"Sense ficció" recupera "Restaurare. Una història de les cuines del món a Barcelona"
A finals de la dècada dels 50 obre el primer restaurant xinès de Barcelona: és el tret de sortida per a una ciutat amb ganes de mirar cap a l'exterior. El documental recorre ara aquella Barcelona i l'actual.
A finals de la dècada dels 50 obre el primer restaurant xinès de Barcelona: és el tret de sortida per a una ciutat amb ganes de mirar cap a l'exterior. El documental recorre ara aquella Barcelona i l'actual amb gastrònoms, historiadors, escriptors i, evidentment, amb els mateixos restauradors vinguts d'arreu del món, protagonistes d'un canvi cultural que ha marcat les últimes dècades.
Barcelona és el restaurant d'Europa, la ciutat amb l'índex de bars i restaurants més alt de l'estat espanyol, que lidera el sector de l'hostaleria al continent. Igualment, és una de les ciutats amb més diversitat cultural. Tot i que el "boom" de la immigració estrangera és força recent, la seva participació en la gastronomia local es remunta al segle XVIII.
A finals dels anys 50 va obrir el primer restaurant xinès de Barcelona, Gran Dragón. Va ser el primer contacte "exòtic" d'una ciutat amb ganes de començar a mirar un altre cop a l'exterior. Durant prop d'un segle, fins a la Guerra Civil, la capital catalana havia gaudit d'una cuina refinada i afrancesada, marcadament burgesa. L'alta cuina apareix a la ciutat a mitjan del segle XIX, procedent de França, i es consolida durant l'Exposició Universal del 1888, primer aparador de la diversitat de productes del món. Aleshores ja feia més de 150 anys de l'arribada dels primers fondistes italians, que van crear les bases de l'hostaleria a la ciutat.
Fins als anys 80, el flux migratori internacional va ser molt reduït i tampoc no existia, sense espais especialitzats ni internet, el contacte amb les gastronomies de fora. Ara, però, els restaurants són petits consolats que ens acosten noves mirades i sabors sense sortir de viatge.
"Restaurant" ve del llatí "restaurare", en el sentit de refer-se, i això és el que també han aconseguit moltes famílies nouvingudes refent aquí la seva vida.
"Restaurare. Una història de les cuines del món a Barcelona". Una producció pròpia dels creadors del programa "Karakia", que podem tornar a veure a "Sense ficció".
Barcelona és el restaurant d'Europa, la ciutat amb l'índex de bars i restaurants més alt de l'estat espanyol, que lidera el sector de l'hostaleria al continent. Igualment, és una de les ciutats amb més diversitat cultural. Tot i que el "boom" de la immigració estrangera és força recent, la seva participació en la gastronomia local es remunta al segle XVIII.
A finals dels anys 50 va obrir el primer restaurant xinès de Barcelona, Gran Dragón. Va ser el primer contacte "exòtic" d'una ciutat amb ganes de començar a mirar un altre cop a l'exterior. Durant prop d'un segle, fins a la Guerra Civil, la capital catalana havia gaudit d'una cuina refinada i afrancesada, marcadament burgesa. L'alta cuina apareix a la ciutat a mitjan del segle XIX, procedent de França, i es consolida durant l'Exposició Universal del 1888, primer aparador de la diversitat de productes del món. Aleshores ja feia més de 150 anys de l'arribada dels primers fondistes italians, que van crear les bases de l'hostaleria a la ciutat.
Fins als anys 80, el flux migratori internacional va ser molt reduït i tampoc no existia, sense espais especialitzats ni internet, el contacte amb les gastronomies de fora. Ara, però, els restaurants són petits consolats que ens acosten noves mirades i sabors sense sortir de viatge.
"Restaurant" ve del llatí "restaurare", en el sentit de refer-se, i això és el que també han aconseguit moltes famílies nouvingudes refent aquí la seva vida.
"Restaurare. Una història de les cuines del món a Barcelona". Una producció pròpia dels creadors del programa "Karakia", que podem tornar a veure a "Sense ficció".
