"La camisa de Christa Leem", a "El documental"
Als anys 70, la reina de l'"striptease" del Paral·lel barceloní va convertir el seu ofici en un art.
Christa Leem va ser una estrella amb llum pròpia que va enlluernar la Barcelona de la Transició. Era considerada un "animal escènic", "musa d'artistes, intel·lectuals i de la Gauche Divine", "símbol del Paral·lel" i "icona de les llibertats". La seva va ser una carrera curta i intensa, ben llunyana dels estereotips de l'"striptease" i de les "varietés". Vuit anys després de la seva mort, "El documental" recupera "La camisa de Christa Leem", de Leonor Miró, un homenatge a aquesta figura oblidada des de fa dècades.
A mitjans dels anys 70, Christa Leem va inventar un art. Abans moltes altres artistes s'havien tret la roba i, en plena agonia del règim franquista, vedets, actrius, cantants, famoses i aspirants van saltar la tanca repressiva del nacionalcatolicisme i es van despullar. Però Christa va mostrar el cos nu, blanc, lleuger i prematur, per descobrir l'ànima transparent i lliure. Va fascinar artistes i intel·lectuals, com en Joan Brossa. Va participar en diverses propostes escèniques del poeta, com la d'"Estriptis Català", pel·lícules i muntatges teatrals. El Molino, la Cúpula de Venus de la Rambla o el teatre Arnau van ser els escenaris de les seves mítiques actuacions, d'un estil personal i inimitable. L'escriptor Jordi Coca es va basar en la seva vida per escriure "La nit de les papallones", premi Sant Joan Caixa Sabadell 2009.
Christa s'havia criat en una família d'artistes de circ i de music hall. El documental construeix la seva història a través de les intervencions de seva mare, la Carme Picot (Carmen Wernoff), una popular vedet, el periodista Pablo Dalmases, el crític de circ Jordi Jané, l'agitador cultural Joan Estrada, la veu en off de la mateixa Christa en diverses entrevistes de ràdio, els seus espectacles i fotografies i els espais barcelonins on va transcórrer la seva vida en l'actualitat. De mica en mica, el personatge de l'"stripper" va guanyant carisma i la seva absència va cobrant força, sobretot gràcies al testimoni de la Carme, mare, gran admiradora i presentadora d'alguns dels seus espectacles.
Christa va deixar els escenaris a meitat dels anys vuitanta. Va morir amb cinquanta-un anys, l'any 2004, arran d'un càncer. Des del 2006, el col·lectiu que va fundar Joan Estrada, "Un dels nostres", atorga el Premi Christa Leem a persones que hagin apostat pel progressisme des d'un punt de vista polític, humà o artístic. Entre els premiats hi ha Pilar Manjón, presidenta de l'Associació 11-M Afectats pel Terrorisme, el jutge Baltasar Garzón, el poeta i pres polític durant el franquisme Marcos Ana i, a títol pòstum, el president xilè Salvador Allende i la mateixa Christa Leem.
Fitxa tècnica:
Idea original: Germán Balart
Realització: Leonor Miró
Producció executiva Doble Banda: Yolanda Olmos
Producció executiva TVC: Jordi Ambròs
Fotografia: Pablo García
Muntatge: Pablo García i Leonor Miró
Cap de producció: Leonor Miró
Producció delegada TVC: Ruth Llòria
Espanya, 2011
Amb la participació de Carmen Picot Wernoff, Joan Estrada, Jordi Jané i Pablo Ignacio de Dalmases i la participació especial de Pep Bou.
Una producció de Producciones Doble Banda en coproducció amb Televisió de Catalunya i Zoco Serveis Audiovisuals i amb la col·laboració de l'ICEC (Institut Català de les Empreses Culturals de la Generalitat de Catalunya).
Més informació
Tràiler del documental a Vimeo
Facebook del documental
Twitter de la productora, Producciones Doble Banda
Facebook de la productora, Producciones Doble Banda
Carta de comiat de Pepe Rubianes
Leonor Miró, realització
(Barcelona, 1968) Va estudiar Direcció de Cinema al Centre d'Estudis Cinematogràfics de Catalunya i Fotografia a l'IEFC, l'Institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya.
Cap de producció a Produccions Doble Banda des del 2006.
Ha dirigit els documentals "Lluvia del norte" (2010) i "La camisa de Christa Leem" (2011).
A mitjans dels anys 70, Christa Leem va inventar un art. Abans moltes altres artistes s'havien tret la roba i, en plena agonia del règim franquista, vedets, actrius, cantants, famoses i aspirants van saltar la tanca repressiva del nacionalcatolicisme i es van despullar. Però Christa va mostrar el cos nu, blanc, lleuger i prematur, per descobrir l'ànima transparent i lliure. Va fascinar artistes i intel·lectuals, com en Joan Brossa. Va participar en diverses propostes escèniques del poeta, com la d'"Estriptis Català", pel·lícules i muntatges teatrals. El Molino, la Cúpula de Venus de la Rambla o el teatre Arnau van ser els escenaris de les seves mítiques actuacions, d'un estil personal i inimitable. L'escriptor Jordi Coca es va basar en la seva vida per escriure "La nit de les papallones", premi Sant Joan Caixa Sabadell 2009.
Christa s'havia criat en una família d'artistes de circ i de music hall. El documental construeix la seva història a través de les intervencions de seva mare, la Carme Picot (Carmen Wernoff), una popular vedet, el periodista Pablo Dalmases, el crític de circ Jordi Jané, l'agitador cultural Joan Estrada, la veu en off de la mateixa Christa en diverses entrevistes de ràdio, els seus espectacles i fotografies i els espais barcelonins on va transcórrer la seva vida en l'actualitat. De mica en mica, el personatge de l'"stripper" va guanyant carisma i la seva absència va cobrant força, sobretot gràcies al testimoni de la Carme, mare, gran admiradora i presentadora d'alguns dels seus espectacles.
Christa va deixar els escenaris a meitat dels anys vuitanta. Va morir amb cinquanta-un anys, l'any 2004, arran d'un càncer. Des del 2006, el col·lectiu que va fundar Joan Estrada, "Un dels nostres", atorga el Premi Christa Leem a persones que hagin apostat pel progressisme des d'un punt de vista polític, humà o artístic. Entre els premiats hi ha Pilar Manjón, presidenta de l'Associació 11-M Afectats pel Terrorisme, el jutge Baltasar Garzón, el poeta i pres polític durant el franquisme Marcos Ana i, a títol pòstum, el president xilè Salvador Allende i la mateixa Christa Leem.
Fitxa tècnica:
Idea original: Germán Balart
Realització: Leonor Miró
Producció executiva Doble Banda: Yolanda Olmos
Producció executiva TVC: Jordi Ambròs
Fotografia: Pablo García
Muntatge: Pablo García i Leonor Miró
Cap de producció: Leonor Miró
Producció delegada TVC: Ruth Llòria
Espanya, 2011
Amb la participació de Carmen Picot Wernoff, Joan Estrada, Jordi Jané i Pablo Ignacio de Dalmases i la participació especial de Pep Bou.
Una producció de Producciones Doble Banda en coproducció amb Televisió de Catalunya i Zoco Serveis Audiovisuals i amb la col·laboració de l'ICEC (Institut Català de les Empreses Culturals de la Generalitat de Catalunya).
Més informació
Tràiler del documental a Vimeo
Facebook del documental
Twitter de la productora, Producciones Doble Banda
Facebook de la productora, Producciones Doble Banda
Carta de comiat de Pepe Rubianes
Leonor Miró, realització
(Barcelona, 1968) Va estudiar Direcció de Cinema al Centre d'Estudis Cinematogràfics de Catalunya i Fotografia a l'IEFC, l'Institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya.
Cap de producció a Produccions Doble Banda des del 2006.
Ha dirigit els documentals "Lluvia del norte" (2010) i "La camisa de Christa Leem" (2011).
