TV3 estrena la sèrie documental "A la presó"
La sèrie, de set capítols i dirigida per Francesc Escribano i Helena Rodríguez, s'ha rodat en tots els centres penitenciaris catalans durant un any.
Durant un any, un equip de TV3 ha tingut accés a tots els centres penitenciaris catalans i ha pogut recollir un material inèdit de la vida a la presó que no s'ha vist fins ara. El resultat és "A la presó", una sèrie documental de set capítols dirigida per Francesc Escribano i Helena Rodríguez que pretén acostar als espectadors històries humanes que tenen la vida en reclusió penitenciària com a denominador comú.
Catalunya té un dels índexs de població penitenciària més alts d'Europa. Actualment hi ha 10.400 persones a la presó i gairebé la meitat (el 43%) són estrangers. Les dones (7%) i els joves (4,5%) hi són una minoria. El principal delicte pel qual s'arriba a la presó són els robatoris (53%) i la mitjana de condemna és de vuit anys. A l'altra banda d'aquesta realitat hi ha els funcionaris. Són 4.000 persones les que s'encarreguen de vigilar i treballar per la reinserció dels interns.
Totes aquestes dades il·lustren una realitat complexa a la qual l'equip del programa s'ha acostat a través d'un treball rigorós de recerca i de filmació als 11 centres penitenciaris catalans. L'objectiu d'"A la presó" és donar resposta a preguntes com quin és el funcionament d'un centre penitenciari, com és el dia a dia d'una institució tan complexa i especial, com se sent una persona que hi entra per primera vegada, com ha arribat a aquesta situació, quina és la seva relació amb el món exterior, com ho viuen les famílies, com es viuen els diferents graus de règim penitenciari i quins sistemes de reinserció hi ha.
L'aposta per contextualitzar les circumstàncies dels protagonistes de la sèrie no ha fet perdre de vista el fet que darrere de cada delicte, darrere de cada crim i darrere de cada un dels casos que es presenten a "A la presó" hi ha unes víctimes que han patit.
A més, "A la presó" ha volgut allunyar-se del tractament morbós de la realitat que podria afavorir una temàtica com la carcerària.
Gènere i estil de filmació
"A la presó" és una serie documental en la línia de "Bellvitge Hospital" i "Jutjats", però en aquest cas s'ha apostat per capítols temàticament autoconcloents.
L'estil de filmació ha estat poc intervencionista per poder captar la realitat de la manera més espontània possible. I amb la realització s'ha potenciat l'autenticitat de les històries i dels personatges, fugint de l'efectisme.
Capítol 1: "Laia i Eva"
"Quan et drogues només pots acabar al cementiri o a la presó." Són les paraules de la Laia, una okupa que des dels 15 anys està enganxada a l'heroina i la cocaïna. Fa set mesos que està tancada a Wad-Ras, a Barcelona, esperant judici. Per aconseguir una dosi, ella i el seu company van robar una botella d'oli i unes cremes en un supermercat, i la Laia va amenaçar un dels empleats amb una xeringa. L'acusen d'haver punxat un empleat pakistanès i li demanen una pena molt alta, set anys de presó.
L'Eva té un trastorn límit de la personalitat que de vegades desemboca en respostes violentes i incontrolades. Una agressió a un pakistanès l'ha duta a Wad-Ras a complir una condemna de tres anys i mig. "Jo puc ser la Verge Maria i el dimoni amb cua."
La Laia i l'Eva són dos perfils i dues realitats molt distants que conflueixen a Wad-Ras Els seus testimonis i les seves vivències transmeten de manera eloqüent el que significa estar privat de llibertat.
Catalunya té un dels índexs de població penitenciària més alts d'Europa. Actualment hi ha 10.400 persones a la presó i gairebé la meitat (el 43%) són estrangers. Les dones (7%) i els joves (4,5%) hi són una minoria. El principal delicte pel qual s'arriba a la presó són els robatoris (53%) i la mitjana de condemna és de vuit anys. A l'altra banda d'aquesta realitat hi ha els funcionaris. Són 4.000 persones les que s'encarreguen de vigilar i treballar per la reinserció dels interns.
Totes aquestes dades il·lustren una realitat complexa a la qual l'equip del programa s'ha acostat a través d'un treball rigorós de recerca i de filmació als 11 centres penitenciaris catalans. L'objectiu d'"A la presó" és donar resposta a preguntes com quin és el funcionament d'un centre penitenciari, com és el dia a dia d'una institució tan complexa i especial, com se sent una persona que hi entra per primera vegada, com ha arribat a aquesta situació, quina és la seva relació amb el món exterior, com ho viuen les famílies, com es viuen els diferents graus de règim penitenciari i quins sistemes de reinserció hi ha.
L'aposta per contextualitzar les circumstàncies dels protagonistes de la sèrie no ha fet perdre de vista el fet que darrere de cada delicte, darrere de cada crim i darrere de cada un dels casos que es presenten a "A la presó" hi ha unes víctimes que han patit.
A més, "A la presó" ha volgut allunyar-se del tractament morbós de la realitat que podria afavorir una temàtica com la carcerària.
Gènere i estil de filmació
"A la presó" és una serie documental en la línia de "Bellvitge Hospital" i "Jutjats", però en aquest cas s'ha apostat per capítols temàticament autoconcloents.
L'estil de filmació ha estat poc intervencionista per poder captar la realitat de la manera més espontània possible. I amb la realització s'ha potenciat l'autenticitat de les històries i dels personatges, fugint de l'efectisme.
Capítol 1: "Laia i Eva"
"Quan et drogues només pots acabar al cementiri o a la presó." Són les paraules de la Laia, una okupa que des dels 15 anys està enganxada a l'heroina i la cocaïna. Fa set mesos que està tancada a Wad-Ras, a Barcelona, esperant judici. Per aconseguir una dosi, ella i el seu company van robar una botella d'oli i unes cremes en un supermercat, i la Laia va amenaçar un dels empleats amb una xeringa. L'acusen d'haver punxat un empleat pakistanès i li demanen una pena molt alta, set anys de presó.
L'Eva té un trastorn límit de la personalitat que de vegades desemboca en respostes violentes i incontrolades. Una agressió a un pakistanès l'ha duta a Wad-Ras a complir una condemna de tres anys i mig. "Jo puc ser la Verge Maria i el dimoni amb cua."
La Laia i l'Eva són dos perfils i dues realitats molt distants que conflueixen a Wad-Ras Els seus testimonis i les seves vivències transmeten de manera eloqüent el que significa estar privat de llibertat.
