Marc Giró: "Cal vestir-se a totes perquè estem orgullosos del cinema que fem"

Marc, ets editor de moda i has vist moltes catifes vermelles. Com t'esperes la dels Gaudí d'enguany?
Jo me l'espero magnífica, perquè si no ja ni em plantejaria de venir, francament. Sóc optimista, com en Llàcer i en Guix. És cert que a Catalunya gastem menys lluentons i en qüestions de catifa vermella pesa més el seny que la rauxa. A vegades s'ha pecat d'un excés d'austeritat i de por a quedar massa vestit, allò que els anglesos en diuen "overdress". Aquesta por sembla que s'està aprimant, afortunadament.

L'any passat vam assistir a un salt qualitatiu: hi va haver molt de glamur...
Efectivament, hi estic molt d'acord. En l'edició passada els participants de la gala, públic inclòs, van començar a deixar enrere l'anar "pengim-penjam". Tot i així, no és suficient i aquest any s'ha de millorar i perdre el que jo anomenaria "la por de l'esmòquing". Les senyores -que en això, com en quasi tot, són pioneres- són les que marquen el ritme, els homes sempre anem darrere. Vestir de festa en una gala com aquesta, que es transmet per televisió, seria el mínim: no deixa de ser un superanunci del nostre cinema i cal que l'espectador se senti orgullós de les seves estrelles però, també, fascinat.

A "Divendres" ens ensenyes bones maneres. Com s'ha d'actuar, en una catifa vermella?
Si ets una estrella, com una estrella: amb pas ferm, amablement, no deixant que l'emoció t'ofegui, mirant a tort i a dret, intentant ser galant amb tothom, però sense ser folklòric i sense deixar-se enllurnar pels flaixos. A la catifa vermella, qui enlluerna ets tu. I si no ets una estrella, s'hi ha de passar de forma simpàtica, a pas lleuger però no apressat, amb cara de "qué bé que m'hi hagin convidat". Tímids i antipàtics, quedeu-vos a casa!

Què ha de tenir un look guanyador, per tu, en una gala com aquesta?
Personalitat, personalitat i personalitat. És un lloc comú -ja ho sento-, però també és una veritat com un temple: que el vestit no us porti a vosaltres, sigueu vosaltres qui el domineu. I compte defer massa cas dels agents o de les firmes que et deixen roba i que aconsegueixen publicitat a costa del teu estil. Tot i així, cal vestir-se de gala, sense por, tirar la casa per la finestra.

Penso en el Joel Joan l'any passat, com a president que era en aquell moment de l'Acadèmia del Cinema Català: va vestir-se d'esmòquing mentre que molts senyors semblava que anessin a la comunió d'una neboda. En Joel Joan va emetre, amb la seva indumentària, un missatge claríssim: cal vestir en aquesta gala per honorar els espectadors, perquè ens creiem i estimem la nostra feina. Cal vestir-se a totes perquè estem orgullosos del cinema que fem i del país en què estem.

La moda té una importància cabdal, fins al punt de tenir més repercussió que els premis en si. Això pot semblar frívol... Què en penses?
Moda i cinema han estat sempre molt relacionats i s'han retroalimentat sistemàticament. La retransmissió dels premis és un espectacle, i cal vestir-se per fer aquest espectacle. A més, als espectadors ens encanta veure els nostres actors i directors favorits vestits de festa i comentar el que porten.

Respecte a la frivolitat, només una reflexió: crec que una mica de frivolitat és bona. La frivolitat és aquell fenomen que, en ser permeable, ajuda que les novetats, el progrés, s'introdueixin a la societat. Els frívols s'apunten els primers a tot allò que sigui nou i diferent. Són punta de llança. Obren camins a la resta, més timids, més porucs, més ascetes... També és veritat que ser un frívol tota la vida a totes hores pot ser esgotador i convertir-se en tristesa. Però una mica de frivolitat pot ser alliberadora.

Confessa't: quin és el millor i el pitjor look que has vist mai en una catifa vermella?
A mi mai no m'han agradat les dones que van vestides com princeses i no entenc per què hi ha homes que es posen l'esmòquing però es deixen el llacet a casa. L'actriu que millor vesteix sobre la catifa vermella és la Tilda Swinton -culta, moderna, poderosa- i sempre m'ha fet gràcia el mal gust tan ben calculat de la Cher, que ha aconseguit que tothom parlés d'ella anys i panys. Al mal gust, sigui dit de passada, no cal tenir-li por.  

Acabem amb les teves apostes: quines actrius seran les més ben vestides a la catifa vermella dels Gaudí?
No puc arriscar-me a fer apostes, però a mi, en qüestió d'estil, sempre m'atrau més l'actitud i el moviment que la roba. Des d'aquest punt de vista, i repassant la llista de nominats, d'actitud i d'estil anem sobrats: el somriure de la Nora Navas i la seva forma mediterrània de portar els vestits, sensual i lliure; la Candela Peña, que em consta que és una dona molt aficionada a la moda i que practica el que jo anomenaria sexi intel·ligent, a la manera de les actrius italianes dels anys cinquanta i seixanta. La Vicky Peña és una de les meves favorites, m'agrada que sigui tan fidel al seu estil i que no es deixi emportar per modes absurdes, sempre sembla que porti peces de roba i complements que realment s'estima i que l'embolcallen i la protegeixen. L'Ingrid Rubio és de les actrius catalanes que més bé vesteix. No té por d'arriscar i sap com vestir-se de llarg però sense caure en fórmules "de princesa".

I els homes?​
En Javier Cámara té una col·lecció de vestits magnífica i és un home que sap perfectament com treure's molt de partit. Si va casual o d'esport, funciona, i si es posa de gala, funciona igualment, la qual cosa és un mèrit que no tothom té. L'Eduard Fernández vesteix com el que realment és: una força de la naturalesa. Sempre a punt per a l'acció, sempre a punt per viure. Tinc la sensació que si pogués aniria descalç. Fa l'efecte que va lleuger d'equipatge, cosa que és, us ho asseguro, una de les claus de l'elegància. En José Sacristán és, encara que sembli el contrari, terriblement presumit i vesteix austerament, sense complicacions, molt bé. Sap que el seu poder de seducció no està en els abdominals, sinó en el gest i la paraula. I és una sàvia fórmula que li funciona. I en David Solans, en qüestió d'estil, té l'avantage de la joventut. Forma part d'una nova generació d'actors molt atents a la moda que la utilitzen cada cop millor.