L'evangeli de Judes, dissabte a "Millennium"
Dissabte, a "Millennium", parlarem d'una troballa que podria canviar el paper de Judes en l'evangeli. I després, per il·lustrar el col·loqui, veurem el documental "L'evangeli perdut de Judes".
Aquest dissabte, 23 de desembre, a "Millennium" un col·loqui titulat "L'evangeli de Judes"·
Amb els convidats:
Josep Montserrat Torrents Catedràtic emèrit de la UAB
Sofia Torallas Tovar Investigadora de l'Institut de Filologia CSIC
P. Pius Tragan Biblista i professor a Roma. Director de l'Scriptorium Biblicum et Orientale de Montserrat
Armand Puig Teòleg
Teresa Forcades Monja benedictica i teòloga
Per il·lustrar el col·loqui, s'emetrà el documental "L'evangeli perdut de Judes".
El documental es basa en una de les troballes arqueològiques més recents en la història bíblica. El document, d'uns 2.000 anys d'antiguitat, dóna una versió diferent de la relació entre l'apòstol Judes Iscariot i Jesús i apunta la possibilitat que el mestre planifiqués la traïció del deixeble. El còdex que conté l'evangeli va ser trobat ja fa més de trenta anys a Egipte i posteriorment va ser robat i revenut diverses vegades fins que va acabar a mans de la National Geographic Society, que ha dut a terme una investigació rigorosa per provar l'autenticitat del text i esbrinar la història que hi ha al darrere de la troballa.
"L'evangeli perdut de Judes" aborda els últims dies de Jesús, amb recreacions dramàtiques per aclarir la complexa història d'intriga i política dels primers dies del cristianisme i dóna una altra versió dels continguts dels evangelis. Presenta Judes com el deixeble més proper a Jesús i diu que va cometre la seva traïció a instàncies del mateix Jesús.
El manuscrit supervivent de l'evangeli de Judes va ser escrit cap al 300 dC, però se'n té la primera referència el 180 dC, quan l'influent bisbe lionès Irenaus el va denunciar com a text herètic. En aquell moment hi havia diverses versions de la vida i els temps de Jesús en més de trenta evangelis escrits per diversos cristians durant els primers 150 anys després de la mort de Jesús. Irenaeus va contribuir a aclarir el missatge cristià dient que només quatre de tots aquests textos haurien de ser evangelis oficials: els de Mateu, Marc, Lluc i Joan. Els altres, incloent-hi el de Judes, van ser rebutjats pels primers pares de l'Església. L'evangeli, d'origen gnòstic, va ser prohibit juntament amb altres textos religiosos pel bisbe Irenaeus i d'aquesta manera va quedar exclòs del Nou Testament.
El 1981 un agricultor de l'Egipte mitjà va entrar en una antiga cripta i hi va trobar una mòmia i un misteriós llibre de papir folrat amb cuir. Incapaç de llegir l'estranya escriptura d'aquelles pàgines, va portar el llibre a un venedor d'antiguitats del Caire, que el va vendre molt aviat.
El comprador era, en realitat, una fundació especialitzada en antiguitats, que el van portar a un equip de restauradors i d'experts en copte que de seguida es van adonar de la importància del que tenien entre mans. Era ni més ni menys que un document revolucionari que explicava la història de Jesús des d'una perspectiva totalment diferent i que feia un retrat radicalment nou de Judes Iscariot, potser l'home més demonitzat de tota la història.
I aquesta és la principal importància del document, que en definitiva proposa un canvi substancial en la visió estigmatitzada que la història ha donat de Judes. Aquest apòstol ha estat un dels personatges més culpabilitzats de tots els temps i el seu nom és encara avui sinònim de traïció i maldat. Gràcies a la troballa d'aquest evangeli, s'ha obert una nova via d'investigació sobre la vida, la mort i la crucifixió del mateix Jesús, així com una revisió de la vida i els fets del seu deixeble.
Amb els convidats:
Josep Montserrat Torrents Catedràtic emèrit de la UAB
Sofia Torallas Tovar Investigadora de l'Institut de Filologia CSIC
P. Pius Tragan Biblista i professor a Roma. Director de l'Scriptorium Biblicum et Orientale de Montserrat
Armand Puig Teòleg
Teresa Forcades Monja benedictica i teòloga
Per il·lustrar el col·loqui, s'emetrà el documental "L'evangeli perdut de Judes".
El documental es basa en una de les troballes arqueològiques més recents en la història bíblica. El document, d'uns 2.000 anys d'antiguitat, dóna una versió diferent de la relació entre l'apòstol Judes Iscariot i Jesús i apunta la possibilitat que el mestre planifiqués la traïció del deixeble. El còdex que conté l'evangeli va ser trobat ja fa més de trenta anys a Egipte i posteriorment va ser robat i revenut diverses vegades fins que va acabar a mans de la National Geographic Society, que ha dut a terme una investigació rigorosa per provar l'autenticitat del text i esbrinar la història que hi ha al darrere de la troballa.
"L'evangeli perdut de Judes" aborda els últims dies de Jesús, amb recreacions dramàtiques per aclarir la complexa història d'intriga i política dels primers dies del cristianisme i dóna una altra versió dels continguts dels evangelis. Presenta Judes com el deixeble més proper a Jesús i diu que va cometre la seva traïció a instàncies del mateix Jesús.
El manuscrit supervivent de l'evangeli de Judes va ser escrit cap al 300 dC, però se'n té la primera referència el 180 dC, quan l'influent bisbe lionès Irenaus el va denunciar com a text herètic. En aquell moment hi havia diverses versions de la vida i els temps de Jesús en més de trenta evangelis escrits per diversos cristians durant els primers 150 anys després de la mort de Jesús. Irenaeus va contribuir a aclarir el missatge cristià dient que només quatre de tots aquests textos haurien de ser evangelis oficials: els de Mateu, Marc, Lluc i Joan. Els altres, incloent-hi el de Judes, van ser rebutjats pels primers pares de l'Església. L'evangeli, d'origen gnòstic, va ser prohibit juntament amb altres textos religiosos pel bisbe Irenaeus i d'aquesta manera va quedar exclòs del Nou Testament.
El 1981 un agricultor de l'Egipte mitjà va entrar en una antiga cripta i hi va trobar una mòmia i un misteriós llibre de papir folrat amb cuir. Incapaç de llegir l'estranya escriptura d'aquelles pàgines, va portar el llibre a un venedor d'antiguitats del Caire, que el va vendre molt aviat.
El comprador era, en realitat, una fundació especialitzada en antiguitats, que el van portar a un equip de restauradors i d'experts en copte que de seguida es van adonar de la importància del que tenien entre mans. Era ni més ni menys que un document revolucionari que explicava la història de Jesús des d'una perspectiva totalment diferent i que feia un retrat radicalment nou de Judes Iscariot, potser l'home més demonitzat de tota la història.
I aquesta és la principal importància del document, que en definitiva proposa un canvi substancial en la visió estigmatitzada que la història ha donat de Judes. Aquest apòstol ha estat un dels personatges més culpabilitzats de tots els temps i el seu nom és encara avui sinònim de traïció i maldat. Gràcies a la troballa d'aquest evangeli, s'ha obert una nova via d'investigació sobre la vida, la mort i la crucifixió del mateix Jesús, així com una revisió de la vida i els fets del seu deixeble.
