La noia de Churchill, a "Segle XX"
Un documental per descobrir les dones més extraordinàries del segle passat, com Pamela Digby Churchill Harriman.
El documental britànic que, amb el títol de "La noia de Churchill", els presentem aquesta setmana a "Segle XX" els donarà a conèixer un dels personatges femenins més extraordinaris de la passada centúria, algú que va ser qualificat com l'última cortesana del segle XX, però no pas a manera d'insult, sinó més aviat de compliment.
La protagonista d'aquesta història, Pamela Digby Churchill Harriman, va néixer el 1920 en el si d'una família d'aristòcrates rurals anglesos de Dorset. Als dinou anys, en el moment d'esclatar la Segona Guerra Mundial, va entrar a col·laborar com a traductora al Foreign Office de Londres, hi va conèixer Randolph Churchill, el fill de l'aleshores ministre de Marina, i s'hi va casar al cap de poques setmanes. Esdevinguda la nora de Winston Churchill, la que li va donar el primer nét, Pamela es va convertir des del maig del 1940 en confident i còmplice d'aquell primer ministre que només podia oferir "sang, esforç, suor i llàgrimes". Ella, però, contribuí a la victòria més aviat des de l'alcova: va ser l'amant d'Averell Harriman, el representant de Roosevelt a Londres, i de diversos generals i almiralls aliats, i transmeté les confidències de tots ells al número 10 de Downing Street.
Acabada la guerra i divorciada de Randolph Churchill, Pamela s'instal·là a París i va ser, durant una dècada llarga, una mantinguda de gran luxe, parella d'homes rics i prominents com l'hereu automobilístic Gianni Agnelli, el baró Élie de Rothschild o el navilier grec Stavros Niarchos. Fins que el 1959 es traslladà a Nova York per casar-se tot seguit amb un productor de Broadway, Leland Hayward. Sis mesos després que aquest la deixés vídua, el 1971, Pamela contreia matrimoni amb el seu antic amant Averell Harriman, prominent figura del Partit Demòcrata, i adquiria la ciutadania nord-americana.
Ben aviat, Pamela Harriman va organitzar al seu voltant el saló polític més influent de Washington, s'erigí en eficaç recaptadora de fons per als demòcrates i, a partir d'aquí, esdevingué padrina i mentora d'un jove governador d'Arkansas anomenat Bill Clinton. Quan, el 1992, aquest va arribar a la Casa Blanca i oferí a Pamela -vídua altra vegada- el càrrec que volgués, ella escollí ser l'ambaixadora dels Estats Units a París, a la ciutat on, quatre dècades abans, havia estat una mantinguda. Va exercir el càrrec durant quatre anys, fins que un vessament cerebral li causà la mort al febrer de 1997. Els honors pòstums que li van fer tant les autoritats franceses com les nord-americanes foren el digne colofó d'una vida novel·lesca, sempre a prop del poder i de la riquesa.
La protagonista d'aquesta història, Pamela Digby Churchill Harriman, va néixer el 1920 en el si d'una família d'aristòcrates rurals anglesos de Dorset. Als dinou anys, en el moment d'esclatar la Segona Guerra Mundial, va entrar a col·laborar com a traductora al Foreign Office de Londres, hi va conèixer Randolph Churchill, el fill de l'aleshores ministre de Marina, i s'hi va casar al cap de poques setmanes. Esdevinguda la nora de Winston Churchill, la que li va donar el primer nét, Pamela es va convertir des del maig del 1940 en confident i còmplice d'aquell primer ministre que només podia oferir "sang, esforç, suor i llàgrimes". Ella, però, contribuí a la victòria més aviat des de l'alcova: va ser l'amant d'Averell Harriman, el representant de Roosevelt a Londres, i de diversos generals i almiralls aliats, i transmeté les confidències de tots ells al número 10 de Downing Street.
Acabada la guerra i divorciada de Randolph Churchill, Pamela s'instal·là a París i va ser, durant una dècada llarga, una mantinguda de gran luxe, parella d'homes rics i prominents com l'hereu automobilístic Gianni Agnelli, el baró Élie de Rothschild o el navilier grec Stavros Niarchos. Fins que el 1959 es traslladà a Nova York per casar-se tot seguit amb un productor de Broadway, Leland Hayward. Sis mesos després que aquest la deixés vídua, el 1971, Pamela contreia matrimoni amb el seu antic amant Averell Harriman, prominent figura del Partit Demòcrata, i adquiria la ciutadania nord-americana.
Ben aviat, Pamela Harriman va organitzar al seu voltant el saló polític més influent de Washington, s'erigí en eficaç recaptadora de fons per als demòcrates i, a partir d'aquí, esdevingué padrina i mentora d'un jove governador d'Arkansas anomenat Bill Clinton. Quan, el 1992, aquest va arribar a la Casa Blanca i oferí a Pamela -vídua altra vegada- el càrrec que volgués, ella escollí ser l'ambaixadora dels Estats Units a París, a la ciutat on, quatre dècades abans, havia estat una mantinguda. Va exercir el càrrec durant quatre anys, fins que un vessament cerebral li causà la mort al febrer de 1997. Els honors pòstums que li van fer tant les autoritats franceses com les nord-americanes foren el digne colofó d'una vida novel·lesca, sempre a prop del poder i de la riquesa.
