"Sense ficció" presenta "El futur era de tots"
El documental, dirigit per Carles Bosch, planteja dues trames. La primera explica com va néixer l'estat del benestar a Europa i la segona segueix el dia a dia de diferents actors implicats en aquesta lluita per no deixar morir l'estat del benestar.
"Sense ficció", la franja que TV3 dedica al documental, recupera aquest dimarts "El futur era de tots".
El documental planteja dues trames que caminen en paral·lel. La primera, la més didàctica, explica com va néixer l'estat del benestar a Europa i com es gestionava en el present com a fórmula per garantir una certa igualtat d'oportunitats en un món on els més febles s'han de protegir de la cobdícia d'alguns. En aquest sentit, el documental referma el paper de les polítiques socials de l'Estat com a element cohesionador del sistema capitalista, que sovint no és eficaç a l'hora de redistribuir la riquesa. Aquest paper de l'Estat del benestar, que mai no havien criticat ni les dretes ni les esquerres europees, sembla que ara no és compatible amb les polítiques d'austeritat que proclamen tots els polítics que comanden la vida política i econòmica: els líders europeus, el govern espanyol i el de la Generalitat.
La segona trama del documental, més pròpia del periodisme d'actualitat, segueix el dia a dia de diferents actors implicats en aquesta lluita per no deixar morir l'estat del benestar, per no permetre que la societat camini cap enrere i s'arribi a situacions similars a l'Europa dels anys 30, en què la desigualtat i les injustícies socials provocarien un malestar social de conseqüències imprevisibles.
Aquest seguiment recorre una cronologia de sis mesos, que s'inicia al començament del maig de l'any passat, el 2011, quan encara ningú no es podia ni imaginar que el 15 de maig sorgiria espontàniament el moviment dels "indignats", el moviment 15-M.
I acaba mig any més tard amb totes les administracions (europea, estatal i autonòmica) advertint que s'acosten temps encara més difícils i defensant unes mesures d'austeritat que, ara per ara, no inviten a somiar que hi haurà un futur sense ensurts.
El documental planteja dues trames que caminen en paral·lel. La primera, la més didàctica, explica com va néixer l'estat del benestar a Europa i com es gestionava en el present com a fórmula per garantir una certa igualtat d'oportunitats en un món on els més febles s'han de protegir de la cobdícia d'alguns. En aquest sentit, el documental referma el paper de les polítiques socials de l'Estat com a element cohesionador del sistema capitalista, que sovint no és eficaç a l'hora de redistribuir la riquesa. Aquest paper de l'Estat del benestar, que mai no havien criticat ni les dretes ni les esquerres europees, sembla que ara no és compatible amb les polítiques d'austeritat que proclamen tots els polítics que comanden la vida política i econòmica: els líders europeus, el govern espanyol i el de la Generalitat.
La segona trama del documental, més pròpia del periodisme d'actualitat, segueix el dia a dia de diferents actors implicats en aquesta lluita per no deixar morir l'estat del benestar, per no permetre que la societat camini cap enrere i s'arribi a situacions similars a l'Europa dels anys 30, en què la desigualtat i les injustícies socials provocarien un malestar social de conseqüències imprevisibles.
Aquest seguiment recorre una cronologia de sis mesos, que s'inicia al començament del maig de l'any passat, el 2011, quan encara ningú no es podia ni imaginar que el 15 de maig sorgiria espontàniament el moviment dels "indignats", el moviment 15-M.
I acaba mig any més tard amb totes les administracions (europea, estatal i autonòmica) advertint que s'acosten temps encara més difícils i defensant unes mesures d'austeritat que, ara per ara, no inviten a somiar que hi haurà un futur sense ensurts.
