Peret: "Estic més orgullós de l'estima de la gent que dels milions de discos venuts"
L'artista es va adonant amb el pas del temps de l'èxit que ha estat la seva carrera musical i admet que la música el va allunyar de la seva família, però mai el va canviar i per això presumeix dels seus orígens humils.
Albert Om va oferir en la darrera entrega d'"El Convidat" un dels capítols amb més ritme en les tres temporades de programa, donat que va visitar a Mataró el "rei" de la rumba catalana, Pere Pubill Calaf, popularment conegut com Peret.
Als 77 anys, el seu major problema és "un emfisema pulmonar que amb qualsevol refredat et vas ofegant, però s'ha de saber viure i cuidar-se", com per exemple deixant de fumar: "De veu ara estic millor que quan tenia 25 o 30 anys, donat que llavors m'ho fumava tot, fins i tot al llit a les nits". Un mal vici del qual "i tant, que m'empenedeixo", va confessar Peret.
El recorregut vital de Peret gira al voltant de Mataró, on actualment viu, a mig camí entre un petit pis cèntric i una gran casa de pagès en una urbanització mataronina. Allà també va néixer, tot i que en unes condicions molt diferents: "Als Corrals, unes barraques als afores com el Somorrostro, sense terra ni llum ni sostre, amb una tela asfàltica que quan plovia ens mullàvem, on hi havia molta gana i molta misèria i on teníem el cap ple de polls i els peus embolicats en draps perquè no n'hi havia per a sabates". "Però tot i això jo sempre pressumeixo de ser dels Corrals, afegeix amb orgull mataroní.
Pel que fa al seu èxit musical, Peret explica amb veritable modèstia que "mai vaig donar gaire importància a l'èxit que vaig tenir, ara potser sí que m'adono dels èxits d'abans, quan tothom et volia contractar i guanyaves festivals i tot allò em semblava normal". Sobre el seu peculiar estil, el cantat assenyala "Jo vaig sentir diversos crítics i comentaristes dir que havia nascut algunna cosa nova, un so nou". Malgrat tots aquests afalacs rebuts, Peret té una cosa molt clara: "Estic molt orgullós de l'estima de la gent, més orgullós d'això que d'haver venut milions de discos".
Aquestes vendes el van convertir en un mite de la música catalana i espanyola, però encara no l'han aconseguit jubilar, ja que amb més de 50 anys de carrera musical segueix assajant i gravant amb el seu nét a l'estudi musical que té a casa. Tampoc aquell ‘boom' el va fer realment ric: "N'he fet molts, de diners, però molta gent ha viscut i viu de mi i també en sortien perquè si guanyava 10 en donava 10 i després em tornava boig per pagar a Hisenda". Però tots els calers que ha tingut a les mans no l'han fet canviar de parer: "Vaig néixer pobre i moriré pobre perquè de la manera que està el país, ja m'explicaràs; però no m'agraden, els diners, perquè l'amor als diners és l'arrel de tots els mals: els problemes que estem passant és perquè hi ha uns senyors que han tingut tant d'amor als diners que ens han deixat arruïnats".
LES TRADICIONS GITANES
A la seva casa familiar, can Mig Amic en memòria del seu pare, i envoltat de la seva família, l'artista parla sobre com van influir els costums gitanos a la seva vida: "Els meus pares em van dir que em busqués una gitana; jo estava amb una noia a València i em van enviar un telegrama dient-me que la meva mare s'estava morint i resulta que no era veritat; la meva mare se'm va posar de genolls i em va demanar que li prometés que no tornaria a veure aquella paia i jo veient-la així doncs ho vaig prometre i resulta que aquella paia jo me l'estimava i ella m'estivama a mi".
Després d'aquest afer, en Peret, que confessa que "sempre m'han agradat molt les dones, perquè no hi ha res millor que una dona", es va casar fa 55 anys amb la Santa, amb qui ja no hi conviu: "És molt difícil casar-te enamorat d'una persona que no coneixes, però la llei és així". Al mateix temps, el ‘creador' de la rumba catalana no té problemes per criticar la desigualtat de la dona gitana respecte als gitanos: "La gitana s'ha de casar verge, però els paios també éreu així fa anys, però ho fèieu bé perquè ell també havia de ser verge i això no cal entre gitanos, àrabs o hindús, que podem tenir relacions amb les paies però no ens hi podem casar, i això és una gran injustícia per a la dona".
Als 77 anys, el seu major problema és "un emfisema pulmonar que amb qualsevol refredat et vas ofegant, però s'ha de saber viure i cuidar-se", com per exemple deixant de fumar: "De veu ara estic millor que quan tenia 25 o 30 anys, donat que llavors m'ho fumava tot, fins i tot al llit a les nits". Un mal vici del qual "i tant, que m'empenedeixo", va confessar Peret.
El recorregut vital de Peret gira al voltant de Mataró, on actualment viu, a mig camí entre un petit pis cèntric i una gran casa de pagès en una urbanització mataronina. Allà també va néixer, tot i que en unes condicions molt diferents: "Als Corrals, unes barraques als afores com el Somorrostro, sense terra ni llum ni sostre, amb una tela asfàltica que quan plovia ens mullàvem, on hi havia molta gana i molta misèria i on teníem el cap ple de polls i els peus embolicats en draps perquè no n'hi havia per a sabates". "Però tot i això jo sempre pressumeixo de ser dels Corrals, afegeix amb orgull mataroní.
Pel que fa al seu èxit musical, Peret explica amb veritable modèstia que "mai vaig donar gaire importància a l'èxit que vaig tenir, ara potser sí que m'adono dels èxits d'abans, quan tothom et volia contractar i guanyaves festivals i tot allò em semblava normal". Sobre el seu peculiar estil, el cantat assenyala "Jo vaig sentir diversos crítics i comentaristes dir que havia nascut algunna cosa nova, un so nou". Malgrat tots aquests afalacs rebuts, Peret té una cosa molt clara: "Estic molt orgullós de l'estima de la gent, més orgullós d'això que d'haver venut milions de discos".
Aquestes vendes el van convertir en un mite de la música catalana i espanyola, però encara no l'han aconseguit jubilar, ja que amb més de 50 anys de carrera musical segueix assajant i gravant amb el seu nét a l'estudi musical que té a casa. Tampoc aquell ‘boom' el va fer realment ric: "N'he fet molts, de diners, però molta gent ha viscut i viu de mi i també en sortien perquè si guanyava 10 en donava 10 i després em tornava boig per pagar a Hisenda". Però tots els calers que ha tingut a les mans no l'han fet canviar de parer: "Vaig néixer pobre i moriré pobre perquè de la manera que està el país, ja m'explicaràs; però no m'agraden, els diners, perquè l'amor als diners és l'arrel de tots els mals: els problemes que estem passant és perquè hi ha uns senyors que han tingut tant d'amor als diners que ens han deixat arruïnats".
LES TRADICIONS GITANES
A la seva casa familiar, can Mig Amic en memòria del seu pare, i envoltat de la seva família, l'artista parla sobre com van influir els costums gitanos a la seva vida: "Els meus pares em van dir que em busqués una gitana; jo estava amb una noia a València i em van enviar un telegrama dient-me que la meva mare s'estava morint i resulta que no era veritat; la meva mare se'm va posar de genolls i em va demanar que li prometés que no tornaria a veure aquella paia i jo veient-la així doncs ho vaig prometre i resulta que aquella paia jo me l'estimava i ella m'estivama a mi".
Després d'aquest afer, en Peret, que confessa que "sempre m'han agradat molt les dones, perquè no hi ha res millor que una dona", es va casar fa 55 anys amb la Santa, amb qui ja no hi conviu: "És molt difícil casar-te enamorat d'una persona que no coneixes, però la llei és així". Al mateix temps, el ‘creador' de la rumba catalana no té problemes per criticar la desigualtat de la dona gitana respecte als gitanos: "La gitana s'ha de casar verge, però els paios també éreu així fa anys, però ho fèieu bé perquè ell també havia de ser verge i això no cal entre gitanos, àrabs o hindús, que podem tenir relacions amb les paies però no ens hi podem casar, i això és una gran injustícia per a la dona".
