Arts escèniques

"La història d'un teatre lliure", a "El documental"

Recorregut pels 35 anys d'història del Teatre Lliure a través de les persones que l'han fet possible, fent especial atenció als inicis del projecte.

L'1 de desembre de 1976, un grup de joves actors, directors i tècnics iniciava l'aventura de crear una companyia i un teatre estables per oferir produccions en català, en un moment de la història del país en què la tan reclamada llibertat d'expressió tot just començava a treure el nas. El Teatre Lliure va aixecar el teló de la sala del carrer Montseny amb l'obra "Camí de nit". Enmig d'un panorama social incert, el somni d'oferir als espectadors "un teatre d'art per a tothom" amb vocació de servei públic es va consolidar, i ha esdevingut un referent a nivell nacional i internacional. Però qualsevol projecte que busqui perllongar-se passa per una evolució necessària, per l'adaptació a noves realitats i pel canvi dels protagonistes. Què en queda, d'aquell projecte inicial? "La història d'un teatre lliure" és un repàs apassionat d'aquells inicis valents i ambiciosos narrat pels seus protagonistes i per les fotografies d'en Ros Ribes; un recorregut per les seves diferents etapes per acabar amb un retrat del Teatre Lliure actual. El film, dirigit per Manu Benavente i Marga Ninou, es podrà veure al 33 el dilluns 7 de juliol dins l'espai "El documental", a les 23.00.

La llista de les persones que han dibuixat la història del teatre és molt llarga. El documental inclou entrevistes amb gairebé tots els membres fundadors: Lluís Pasqual, Pere Planella, Lluís Homar, Toni Sevilla, Fermí Reixach, Quim Lecina, Imma Colomer, Josep Minguell, Joan Ferrer, Anna Lizaran, Muntsa Alcañiz, Domènec Reixach i Xavi Clot. El documental també inclou intervencions de gent de teatre com Carme Portaceli, Emma Vilarasau, Jordi Bosch o Josep Maria Mestres; de crítics de teatre (Joan-Anton Benach) i polítics (Ferran Mascarell), així com el testimoni de cares menys conegudes de gent de la casa com Mercè Sindreu o Montserrat Sunyer.

Els inicis del Teatre Lliure van ser uns anys de molt d'entusiasme, feina, compromís, passió, il·lusió. Només el fet d'aconseguir un local per començar ja va ser tota una aventura en la qual els fundadors van comptar amb la complicitat dels socis de la cooperativa de consum La Lleialtat, de Gràcia. Directors, tècnics, actors..., tots participaven en el procés de producció, de principi a fi, per tal de reduir despeses i poder dedicar els diners a la subsistència col·lectiva. Cosien peces de vestuari, pintaven decorats, buscaven mobiliari i atrezzo pels Encants a bon preu, retallaven les entrades del públic i decidien entre tots una primera programació, i sempre sota l'exigent mirada del mestre Fabià Puigserver.

Va ser una aventura molt engrescadora, rica en experiències i anècdotes, èpica en les formes i el context, que ha deixat una primera generació d'artistes extraordinària. Aquell grup de joves anhelava una manera de fer i viure el teatre amb el màxim compromís personal, professional i social; una recerca constant de la complicitat de l'espectador, la formació contínua i global dels seus components, la consolidació d'un col·lectiu de treball estable amb un lema molt explícit: "Un teatre d'art per a tothom". És el que després s'ha anomenat "l'esperit del Lliure".

La continuïtat era un repte, i es va superar amb escreix. La utopia va fer-se realitat, i 35 anys ininterromputs de treball seriós, de recerca constant de camins inexplorats, de proximitat amb l'espectador, d'aposta pel teatre públic, han convertit el que era només un somni en una institució de prestigi internacional.

A partir de les experiències personals i vivencials, de les anècdotes i les opinions dels que han fet possible l'existència del Teatre Lliure, "La història d'un teatre lliure" fa una reconstrucció nostàlgica d'aquells inicis, un seguiment cronològic de les diferents etapes i un retrat del Teatre Lliure que tenim avui en dia. El final del documental inclou una dedicatòria a l'actriu i fundadora del teatre Anna Lizaran, que va morir el gener d'aquest any.


Fitxa tècnica:
Direcció: Manu Benavente i Marga Ninou
Guió: Marga Ninou
Realització: Manu Benavente
Assessor de continguts: Guillem-Jordi Graells
Producció executiva TVC: Jordi Ambròs
Producció executiva Manual, SCCL: Manu Benavente
Producció delegada TVC: Ruth Llòria i Joan Pavón
Producció: Marga Ninou, Sonsoles Miguel i Xavier Bentuè
Redacció / documentació: Sonsoles Miguel
Direcció fotografia: Alfons Garrido
Operadors de càmera: Alfons Garrido i David Naudin
Tècnic so directe: Miguel Gispert i Jordi Gallofré
Animació / AF / grafisme: David Naudin, Jorge Subirats i Asler Lasa
Espanya, 2013

Una producció de Manual, SCCL en coproducció amb Televisió de Catalunya, amb el suport de la Fundació Teatre Lliure - Teatre Públic de Barcelona, la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i el patrocini del Grup Mémora


Manu Benavente,  direcció, realització i producció executiva
Becat pel Ministeri de Cultura, estudia, a la Escuela Internacional de San Antonio de los Baños-Cuba, "Estética de la realización documental y fotografía cinemotagráfica". Realitzador-coordinador del programa d'informació cinematogràfica "Va de cine" (TVE) als festivals internacionals de Canes, Berlín, Sitges i Sant Sebastià.
El 1993 crea MANUAL, SCCL. Com a realitzador de TV ha dirigit multitud de produccions (programes, espots publicitaris, teatre per a TV, microespais, documentals, retransmissions en directe i vídeos institucionals i corporatius.
Professor de diferents cursos de capacitació en mitjans audiovisuals per a immigrants per a la plataforma MIGRAMEDIA. Professor a l'Institut d'Educació Contínua de la UPF (Màster en vídeo corporatiu, institucional i empresarial)
Ha dirigit el curtmetratge "Hermanos" (35 mm), que ha estat finalista en diferents festivals internacionals. Destaquem la seva participació a "Shooting Europe 2006".
Codirector i productor executiu del documental "La mirada d'un geògraf. Vida i viatges de Gonçal de Reparaz" (TV3)
Director-realitzador del programa especial "Nus" (TV3)
Productor executiu del documental "Azalaï, la darrera caravana"
 
 
Marga Ninou, direcció i guió
Becada pel Ministeri de Cultura per al curs "Estética de la realización documental" a la Escuela Internacional de San Antonio de los Baños-Cuba.
El 1995 s'incorpora a MANUAL, SCCL com a sòcia de la cooperativa. Ha participat en diferents produccions com a guionista i editora (programes de TV, espots, teatre per a TV, microespais, documentals, retransmissions en directe i vídeos institucionals i corporatius).
Professora de diferents cursos de capacitació en mitjans audiovisuals per a immigrants per a la plataforma MIGRAMEDIA. Professora a l'Institut d'Educació Continua de la UPF (Màster en vídeo corporatiu, institucional i empresarial)
Guionista en la producció "Nus" per a TV3
Codirectora i guionista del documental "Azalaï, la darrera carvana"
Productora de "Los desiertos de Alqaeda" (Rec Reporteros, CUATRO)


Més informació sobre el documental a Catalunya
http://www.tv3.cat/documentals
Anar al contingut