"Nit d'espectacle" ofereix el concert de Moncho al Liceu
"Una nit al Liceu" reemet el concert de tornada que va oferir Moncho en aquesta sala, en què hi va alternar boleros amb rumbes clàssiques i versions que l'artista fa seves amb una personalitat indiscutible.
Després de Moncho: de l'Havana a Barcelona, "Una nit al Liceu" presenta el concert que aquest gitano barcelonès va oferir al Gran Teatre del Liceu el 16 d'octubre de l'any passat. Es tracta del concert de tornada, després del que va oferir a l'Havana (Cuba) tres setmanes abans. Un concert molt especial pel que va significar respecte a la rumba catalana i el bolero que representa Moncho. A la seva ciutat i a l'escenari, potser, més emblemàtic de tots, en Moncho va presentar un repertori en què s'alternaven boleros clàssics ("Contigo aprendí", "Adoro", "La distancia", "Soy lo prohibido"...) al costat de rumbes clàssiques i de versions que Moncho fa seves amb una personalitat indiscutible ("Me'n vaig a peu", "Paraules d'amor", "(Pel teu amor) Rosó"...).
"Moncho al Liceu" és la versió televisiva de 50 minuts d'aquell magnífic concert en què Barcelona i l'Havana es donen la mà a través de la musica i pels vincles que cubania i catalanitat han anat establint al llarg dels anys. L'escenari del Liceu es va convertir, aquella nit, en el punt màgic de trobada de la música d'aquestes dues ciutats. Sota la direcció musical d'Antoni Olaf Sabater i amb la participació dels Chipen (el grup de gitanos rumberos del carrer de la Cera), en Moncho va enlluernar demostrant que el bolero és un dels estils eterns capaços de superar modes, tendències i, el més important, el pas del temps.
"Moncho al Liceu" és la versió televisiva de 50 minuts d'aquell magnífic concert en què Barcelona i l'Havana es donen la mà a través de la musica i pels vincles que cubania i catalanitat han anat establint al llarg dels anys. L'escenari del Liceu es va convertir, aquella nit, en el punt màgic de trobada de la música d'aquestes dues ciutats. Sota la direcció musical d'Antoni Olaf Sabater i amb la participació dels Chipen (el grup de gitanos rumberos del carrer de la Cera), en Moncho va enlluernar demostrant que el bolero és un dels estils eterns capaços de superar modes, tendències i, el més important, el pas del temps.

