TV3 estrena "Del pintallavis a la bala. La indústria de guerra a Catalunya"

A l'Escola Industrial de Barcelona s'ha fet la presentació del documental d'investigació "Del pintallavis a la bala. La indústria de guerra a Catalunya", una producció de TV3 dirigida per Montserrat Besses que recull una aventura inèdita. Hi ha assistit Francesc Escribano, director de TVC, Montserrat Besses i Marc Sansa, directora i realitzador del treball, i els protagonistes i historiadors que hi apareixen, juntament amb la resta de l'equip.

A partir del fons documental que es conserva a l'Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià (AMTM), al monestir de Poblet, el programa comença a estirar el fil fins que identifica fàbriques, troba antics operaris i operàries de les indústries de guerra, parla amb experts... i reconstrueix una història desconeguda.

"Molts dels protagonistes, testimonis d'aquella història, han tingut la voluntat i el coratge d'explicar-ho. Aquest és un dels productes que prestigien la cadena". Així ha començat Francesc Escribano la seva intervenció. "La televisió pública té el compromís amb la història, amb la realitat present i passada, i nosaltres tenim molt bons professionals, com la Montserrat Besses i el Marc Sansa, que hi han aportat el talent, l'esforç i la voluntat d'explicar una història perquè no s'oblidi, perquè quedi per al dia de demà. El principal compromís de la televisió pública ha de ser el de reescriure la història, no donar-la mai per tancada i això marca la diferència entre la nostra cadena i la resta. Aquest esforç pràcticament només el fem nosaltres".

Besses ha remarcat que l'acte es feia a l'Escola Industrial "perquè va tenir una importància decisiva en les indústries de guerra". La directora del documental ha explicat que feia 9 anys que estava darrere d'aquest tema: "vaig visitar l'arxiu MTM i ens van ensenyar aquest fons de la indústria de guerra amb 1.000 fotografies inèdites, anònimes, sense identificar i vaig pensar que s'havia de fer alguna cosa amb allò. Havíem de fer parlar aquelles fotografies i el treball d'identificació crea addicció. Les primeres passes les vàrem fer l'abril del 2006 i les vàrem tornar a reprendre el març d'aquest any. Amb les fotos hem recorregut diferents punts de Catalunya preguntant, visitant arxius municipals... Ha estat un exercici de paciència, quan aconseguíem identificar les fàbriques, aleshores calia trobar la lògica del perquè era aquí". Besses ha destacat que un dels moments més gratificants del treball "era trobar els testimonis que havien fet una feina silenciosa i silenciada. De fet aquesta és la primera reunió –petita– que es fa entre persones que han treballat en les indústries de guerra de Catalunya. Amb ells hem compartit moments molt emotius." En parlar de l'equip ha fet un símil amb l'àmbit de l'esport: "en futbol es diu que una bona plantilla no fa un bon equip, però aquí sí. Tot l'equip s'ha fet seu el documental".

La il·lusió de l'equip del treball ha quedat també palesa amb la intervenció del realitzador Marc Sansa: "a diferència de moltes altres feines, aquesta té un component humà molt sensible". Ha explicat que en l'estructura hi ha una subtrama sobre com l'equip ha treballat "perquè es tracta d'una experiència professional i vital extraordinària que creava empatia". També ha remarcat que a la web, a partir del dia d'emissió, hi ha informació suplementària i complementària del documental i ha destacat el treball en la banda sonora: "simultàniament a com anàvem creant les seqüències anàvem muntant la banda sonora per ser coherents amb les emocions que ens han aportat."