"Segle XX" presenta dilluns "El procés d'Auschwitz a Frankfurt"
"Segle XX" ofereix dilluns aquest documental que mostra com va anar el judici contra 22 antics membres de la SS, que entre el 1940 i el 1945 van ser responsables de diversos serveis al famós camp de concentració nazi.
Quan pensem en grans processos pels crims del nazisme, ens vénen al cap Nuremberg, o bé el judici contra Eichmann a Jerusalem. Dilluns, en canvi, els volem parlar d'un procés desconegut entre nosaltres, però que ha estat considerat el de més envergadura en la història alemanya de la postguerra i que va tenir, en el seu moment, una gran cobertura mediàtica internacional. El tema d'aquesta setmana, a "Segle XX", és l'anomenat procés d'Auschwitz a Frankfurt.
El 20 de desembre de 1963, a la sala del consell municipal de la ciutat de Frankfurt del Main, s'obria el procés contra 22 antics membres de l'SS, responsables entre 1940 i 1945 dels diversos serveis del complex exterminador d'Auschwitz-Birkenau, la més gran fàbrica de la mort del Tercer Reich. L'impulsor i instructor del sumari havia estat el fiscal general del land de Hesse, Fritz Bauer, i el president del tribunal era el jutge Hans Hofmeyer. Val a dir que, segons aquest magistrat, l'objectiu del procés era establir la culpabilitat criminal dels acusats, no analitzar-ne el context polític o històric. De fet, i d'acord amb la legislació alemanya, les acusacions eren per assassinat o complicitat en assassinat, no pas per genocidi o crims contra la humanitat.
El primer comandant d'Auschwitz, Rudolf Höss, després de testificar a Nuremberg, havia estat jutjat i executat a Polònia el 1947. Ara, a Frankfurt, seien al banc dels acusats el comandant adjunt, Robert Mulka, i dues desenes de jerarques mitjans i tècnics (metges, químics...) del camp d'extermini. Vint anys després de la fi de la guerra, envellits i sense uniforme, semblaven homes corrents, petits burgesos inofensius. Però no ho eren, com van explicar centenars de testimonis, el colpidor relat original d'alguns dels quals podrem escoltar tot seguit. Sense mostrar cap remordiment, els antics nazis van al·legar al llarg de tot el judici ignorància, van negar qualsevol motivació criminal, van dir que havien servit a Auschwitz com a conseqüència d'un accident burocràtic.
El veredicte, fet públic el 19 d'agost de 1965, va imposar 6 cadenes perpètues per assassinat, 11 condemnes entre 9 i 14 anys de presó per complicitat, i va dictar també 3 absolucions. Més enllà del seu valor judicial, però, el procés d'Auschwitz a Frankfurt tenia també un contingut polític: es tractava de provar el caràcter democràtic de la República Federal d'Alemanya i, sobretot, d'educar, d'alliçonar el poble alemany sobre els efectes devastadors del règim de Hitler. Avui, quatre dècades després d'aquella sentència, esperem que aquest documental tingui també un valor didàctic, i ajudi a lluitar contra l'oblit o la tergiversació.
El 20 de desembre de 1963, a la sala del consell municipal de la ciutat de Frankfurt del Main, s'obria el procés contra 22 antics membres de l'SS, responsables entre 1940 i 1945 dels diversos serveis del complex exterminador d'Auschwitz-Birkenau, la més gran fàbrica de la mort del Tercer Reich. L'impulsor i instructor del sumari havia estat el fiscal general del land de Hesse, Fritz Bauer, i el president del tribunal era el jutge Hans Hofmeyer. Val a dir que, segons aquest magistrat, l'objectiu del procés era establir la culpabilitat criminal dels acusats, no analitzar-ne el context polític o històric. De fet, i d'acord amb la legislació alemanya, les acusacions eren per assassinat o complicitat en assassinat, no pas per genocidi o crims contra la humanitat.
El primer comandant d'Auschwitz, Rudolf Höss, després de testificar a Nuremberg, havia estat jutjat i executat a Polònia el 1947. Ara, a Frankfurt, seien al banc dels acusats el comandant adjunt, Robert Mulka, i dues desenes de jerarques mitjans i tècnics (metges, químics...) del camp d'extermini. Vint anys després de la fi de la guerra, envellits i sense uniforme, semblaven homes corrents, petits burgesos inofensius. Però no ho eren, com van explicar centenars de testimonis, el colpidor relat original d'alguns dels quals podrem escoltar tot seguit. Sense mostrar cap remordiment, els antics nazis van al·legar al llarg de tot el judici ignorància, van negar qualsevol motivació criminal, van dir que havien servit a Auschwitz com a conseqüència d'un accident burocràtic.
El veredicte, fet públic el 19 d'agost de 1965, va imposar 6 cadenes perpètues per assassinat, 11 condemnes entre 9 i 14 anys de presó per complicitat, i va dictar també 3 absolucions. Més enllà del seu valor judicial, però, el procés d'Auschwitz a Frankfurt tenia també un contingut polític: es tractava de provar el caràcter democràtic de la República Federal d'Alemanya i, sobretot, d'educar, d'alliçonar el poble alemany sobre els efectes devastadors del règim de Hitler. Avui, quatre dècades després d'aquella sentència, esperem que aquest documental tingui també un valor didàctic, i ajudi a lluitar contra l'oblit o la tergiversació.
