"No me la puc treure del cap": "Jo vinc d'un silenci"
El tema de Raimon feia referència a la generació que va créixer sota el silenci imposat per la dictadura franquista. Va convertir-se en un clàssic i en el paradigma de la cançó combativa.
Aquesta setmana, a "No me la puc treure del cap", ho coneixerem tot del tema de Raimon "Jo vinc d'un silenci".
Lluny de la manera de fer cançons del primers Setze Jutges, molt influïts per les fórmules dels grans "chansoniers" francesos, l'impacte Raimon va ser immediat. Era un cantant diferent. Això ho ha mantingut, tot i els canvis estilístics al llarg de la seva carrera.
El 1975, Raimon va presentar "Jo vinc d'un silenci", un text que retratava la realitat de tota una generació que havia crescut sota el silenci imposat per la dictadura. Una cançó que conté un dels versos més clàssics de Raimon ("Qui perd els orígens, perd identitat".) i que es va convertir en un cant d'esperança, el paradigma de la cançó com a eina de combat. Com diria Manuel Sacristán, una autobiografia col·lectiva.
No me la puc treure del cap
Roger de Gràcia investiga, a "No me la puc treure del cap", què hi ha darrere 14 grans cançons catalanes que tots recordem: clàssics de la nova cançó i del rock català, cançons infantils, temes de musical, havaneres, rumbes o, fins i tot, l'himne del F. C. Barcelona.
En cada capítol, de 30 minuts, el programa dissecciona amb respecte, però també amb sentit de l'humor, una d'aquestes cançons: n'entrevistem els autors, n'analitzem la construcció musical i melòdica, busquem els significats amagats de les lletres i mirem de situar cada cançó en el moment que es va fer. Però, sobretot, Roger de Gràcia es pregunta què ha convertit aquests temes en autèntics clàssics populars.
Ara pots participar al concurs per a guanyar el llibre amb dibuixos d'artistes com Kim, Picanyol, Alex Fito o KAP de les cançons dels programes i dos CDs amb les versions de tots aquests temes.
Lluny de la manera de fer cançons del primers Setze Jutges, molt influïts per les fórmules dels grans "chansoniers" francesos, l'impacte Raimon va ser immediat. Era un cantant diferent. Això ho ha mantingut, tot i els canvis estilístics al llarg de la seva carrera.
El 1975, Raimon va presentar "Jo vinc d'un silenci", un text que retratava la realitat de tota una generació que havia crescut sota el silenci imposat per la dictadura. Una cançó que conté un dels versos més clàssics de Raimon ("Qui perd els orígens, perd identitat".) i que es va convertir en un cant d'esperança, el paradigma de la cançó com a eina de combat. Com diria Manuel Sacristán, una autobiografia col·lectiva.
No me la puc treure del cap
Roger de Gràcia investiga, a "No me la puc treure del cap", què hi ha darrere 14 grans cançons catalanes que tots recordem: clàssics de la nova cançó i del rock català, cançons infantils, temes de musical, havaneres, rumbes o, fins i tot, l'himne del F. C. Barcelona.
En cada capítol, de 30 minuts, el programa dissecciona amb respecte, però també amb sentit de l'humor, una d'aquestes cançons: n'entrevistem els autors, n'analitzem la construcció musical i melòdica, busquem els significats amagats de les lletres i mirem de situar cada cançó en el moment que es va fer. Però, sobretot, Roger de Gràcia es pregunta què ha convertit aquests temes en autèntics clàssics populars.
Ara pots participar al concurs per a guanyar el llibre amb dibuixos d'artistes com Kim, Picanyol, Alex Fito o KAP de les cançons dels programes i dos CDs amb les versions de tots aquests temes.
