"Segle XX" recorda la caiguda de Vukovar durant la guerra dels Balcans
"Segle XX" fa memòria d'un dels episodis més emblemàtics del conflicte de la desintegració de l'antiga Iugoslàvia: la cruent derrota de la ciutat croata de Vukovar.
La detenció i posada a disposició dels jutges, el passat mes de juliol, de Radovan Karadzic, ha estimulat la memòria de les atrocitats comeses durant la sagnant descomposició de Iugoslàvia, entre 1991 i 1995. Per això a "Segle XX" ens ha semblat oportú recordar, per mitjà de dos documentals francesos, els dos episodis més emblemàtics d'aquella tragèdia balcànica: avui, la caiguda de Vukovar; la setmana que ve, la matança de Srebrenica.
Vukovar, situada a la riba del Danubi, que la separa de Sèrbia, era dues dècades enrere una petita ciutat provinciana, la més oriental de Croàcia, amb un 53% de croats i un 37% de serbis entre els seus 45.000 habitants. Després que, el 25 de juliol de 1991, Croàcia proclamés la seva independència, les minories sèrbies dins del nou estat van prendre les armes i, amb el suport des de Belgrad del règim de Slobodan Milosevic, van desfermar una guerra amb el propòsit de liquidar la sobirania croata o, almenys, d'arrabassar-li nombrosos territoris i incorporar-los a una Gran Sèrbia. Entre aquests territoris hi havia la regió de Vukovar.
La ciutat, doncs, va ser objecte des de finals d'aquell agost d'un setge implacable que duraria tres mesos i que faria d'ella la ciutat europea més bombardejada des de la fi de la Segona Guerra Mundial, la Gernika dels Balcans, l'Stalingrad croata. Després de 1.600 morts sota les bombes i en els combats de carrer, el 18 de novembre de 1991 el comandament croat a Vukovar es rendí davant les forces de l'Exèrcit Popular Iugoslau i una sèrie de milícies feixistes sèrbies coordinades des de Belgrad. Immediatament, 42.000 civils croats van ser obligats a marxar en un clima de caos i violència que faria centenars de desapareguts.
El pitjor, però, va venir després, quan els 260 ferits o malalts de l'hospital local que esperaven ser evacuats a l'empara de la Creu Roja van ser deixats en mans dels paramilitars serbis, traslladats als afores de la ciutat, a Ovcara, i allí foren torturats i assassinats en massa.
Vukovar esdevingué, des de la fi del 1991, la capital d'una fantasmagòrica República Sèrbia d'Eslavònia Oriental, i tan sols molt després dels acords de Dayton el govern croat en recuperà pacíficament el control, ja el 1998. Des del 1995, el Tribunal Penal Internacional per a l'antiga Iugoslàvia havia obert un sumari contra tres oficials superiors serbis a Vukovar, que van resultar condemnats el 2007. Abans, el 2005, un tribunal de Belgrad ja havia condemnat a penes de fins a 20 anys de presó catorze paramilitars serbis com a autors materials de la matança d'Ovcara.
Vukovar, situada a la riba del Danubi, que la separa de Sèrbia, era dues dècades enrere una petita ciutat provinciana, la més oriental de Croàcia, amb un 53% de croats i un 37% de serbis entre els seus 45.000 habitants. Després que, el 25 de juliol de 1991, Croàcia proclamés la seva independència, les minories sèrbies dins del nou estat van prendre les armes i, amb el suport des de Belgrad del règim de Slobodan Milosevic, van desfermar una guerra amb el propòsit de liquidar la sobirania croata o, almenys, d'arrabassar-li nombrosos territoris i incorporar-los a una Gran Sèrbia. Entre aquests territoris hi havia la regió de Vukovar.
La ciutat, doncs, va ser objecte des de finals d'aquell agost d'un setge implacable que duraria tres mesos i que faria d'ella la ciutat europea més bombardejada des de la fi de la Segona Guerra Mundial, la Gernika dels Balcans, l'Stalingrad croata. Després de 1.600 morts sota les bombes i en els combats de carrer, el 18 de novembre de 1991 el comandament croat a Vukovar es rendí davant les forces de l'Exèrcit Popular Iugoslau i una sèrie de milícies feixistes sèrbies coordinades des de Belgrad. Immediatament, 42.000 civils croats van ser obligats a marxar en un clima de caos i violència que faria centenars de desapareguts.
El pitjor, però, va venir després, quan els 260 ferits o malalts de l'hospital local que esperaven ser evacuats a l'empara de la Creu Roja van ser deixats en mans dels paramilitars serbis, traslladats als afores de la ciutat, a Ovcara, i allí foren torturats i assassinats en massa.
Vukovar esdevingué, des de la fi del 1991, la capital d'una fantasmagòrica República Sèrbia d'Eslavònia Oriental, i tan sols molt després dels acords de Dayton el govern croat en recuperà pacíficament el control, ja el 1998. Des del 1995, el Tribunal Penal Internacional per a l'antiga Iugoslàvia havia obert un sumari contra tres oficials superiors serbis a Vukovar, que van resultar condemnats el 2007. Abans, el 2005, un tribunal de Belgrad ja havia condemnat a penes de fins a 20 anys de presó catorze paramilitars serbis com a autors materials de la matança d'Ovcara.
