"Son de nens" i "Menjar per viure", dilluns, a "Entre línies"

Aquest dilluns el programa "Entre línies" presenta els reportatges següents:

"Son de nens"

Un nadó sa, sap dormir? Cal o no cal deixar-lo plorar perquè s'adormi? Se'l malacostuma si se l'agafa en braços o se'l porta al nostre llit? Els mètodes que s'apliquen són en benefici dels petits o dels pares? En una societat condicionada per la feina i amb polítiques de conciliació familiar insuficients, queda poc marge per tenir fills i dedicar-los temps. En aquest context, el ritme vital d'un nadó sa -amb els típics plors i les constants ingestes diürnes i nocturnes- pot convertir-se en calvari per a molts pares que treballen i volen descansar a la nit. Hi ha famílies que busquen solucions aplicant mètodes globals on deixar plorar el nadó forma part del procés; d'altres, consideren que aquesta opció perjudica el nen i que se l'ha d'ajudar a dormir d'una manera natural i adequada a cada cas.

És el cas de la Ruth i en Francesc de Terrassa, que fa sis mesos van tenir en Víctor, que dorm al bressol al costat del llit dels seus pares. Fa poc van començar els problemes perquè s'adormís a la nit, ja que trigaven dues hores. Com que la mare no el volia deixar plorar, buscant per internet va trobar un fòrum de pares on explicaven les tècniques que aplicava la psicòloga Rosa Jové. Van anar a la seva consulta i, a través de la taula del son del seu fill que els va prescriure, van comprovar que en Víctor tenia les migdiades descompensades. Després d'establir i aplicar una sèrie de rutines adequades, sense necessitat de deixar-lo plorar sol al bressol, el petit s'adorm en mitja hora.

L'Esther i en Deri d'Arenys de Mar són els pares de l'Arnau, d'un any. Fa dos mesos que plora a la nit i, de vegades, els desperta cada hora. Com que la mare s'ho ha muntat per treballar els caps de setmana, és ella qui s'aixeca sempre. Com que se l'emporten sovint al seu llit consideren que el malacostumaran. Finalment s'han decidit a aplicar el mètode de deixar plorar l'Arnau d'una manera controlada. L'àvia del nen considera que, per experiència, ella no ho faria, sinó que, com ja va fer amb la seva filla, el bressolaria i el relaxaria tocant-li els cabells.

Un reportatge d'Adaia Teruel i Oriol Fernández.

"Menjar per viure"

Per la Gisela, ser crudívora és una manera d'entendre la vida i un camí cap a l'espiritualitat. Ella és una vegetariana de les més estrictes que s'alimenta només de fruites i verdures crues. La seva dieta diària la formen alvocats, tomàquets i herba dels canonges. A més, pren el sol per nodrir-se d'energia i, com diu, "fer la fotosíntesi". La família de la Gisela accepta la seva opció perquè no ha estat condicionada i també perquè regenten una sèrie de restaurants vegetarians a Barcelona on ella treballa. La seva manera d'entendre la vida la du, per exemple, a relacionar-se amb persones com ella i a mantenir relacions sexuals només amb altres crudívors, ja que creu que no pot intercanviar "fluids corporals" amb algú que hagi menjat un animal mort. Per aquest mateix motiu no s'acosta a cap restaurant. En l'aspecte espiritual considera que quan més pura és una dieta més a prop s'està de Déu.

La Mercè i en Carles són crudívors des de fa 10 anys i es dediquen a la restauració. El seu canvi de dieta va venir condicionat pel remei que hi van trobar a l'hora de tractar la malaltia d'un dels seus fills. Pel fet de menjar diferent s'han sentit tot tipus de comentaris, com ara que són estranys o que formen part d'algun tipus de religió, i alguns amics s'han allunyat d'ells perquè no menjaven igual.

Un reportatge de Laia Niubó i Mariona Mesull.