"Nuesa reveladora", aquest divendres, a "El documental"

Aquest divendres, "El documental" emetrà "Nuesa reveladora", una producció nord-americana de NW Documentary Arts & Media dirigida per Ian McClusky, que explica la relació entre el fotògraf Edward Weston i la seva model i musa Charis Wilson. Ella era bonica, intel·ligent i perspicaç. Ell era un geni emergent en el món de la fotografia. Quan es van conèixer es van enamorar de seguida. Un viatge per l'oest dels Estats Units, ell amb la càmera i ella amb una màquina d'escriure, en el moment àlgid de la Gran Depressió, Charis Wilson i Edward Weston van transformar la fotografia i es van transformar ells mateixos.

Avui, Charis, als 91 anys, explica els seus anys amb Weston amb molt d'humor, candidesa i amb algun remordiment. Combinant la visió que en tenen diversos experts i recreant alguns dels moments àlgids de la relació, "Nuesa reveladora" presenta una història real d'amor i de pèrdua, de viatge i d'aventura i una mirada íntima a la fotografia moderna.

Edward Weston està considerat un dels pioners de la fotografia moderna. Amb el seu cercle d'amistats -Ansel Adams, Imogen Cunningham i Dorethea Lange-, Edward Weston va desenvolupar una estètica moderna i va donar forma a la fotografia americana del segle XX. Les seves imatges, sensuals i precises, van ser una aproximació innovadora a la mirada dels paisatges, les natures mortes i la figura humana.

Dels milers d'imatges que Weston va deixar al llarg de la seva vida, moltes són de Charis Wilson. En ella, Edward va trobar una model, una musa i una col·laboradora al llarg dels anys més productius de la seva carrera creativa. En ell, Charis va trobar acceptació, llibertat d'expressió, amor..., tot allò que contribuiria a formar, per sempre més, la seva personalitat. Les seves habilitats, les d'ell amb la càmera i les d'ella amb la màquina d'escriure, es van complementar per donar lloc a una de les obres més significatives de documentació gràfica dels Estats Units.

Charis, de 19 anys, va conèixer Edward Weston quan aquest en tenia 48 i estava separat de la seva dona, Flora, amb qui havia tingut quatre fills. La seva primera sessió fotogràfica conjunta va donar com a resultat algun dels seus treballs més inspirats. La parella s'enamora ràpidament. Charis continua treballant a la botiga de roba de la seva mare i Weston se'n va a Los Angeles per treballar per a la WPA. Vuit mesos després ell li demana de viure junts. Tots dos van crear alguns dels nus més coneguts d'Edward Weston, entre els quals hi ha "Nude in Doorway" i la sèrie de nus a les dunes.

Preocupada pel futur de la carrera de Weston en els durs temps de la Gran Depressió, Charis va ajudar Weston a redactar la sol·licitud d'ajut de la Fundació Guggenheim. L'èxit d'aquesta sol·licitud va portar la parella a embarcar-se en un viatge fotogràfic de proporcions èpiques. Carregats amb la càmera i la màquina d'escriure van recórrer Califòrnia i van fer excursions a Nevada, Arizona, Nou Mèxic, Oregon i Washington. Edward Weston va realitzar més de 1.500 imatges originals, mentre que Charis va escriure un diari de més de 300 pàgines sobre les seves aventures. En el camí, van aturar-se al Yosemite per veure el seu amic Ansel Adams. Durant l'excursió d'una setmana que va tenir lloc al llac Ediza, Edward va fer un dels retrats més famosos de Charis.

La col·laboració amb la Fundació Guggenheim va tenir continuïtat al llarg d'un altre any i es va fer necessari per a la parella tenir un lloc de residència fix per poder treballar, ell en el revelat de les seves fotografies i ella en la redacció d'un manuscrit. El pare d'ella els va cedir la propietat d'1,8 acres de terreny a Wildcat Canyon, davant de la casa de la infantesa de Charis. Neil, un dels fills d'Edward, hi va construir una petita casa que va ser batejada amb el nom de Wildcat Hill. "La casa petita amb el millor i el més bon humor", com la va anomenar Ansel Adams, va esdevenir lloc de reunió de fotògrafs i amics.

El 24 d'abril del 1939, de tornada del seu viatge final finançat per la Guggenheim, l'Edward i la Charis es van casar a Elk, una petita ciutat a la costa nord de Califòrnia. Tots dos van recórrer per segona vegada els Estats Units per fer fotografies per a una edició especial de "Leaves of Grass", de Walt Withman. Malgrat això, tot i el suport de la Fundació Guggenheim, aquest viatge va estar farcit de conflictes amb l'editor, terminis molt ajustats i la primera fissura en la relació entre tots dos. El bombardeig de Pearl Harbour va acabar sobtadament amb el viatge i Edward i Charis van retornar a Wildcat Hill. Malgrat les restriccions a causa de la guerra, van continuar amb els seus esforços creatius i van trobar també la manera de contribuir amb l'esforç civil de guerra.

Un cop aconseguit el reconeixement internacional, Edward va ser honorat amb la més gran retrospectiva que s'havia fet mai de l'obra d'un fotògraf al Museu d'Art Modern de Nova York. Després d'una relació cada cop més tibant, la Charis va deixar l'Edward. Aquest, malalt de Parkinson, va fer les seves darreres fotografies a Point Lobos. Sabedor que s'acostava el final, el seu fill el va ajudar a revelar les 800 imatges més significatives de la seva carrera. Van fer diverses còpies de cada negatiu, una tasca impressionant, que es va anomenar simplement "El projecte".

Malgrat la seva separació, l'Edward i la Charis van continuar escrivint-se. Ella es va tornar a casar i va crear una nova família. Va anar amb les seves dues filles a visitar per darrera vegada l'Edward. El matí d'Any Nou del 1958, Edward Weston moria a Wildcat Hill, assegut a la seva cadira, de cara a l'oceà Pacífic.

Fitxa tècnica:
Direcció: Ian McCluskey
Fotografia: Ian McCluskey, Brett Wood
Música: Thad Beckam, Jess Fry, Tom Grant, Tamara Turner, Peter Bosack, Hamilton Cheifetz, Daniel Crommie, The Djangophiles.
So: Jason Edwards

Actors de les recreacions: Christine Bernsten (Charis); Barrett Rudich (Edward); Eric DiIlio (Ansel Adams); Jason Edwards (Rondal Partridge); Amy Knutson (Sonya Noskowiak).

Entrevistats: Rachel Fern Harris, Rondal Partridge, Arthur Ollman (autor de "The Model Wife"), Jonathan Spaulding (autor d'"Edward Weston's California") i Jennifer Watts (autora d'"Edward Weston: A Legacy"). www.eloquentnude.org  

El treball d'Ian McCluskey com a productor, guionista, fotògraf, director i editor independent ha estat reconegut amb més d'una dotzena de premis als Estats Units, entre altres el Premi Emmy NW, el Premi Hugo del Chicago Film Festival, dos premis CINE Golden Eagle i sis premis Telly. El seu treball ha estat difós a la PBS i mostrat en nombrosos festivals, incloent-hi l'IFP a Nova York, el Chicago International Film Festival i el Full Frame Documentary Films Festival.

McCluskey va descobrir el món dels documentals per casualitat. Mentre estudiava periodisme, en una classe sobre producció de vídeo se li va demanar que fes la presentació d'un projecte de pel·lícula. Aquesta idea va esdevenir la seva primera pel·lícula, "Echo of Water Against Rocks: Remembering Celilo Falls" que va ser presentada en festivals, centres culturals i programada per la Oregon Public Broadcasting (OPB). Després de dos anys treballant per a aquesta companyia, McCluskey va fundar NW Documentary, on actualment ensenya i produeix.