La vida dels "maquis", a "Segle XX"
Rescatem la memòria històrica dels maquis del silenci, per a la reconstrucció d'aquest fenomen. Un dels més destacats i menys coneguts de la nostra història recent.
Aquest documental, coproducció de Televisió de Catalunya amb Mortimer Films & TV i Leyenda Films, se centra en les persones que van participar en els nuclis guerrillers coneguts com a maquis. Volem apropar a l'espectador com era la vida del guerriller, el seu fer diari, les condicions en què vivien durant els anys de clandestinitat, i quines van ser les raons i motivacions que els van empènyer a triar el dur camí de la guerrilla a l'Espanya dels anys 40.
El final de la Guerra Civil (1936-39) no va significar l'inici de la pau per a tots els espanyols. Com a resultat d'una victòria sense reconciliació, militants d'esquerres que no van poder o no van voler fugir es van fer guerrillers. Un focus de resistència i d'oposició al règim franquista va ser el format pels maquis. Va ser sobretot a partir de 1944, en un ambient d'eufòria política per haver derrotat a França als nazis, que es va pensar a iniciar una acció militar a gran escala. L'objectiu primordial d'aquesta ofensiva armada, completament estructurada i organitzada pel Partit Comunista d'Espanya a l'exili, seria no només combatre les forces franquistes, sinó sobretot connectar amb la població i crear un ambient d'hostilitat a la dictadura que forcés la intervenció militar dels aliats.
Així, des de l'estiu de 1944 es van iniciar les infiltracions més nombroses de grups armats i organitzacions per la frontera, per crear nuclis guerrillers, sobretot a les zones rurals. Aquests guerrillers i la població civil que els va ajudar (enllaços) van ser durament perseguits per la Guàrdia Civil i en alguns casos per l'exèrcit. Van patir una repressió brutal i indiscriminada.
En les zones rurals molta població va haver d'emigrar, pressionada, cap a Barcelona. Debilitada la guerrilla en el seu costat més vulnerable, sense bases de suport i obligada a actuar en terrenys poc favorables i amb difícils condicions logístiques, silenciades les seves operacions pels mitjans de comunicació, presentats els guerrillers com simples bandolers i amagant la seva motivació política, els maquis que van poder van acabar retirant-se a França.
El final de la Guerra Civil (1936-39) no va significar l'inici de la pau per a tots els espanyols. Com a resultat d'una victòria sense reconciliació, militants d'esquerres que no van poder o no van voler fugir es van fer guerrillers. Un focus de resistència i d'oposició al règim franquista va ser el format pels maquis. Va ser sobretot a partir de 1944, en un ambient d'eufòria política per haver derrotat a França als nazis, que es va pensar a iniciar una acció militar a gran escala. L'objectiu primordial d'aquesta ofensiva armada, completament estructurada i organitzada pel Partit Comunista d'Espanya a l'exili, seria no només combatre les forces franquistes, sinó sobretot connectar amb la població i crear un ambient d'hostilitat a la dictadura que forcés la intervenció militar dels aliats.
Així, des de l'estiu de 1944 es van iniciar les infiltracions més nombroses de grups armats i organitzacions per la frontera, per crear nuclis guerrillers, sobretot a les zones rurals. Aquests guerrillers i la població civil que els va ajudar (enllaços) van ser durament perseguits per la Guàrdia Civil i en alguns casos per l'exèrcit. Van patir una repressió brutal i indiscriminada.
En les zones rurals molta població va haver d'emigrar, pressionada, cap a Barcelona. Debilitada la guerrilla en el seu costat més vulnerable, sense bases de suport i obligada a actuar en terrenys poc favorables i amb difícils condicions logístiques, silenciades les seves operacions pels mitjans de comunicació, presentats els guerrillers com simples bandolers i amagant la seva motivació política, els maquis que van poder van acabar retirant-se a França.
