Pares de nens amb autisme, a "L'endemà"
Amb el títol "Un fill llunyà", s'aborda com s'accepta i com canvia la vida el diagnòstic d'un trastorn de l'espectre autista. Vivim l'experiència amb la Pastora i en Mateu, els pares d'en Sergi i l'Èric.
Dimarts 5 d'abril, a les 22.35, TV3 presenta un nou capítol de "L'endemà". Amb el títol "Un fill llunyà", s'aborda com s'accepta i com canvia la vida el diagnòstic d'un trastorn de l'espectre autista.
La Pastora i en Mateu
La Pastora i en Mateu ja tenien un nen de nou anys, en Sergi, quan va néixer l'Èric. L'Èric és un nen preciós de cabells rinxolats, vital i despert, però aviat es van adonar que tenia greus problemes per connectar amb el món i les persones del seu voltant. Als tres anys li han detectat un trastorn de l'espectre autista, encara no se sap de quina gravetat. El diagnòstic ha estat molt difícil d'acceptar per als seus pares, que de sobte han de reformular totes les idees i expectatives que tenien sobre el seu fill petit.
Tot just ara s'estan acostumant a la idea que l'Èric mai no serà com els altres, mentre s'esforcen a estimular-lo al màxim i fer-lo tan feliç com poden. És un moment difícil en la vida de la família, que ha de prendre decisions tan importants com a quina mena d'escola portaran el nen.
Mentre seguim aquest any de la vida d'en Mateu i la Pastora, coneixem els testimonis d'altres pares i mares que ja s'han enfrontat al fet de tenir un fill amb una discapacitat tan greu com són els trastorns de l'espectre autista:
Testimonis
Joan Maria Borrell (pare d'en Bernat, de 16 anys): "Abans el veia jugar hores i hores a la sorra, i se'm feia estrany. Però ara, que ja és tan alt i tan gros, i que encara fa el mateix...".
Susanna Vila (mare de la Sara, de 4 anys): "M'agradaria saber, per exemple, si li agraden mes les piruletes o els xupa-xups, si prefereix els gronxadors que el tobogan, si s'estima més dur faldilles o pantalons, si li agraden els cabells que porta..., si sap que jo sóc la seva mare, saps? Hi ha tantes coses que no, que no sé d'ella, i que no puc arribar a saber! Sembla mentida, és la meva filla, però moltes vegades és una desconeguda".
Miguel Gallardo (pare de la Maria, de 15 anys): "La Maria m'ha ensenyat molt a parar atenció, a saber què està passant, no? De sobte descobreixes un món. Un món diferent del nostre, perquè la Maria –com els altres nens autistes- viu en un món on el temps, l'espai i la comunicació són diferents. No sabem què passa dins del seu cap i és la nostra responsabilitat saber-ho, no és la seva, perquè ells són així".
Maria Corrius (mare d'en Marc, de 18 anys): "Sempre li dic que l'estimo molt i no sé si m'entén o no. De vegades somriu. M'agradaria que ell em pogués dir si és feliç i si també m'estima una miqueta..., que mai ho he sabut. Se suposa que sí. Aquesta és una de les coses que em fan patir molt. No sé si ell m'estima. Jo sé que l'estimo molt".
Eva Salvat (mare d'en Guillem, de 12 anys): "Com a persona, jo només sóc mare, professora d'educació especial i mestressa de casa. La meva vida ha quedat reduïda a això, perquè no tinc ni temps ni ganes de fer una altra cosa, i és clar, és un peix que es mossega la cua, perquè també és dur que a la vida no tinguis res més".
La Pastora i en Mateu
La Pastora i en Mateu ja tenien un nen de nou anys, en Sergi, quan va néixer l'Èric. L'Èric és un nen preciós de cabells rinxolats, vital i despert, però aviat es van adonar que tenia greus problemes per connectar amb el món i les persones del seu voltant. Als tres anys li han detectat un trastorn de l'espectre autista, encara no se sap de quina gravetat. El diagnòstic ha estat molt difícil d'acceptar per als seus pares, que de sobte han de reformular totes les idees i expectatives que tenien sobre el seu fill petit.
Tot just ara s'estan acostumant a la idea que l'Èric mai no serà com els altres, mentre s'esforcen a estimular-lo al màxim i fer-lo tan feliç com poden. És un moment difícil en la vida de la família, que ha de prendre decisions tan importants com a quina mena d'escola portaran el nen.
Mentre seguim aquest any de la vida d'en Mateu i la Pastora, coneixem els testimonis d'altres pares i mares que ja s'han enfrontat al fet de tenir un fill amb una discapacitat tan greu com són els trastorns de l'espectre autista:
Testimonis
Joan Maria Borrell (pare d'en Bernat, de 16 anys): "Abans el veia jugar hores i hores a la sorra, i se'm feia estrany. Però ara, que ja és tan alt i tan gros, i que encara fa el mateix...".
Susanna Vila (mare de la Sara, de 4 anys): "M'agradaria saber, per exemple, si li agraden mes les piruletes o els xupa-xups, si prefereix els gronxadors que el tobogan, si s'estima més dur faldilles o pantalons, si li agraden els cabells que porta..., si sap que jo sóc la seva mare, saps? Hi ha tantes coses que no, que no sé d'ella, i que no puc arribar a saber! Sembla mentida, és la meva filla, però moltes vegades és una desconeguda".
Miguel Gallardo (pare de la Maria, de 15 anys): "La Maria m'ha ensenyat molt a parar atenció, a saber què està passant, no? De sobte descobreixes un món. Un món diferent del nostre, perquè la Maria –com els altres nens autistes- viu en un món on el temps, l'espai i la comunicació són diferents. No sabem què passa dins del seu cap i és la nostra responsabilitat saber-ho, no és la seva, perquè ells són així".
Maria Corrius (mare d'en Marc, de 18 anys): "Sempre li dic que l'estimo molt i no sé si m'entén o no. De vegades somriu. M'agradaria que ell em pogués dir si és feliç i si també m'estima una miqueta..., que mai ho he sabut. Se suposa que sí. Aquesta és una de les coses que em fan patir molt. No sé si ell m'estima. Jo sé que l'estimo molt".
Eva Salvat (mare d'en Guillem, de 12 anys): "Com a persona, jo només sóc mare, professora d'educació especial i mestressa de casa. La meva vida ha quedat reduïda a això, perquè no tinc ni temps ni ganes de fer una altra cosa, i és clar, és un peix que es mossega la cua, perquè també és dur que a la vida no tinguis res més".
