TV3 torna a emetre dilluns el documental "L'evangeli perdut de Judes"
TV3 recupera dilluns a la nit el polèmic documental de National Geographic que analitza un evangeli apòcrif segons el qual l'apòstol no va trair Jesús.
Dilluns, a les 23.50, TV3 torna a emetre el documental "L'evangeli perdut de Judes", una producció de National Geographic sobre una troballa que podria canviar el paper de Judes en l'Evangeli.
El documental es basa en una de les troballes arqueològiques més recents en la història bíblica. El document, d'uns 2.000 anys d'antiguitat, dóna una versió diferent de la relació entre l'apòstol Judes Iscariot i Jesús i apunta la possibilitat que el mestre planifiqués la traïció del deixeble. El còdex que conté l'evangeli va ser trobat ja fa més de 30 anys a Egipte i posteriorment va ser robat i revenut diverses vegades, fins que va acabar a mans de la National Geographic Society, que ha dut a terme una investigació rigorosa per provar l'autenticitat del text i esbrinar la història que hi ha al darrere de la troballa.
"L'evangeli perdut de Judes" aborda els últims dies de Jesús, amb recreacions dramàtiques per aclarir la complexa història d'intriga i política dels primers dies del cristianisme i dóna una altra versió dels continguts dels evangelis. Presenta Judes com el deixeble més proper a Jesús i diu que va cometre la seva traïció a instàncies del mateix Jesús.
El manuscrit supervivent de l'Evangeli de Judes va ser escrit cap al 300 dC, però se'n té la primera referència el 180 dC, quan l'influent bisbe lionès Irenaus el va denunciar com a text herètic. En aquell moment hi havia diverses versions de la vida i els temps de Jesús en més de 30 evangelis escrits per diversos cristians durant els primers 150 anys després de la mort de Jesús. Irenaeus va contribuir a aclarir el missatge cristià dient que només quatre de tots aquests textos haurien de ser evangelis oficials: els de Mateu, Marc, Lluc i Joan. Els altres, incloent-hi el de Judes, van ser rebutjats pels primers pares de l'Església. L'evangeli, d'origen gnòstic, va ser prohibit juntament amb altres textos religiosos pel bisbe Irenaeus i d'aquesta manera va quedar exclòs del Nou Testament.
El 1981 un agricultor de l'Egipte Mitjà va entrar en una antiga cripta i hi va trobar una mòmia i un misteriós llibre de papir folrat amb cuir. Incapaç de llegir l'estranya escriptura d'aquelles pàgines, va portar el llibre a un venedor d'antiguitats del Caire, que el va vendre molt aviat.
I així va començar el secret i llarg viatge de l'Evangeli de Judes des del Caire fins a Europa i Amèrica en mans del seu primer comprador, i després en mans d'un altre. De tant en tant hi havia rumors sobre la seva existència, però sense proves la història quedava en llegenda. Fins que no fa gaire va arribar a mans d'un "comprador especial" a Suïssa.
El comprador era, en realitat, una fundació especialitzada en antiguitats, que el van portar a un equip de restauradors i d'experts en copte que de seguida es van adonar de la importància del que tenien entre mans. Era ni més ni menys que un document revolucionari que explicava la història de Jesús des d'una perspectiva totalment diferent i que feia un retrat radicalment nou de Judes Iscariot, potser l'home més demonitzat de tota la història.
I aquesta és la principal importància del document, que en definitiva proposa un canvi substancial en la visió estigmatitzada que la història ha donat de Judes. Aquest apòstol ha estat un dels personatges més culpabilitzats de tots els temps i el seu nom és encara avui sinònim de traïció i maldat. Gràcies a la troballa d'aquest evangeli s'ha obert una nova via d'investigació sobre la vida, la mort i la crucifixió del mateix Jesús, així com una revisió de la vida i els fets del seu deixeble.
El documental es basa en una de les troballes arqueològiques més recents en la història bíblica. El document, d'uns 2.000 anys d'antiguitat, dóna una versió diferent de la relació entre l'apòstol Judes Iscariot i Jesús i apunta la possibilitat que el mestre planifiqués la traïció del deixeble. El còdex que conté l'evangeli va ser trobat ja fa més de 30 anys a Egipte i posteriorment va ser robat i revenut diverses vegades, fins que va acabar a mans de la National Geographic Society, que ha dut a terme una investigació rigorosa per provar l'autenticitat del text i esbrinar la història que hi ha al darrere de la troballa.
"L'evangeli perdut de Judes" aborda els últims dies de Jesús, amb recreacions dramàtiques per aclarir la complexa història d'intriga i política dels primers dies del cristianisme i dóna una altra versió dels continguts dels evangelis. Presenta Judes com el deixeble més proper a Jesús i diu que va cometre la seva traïció a instàncies del mateix Jesús.
El manuscrit supervivent de l'Evangeli de Judes va ser escrit cap al 300 dC, però se'n té la primera referència el 180 dC, quan l'influent bisbe lionès Irenaus el va denunciar com a text herètic. En aquell moment hi havia diverses versions de la vida i els temps de Jesús en més de 30 evangelis escrits per diversos cristians durant els primers 150 anys després de la mort de Jesús. Irenaeus va contribuir a aclarir el missatge cristià dient que només quatre de tots aquests textos haurien de ser evangelis oficials: els de Mateu, Marc, Lluc i Joan. Els altres, incloent-hi el de Judes, van ser rebutjats pels primers pares de l'Església. L'evangeli, d'origen gnòstic, va ser prohibit juntament amb altres textos religiosos pel bisbe Irenaeus i d'aquesta manera va quedar exclòs del Nou Testament.
El 1981 un agricultor de l'Egipte Mitjà va entrar en una antiga cripta i hi va trobar una mòmia i un misteriós llibre de papir folrat amb cuir. Incapaç de llegir l'estranya escriptura d'aquelles pàgines, va portar el llibre a un venedor d'antiguitats del Caire, que el va vendre molt aviat.
I així va començar el secret i llarg viatge de l'Evangeli de Judes des del Caire fins a Europa i Amèrica en mans del seu primer comprador, i després en mans d'un altre. De tant en tant hi havia rumors sobre la seva existència, però sense proves la història quedava en llegenda. Fins que no fa gaire va arribar a mans d'un "comprador especial" a Suïssa.
El comprador era, en realitat, una fundació especialitzada en antiguitats, que el van portar a un equip de restauradors i d'experts en copte que de seguida es van adonar de la importància del que tenien entre mans. Era ni més ni menys que un document revolucionari que explicava la història de Jesús des d'una perspectiva totalment diferent i que feia un retrat radicalment nou de Judes Iscariot, potser l'home més demonitzat de tota la història.
I aquesta és la principal importància del document, que en definitiva proposa un canvi substancial en la visió estigmatitzada que la història ha donat de Judes. Aquest apòstol ha estat un dels personatges més culpabilitzats de tots els temps i el seu nom és encara avui sinònim de traïció i maldat. Gràcies a la troballa d'aquest evangeli s'ha obert una nova via d'investigació sobre la vida, la mort i la crucifixió del mateix Jesús, així com una revisió de la vida i els fets del seu deixeble.
