TV3cat recupera "Modernisme, una història de destrucció"
Aquesta coproducció de TVC, dirigida per Lluís Permanyer, posa de relleu la campanya de descrèdit que hi va haver contra el moviment modernista per part d'alguns dels intel·lectuals catalans més rellevants.
La nit de divendres a dissabte, a les 00.20, TV3cat recupera el documental estrenat a "Sense ficció" "Modernisme, una història de destrucció", produït per TVC i Paral·lel-40 i dirigit per Lluís Permanyer.
El director accedeix a les cases privades de l'Eixample per reviure la més pura essència del Modernisme que avui atreu la visita de milers de persones, però que en el seu moment va generar aferrissades crítiques d'intel·lectuals catalans com Eugeni d'Ors, Josep Pla o Carles Riba.
Per entendre el perquè d'aquest descrèdit i d'aquesta febre destructiva, que va atacar principalment l'arquitectura, el documental viatja al principi d'una història d'esplendor. El Modernisme va accentuar, entre els burgesos, una competició per veure qui feia la casa més alta, més gran, més ornamentada, més bella i, fins i tot, més agosarada. El resultat: una arquitectura i un art que va aconseguir enlluernar el món.
Aquest documental dóna les claus que desmenteixen la creença del mateix Permanyer, i de moltes persones, que el franquisme era culpable de la destrucció de l'arquitectura modernista de Barcelona. Amb aquest objectiu, indaga en les veritables causes i posa en el punt de mira d'aquesta destrucció alguns intel·lectuals catalans.
Permanyer rescata la campanya antimodernista que parlava d'aquest moviment com d'un art estranger, bàrbar i irracional. Una campanya que va ocupar pàgines i pàgines dels principals diaris i revistes del país.
Però Permanyer també explica que Dalí va ser el primer que va defensar el Modernisme en un llarg reportatge publicat el 1935 a la revista surrealista amb fotos de Man Ray.
Per entendre millor la magnitud del que es podia haver perdut, l'escriptor explica la història particular d'edificis que van estar en perill de desaparèixer o ser mutilats, com ara el Palau de la Música, el palau Güell, la Pedrera o la casa Fuster.
Un document inèdit i imprescindible per conèixer un punt clau de la història artística de Catalunya.
El director accedeix a les cases privades de l'Eixample per reviure la més pura essència del Modernisme que avui atreu la visita de milers de persones, però que en el seu moment va generar aferrissades crítiques d'intel·lectuals catalans com Eugeni d'Ors, Josep Pla o Carles Riba.
Per entendre el perquè d'aquest descrèdit i d'aquesta febre destructiva, que va atacar principalment l'arquitectura, el documental viatja al principi d'una història d'esplendor. El Modernisme va accentuar, entre els burgesos, una competició per veure qui feia la casa més alta, més gran, més ornamentada, més bella i, fins i tot, més agosarada. El resultat: una arquitectura i un art que va aconseguir enlluernar el món.
Aquest documental dóna les claus que desmenteixen la creença del mateix Permanyer, i de moltes persones, que el franquisme era culpable de la destrucció de l'arquitectura modernista de Barcelona. Amb aquest objectiu, indaga en les veritables causes i posa en el punt de mira d'aquesta destrucció alguns intel·lectuals catalans.
Permanyer rescata la campanya antimodernista que parlava d'aquest moviment com d'un art estranger, bàrbar i irracional. Una campanya que va ocupar pàgines i pàgines dels principals diaris i revistes del país.
Però Permanyer també explica que Dalí va ser el primer que va defensar el Modernisme en un llarg reportatge publicat el 1935 a la revista surrealista amb fotos de Man Ray.
Per entendre millor la magnitud del que es podia haver perdut, l'escriptor explica la història particular d'edificis que van estar en perill de desaparèixer o ser mutilats, com ara el Palau de la Música, el palau Güell, la Pedrera o la casa Fuster.
Un document inèdit i imprescindible per conèixer un punt clau de la història artística de Catalunya.
