Fins que un dia, de cop i volta, ens van demanar el videoclip de les Spice Girls. I van començar a demanar sempre videoclips. Els nens de fa 20 anys eren molt més innocents, ara porten molta "mili" de tele, i des d'un punt de vista televisiu, la "sitcom" del Super3 amb els personatges actuals és una mica més madura. Mantens el to d'humor per poder somriure de tot plegat, però formalment és més madura. Si ara volguéssim fer fantasia ho hauríem de fer amb un pressupost de Hollywood, perquè ara els nens estan acostumats a veure uns videojocs i unes pel·lícules amb molts efectes especials.
Quina és la importància de la festa, dintre del projecte global del Super3?
La festa és la gran cirera, l'aparador, d'una activitat que es fa tot l'any. És la festa major, una cosa que es fa per apropar-se als nens. Però resulta curiós que amb tota la potència virtual que està agafant el portal del Super3, amb l'eclosió de les xarxes socials, de les quals els nens són grans consumidors i usuaris, la festa continuï sent un gran exponent: això és molt important, que la festa mantingui el seu valor com a punt de trobada. Jo hi vaig cada any, veig la canalla, feliços i contents, i els pares que hi van amb la millor de les disposicions...
I no costa més mobilitzar-los, avui en dia, als nens?
En realitat, encara hi ha la mentalitat de pensar que els nens són uns clients poc exigents, i que els agrada tot... i això no és així... les propostes han d'estar pensades per a ells. Per l'experiència que tinc, si a un nen li ofereixes un pla millor, una activitat en la qual el pare o la mare o algú pròxim s'impliqui i estigui allà amb ell, ell tria abans això que una activitat més individual, com l'ordinador... És a dir, si la proposta és pensada per a ell -no que ell vingui al teu terreny, sinó que tu vagis al seu- segur que t'ho compra.
Com valoraries, globalment, el projecte del Super3?
El Super3 és un club que té una relació molt directa amb el país, amb els nens i els pares. Hi ha molta gent que et fa saber que el Super3 els fa companyia, que els guions els han ajudat, que s'hi identifiquen... Aquesta interacció que va començar amb un carnet i una invitació d'aniversari s'ha mantingut amb la festa, amb el portal... això és el que ens permet ser més a prop de l'audiència. Jo crec que el Super3, com a programació infantil, com a oferta adreçada als nens, és el projecte més sòlid que s'ha fet, un projecte molt ben construït i estructurat, sobretot perquè està pensat exclusivament per a la canalla. I està molt ben pensat perquè al darrere hi ha una gent fantàstica.
Évelin Pérez
Jordi, com recordes el teu pas pel Super3?
Doncs diria que va ser l'època més bona de la meva vida professional. L'avantatge del Super3 és que tens molt clar per a qui treballes: els nens. Estar al servei de la canalla t'allunya d'altres sectors on hi ha més interessos i conflictes. I un altre avantatge molt gran és que pots veure el teu públic. A la Festa dels Súpers, cada any, dius: mira, tota la feina que faig és per a aquesta gent. En un altre tipus de programa, hi ha les audiències, el "share", els números... però els números no tenen cara. El Super3 és de les millors idees que han sortit d'aquest país.
Què creus que explica l'èxit d'aquest club infantil, que amb més d'un milió de socis és el més gran del món?
Doncs és un projecte que ha intentat copiar tothom, totes les grans cadenes de televisió espanyoles... però per la magnitud que tenen, la dimensió, no poden tenir el mateix funcionament... Nosaltres som un país petit, un país molt a mida perquè neixi, es creï i funcioni una cosa com el Super3. És una qüestió de proximitat: qui més qui menys pot venir un parell d'hores a Barcelona a portar la canalla a la Festa dels Súpers, per exemple.
Precisament, una de les claus del club és la interacció amb els nens... És així com va sorgir la idea de muntar una festa?
Sí, l'origen de la festa és molt clar: la nostra preocupació per diferenciar-nos de la competència. La idea va sorgir en un moment en què teníem molts problemes per aconseguir bones sèries d'animació... perquè quan les anàvem a buscar, les cadenes d'abast espanyol ens les prenien... pagaven més, no podíem competir. I al final vam dir: les sèries mai no seran el nostre valor diferencial. Quin és el nostre valor diferencial? Els súpers, la interacció amb ells, els acords que tenim amb moltes entitats... i vam voler fer una festa per posar en valor tot això, que era el nostre patrimoni principal. Va ser anar un pas més enllà, vam pensar: som un programa de tele, amb els valors d'una televisió publica, però volem ser alguna cosa més, perquè pensem que forma part del nostre ADN, l'aproximar-nos a la canalla...
I com va ser, aquesta primera festa?
Molt modesta de recursos. No teníem ni escenari. Era una cosa molt simple i amateur, feta pels mateixos que fèiem el programa de televisió, que ens vam embolicar a fer una festa. Fins i tot teníem dubtes de com reaccionarien els nens en veure en persona la Noti, el Petri... eren personatges molt virtuals, com de còmic, perquè sempre sortien amb un "chroma" al darrere, volaven... pensàvem que potser, en veure'ls al carrer, els nens quedarien decebuts. Però va ser un èxit: la canalla es tornava boja de veure per allà el Petri, la Noti, la Nets, el Tomàtic... Tot i que no tenia la magnitud que té ara, va ser un gran èxit.
I com va anar evolucionant?
Cada any ens anàvem desbordant, desbordant... El quart any fins i tot vam haver de dir que no vingués més gent, una vegada començada la festa. Vam anar morint d'èxit cada any, i això va fer que ho féssim cada vegada millor. El primer any, els mateixos que fèiem el programa vam fer la festa. Pràcticament sense convidats. Ara no, ara hi ha moltes actuacions, vénen molts artistes. Quinze anys després, es veu molt diferent... Hi ha un equip especialment dedicat a això que treballa ben bé tot l'any i quan acaba la festa de seguida repassa com ha anat i torna a començar...
També amb el club va passar això, que es va anar fent gran. Vam dir per la tele: envia una postal i fes-te súper, i t'enviarem un carnet i la supermà. I al cap de dos mesos hi havia quatre sacs de postals allà als passadissos. Se'ns va plantejar el dubte: i ara què fem amb tot això? No teníem un equip d'administratius que gestionés allò... Tot plegat ha evolucionat.
També han evolucionat els nens, i els personatges del Super3...
Sí, ara tenim un plantejament gairebé de "sitcom". Allò del Petri era un codi més màgic, més de fantasia. Ara estem en un codi més realista... però és que els nens se'ns han fet grans. Et puc explicar una anècdota: nosaltres teníem el Tomàtic, trucaven els nens i deien: "Hola, voldria veure una girafa amb el seu fillet". Tot eren trucades així, molt innocents. Fins que un dia, de cop i volta, ens van demanar el videoclip de les Spice Girls. I van començar a demanar sempre videoclips. Els nens de fa 20 anys eren molt més innocents, ara porten molta "mili" de tele, i des d'un punt de vista televisiu, la "sitcom" del Super3 amb els personatges actuals és una mica més madura. Mantens el to d'humor per poder somriure de tot plegat, però formalment és més madura. Si ara volguéssim fer fantasia ho hauríem de fer amb un pressupost de Hollywood, perquè ara els nens estan acostumats a veure uns videojocs i unes pel·lícules amb molts efectes especials.
Quina és la importància de la festa, dintre del projecte global del Super3?
La festa és la gran cirera, l'aparador, d'una activitat que es fa tot l'any. És la festa major, una cosa que es fa per apropar-se als nens. Però resulta curiós que amb tota la potència virtual que està agafant el portal del Super3, amb l'eclosió de les xarxes socials, de les quals els nens són grans consumidors i usuaris, la festa continuï sent un gran exponent: això és molt important, que la festa mantingui el seu valor com a punt de trobada. Jo hi vaig cada any, veig la canalla, feliços i contents, i els pares que hi van amb la millor de les disposicions...
I no costa més mobilitzar-los, avui en dia, als nens?
En realitat, encara hi ha la mentalitat de pensar que els nens són uns clients poc exigents, i que els agrada tot... i això no és així... les propostes han d'estar pensades per a ells. Per l'experiència que tinc, si a un nen li ofereixes un pla millor, una activitat en la qual el pare o la mare o algú pròxim s'impliqui i estigui allà amb ell, ell tria abans això que una activitat més individual, com l'ordinador... És a dir, si la proposta és pensada per a ell -no que ell vingui al teu terreny, sinó que tu vagis al seu- segur que t'ho compra.
Com valoraries, globalment, el projecte del Super3?
El Super3 és un club que té una relació molt directa amb el país, amb els nens i els pares. Hi ha molta gent que et fa saber que el Super3 els fa companyia, que els guions els han ajudat, que s'hi identifiquen... Aquesta interacció que va començar amb un carnet i una invitació d'aniversari s'ha mantingut amb la festa, amb el portal... això és el que ens permet ser més a prop de l'audiència. Jo crec que el Super3, com a programació infantil, com a oferta adreçada als nens, és el projecte més sòlid que s'ha fet, un projecte molt ben construït i estructurat, sobretot perquè està pensat exclusivament per a la canalla. I està molt ben pensat perquè al darrere hi ha una gent fantàstica.
Évelin Pérez
