"Thalassa" relata el traumàtic pillatge de la platja de Branscombe
Un matí, desenes de contenidors provinents d'un vaixell van omplir la platja d'aquest poble anglès i van donar pas a trenta-sis hores de bogeria en què la costa es va convertir en un supermercat.
Divendres a la nit, "Thalassa", el programa del mar, presenta els reportatges següents:
Els mars del meu avi (Rumbo Sur Produccions)
Sara Masó i Maristany, periodista i escriptora, no va poder conèixer personalment el seu avi Salvador Maristany. Quan ella va néixer, feia molts anys que s'havia mort, però aviat va saber per la seva mare que va ser l'últim gran marí de la família.
A principis del segle XIX, els seus avantpassats, els Maristany, just en arribar de França, es van instal·lar a la platja d'Ocata del Masnou per pescar. Al cap de vint anys comerciaven amb els seus vaixells. Al començament feien cabotatge, però aviat van optar per traficar amb Amèrica. El 1839, Agustí Maristany, el besavi de la Sara, carrega el seu místic català de 100 tones i posa rumb cap a l'Havana per primera vegada. Després van venir moltes més travessies de l'Atlàntic, Agustí Maristany va renovar les embarcacions i els seus fills es van fer capitans.
La família Maristany estava abocada de ple en el negoci marítim, però no era l'única. A mitjans del segle XIX va ser l'època daurada de la marina de vela catalana, i per tota la costa proliferaven les sagues de marins que feien negocis amb els ports americans.
Si la Sara Masó no hagués escrit "Els mars del meu avi", la interessant història de Salvador Maristany no hauria sortit mai a la llum. Com tampoc no han sortit a la llum moltes altres històries d'anònims marins dels pobles de la costa catalana que, amb el seu esforç i la seva manera de fer, van contribuir al desenvolupament econòmic de la Catalunya del segle XIX i principis del XX. Una Catalunya oberta, amb una mirada llarga que mai no perdia de vista el mar.
Pillatge en un poble tranquil
El poble de Branscombe, al sud-oest d'Anglaterra, sempre havia sigut un lloc tranquil. Però això era abans del 22 de gener del 2007. El responsable d'aquest canvi va ser un vaixell: l'"MS-Napoli". Un matí, els habitants de Branscombe es van despertar amb aquest portacontenidors de 275 metres de llargada embarrancat a 300 metres de la platja. Atrapats en una gran tempesta al canal de la Mànega, amb les màquines espatllades i el timó bloquejat, el comandant decideix abandonar el vaixell, amb la tripulació, en una canoa de salvament. L'endemà s'intenta remolcar el "Napoli", sotraguejat per un mar desfermat. Però, cap a on cal anar per salvar la càrrega i evitar una catàstrofe ecològica? Els membres del salvament anglès i francès decideixen embarrancar el vaixell a la badia de Lyme, a poca distància de la costa anglesa. L'endemà mateix, desenes de contenidors omplen la platja de Branscombe. Trenta-sis hores de bogeria. Tot és gratuït i la platja es transforma en un supermercat. Una platja devastada i unes forces de la policia superades pels esdeveniments, perquè segons la llei de la marina mercant tothom té dret a recuperar tot allò que arriba a una platja.
A Branscombe, aquest episodi va deixar un gust amarg. Els habitants testimonien la tempesta que ha guanyat el seu poble i que n'ha traumatitzat més d'un.
Els mars del meu avi (Rumbo Sur Produccions)
Sara Masó i Maristany, periodista i escriptora, no va poder conèixer personalment el seu avi Salvador Maristany. Quan ella va néixer, feia molts anys que s'havia mort, però aviat va saber per la seva mare que va ser l'últim gran marí de la família.
A principis del segle XIX, els seus avantpassats, els Maristany, just en arribar de França, es van instal·lar a la platja d'Ocata del Masnou per pescar. Al cap de vint anys comerciaven amb els seus vaixells. Al començament feien cabotatge, però aviat van optar per traficar amb Amèrica. El 1839, Agustí Maristany, el besavi de la Sara, carrega el seu místic català de 100 tones i posa rumb cap a l'Havana per primera vegada. Després van venir moltes més travessies de l'Atlàntic, Agustí Maristany va renovar les embarcacions i els seus fills es van fer capitans.
La família Maristany estava abocada de ple en el negoci marítim, però no era l'única. A mitjans del segle XIX va ser l'època daurada de la marina de vela catalana, i per tota la costa proliferaven les sagues de marins que feien negocis amb els ports americans.
Si la Sara Masó no hagués escrit "Els mars del meu avi", la interessant història de Salvador Maristany no hauria sortit mai a la llum. Com tampoc no han sortit a la llum moltes altres històries d'anònims marins dels pobles de la costa catalana que, amb el seu esforç i la seva manera de fer, van contribuir al desenvolupament econòmic de la Catalunya del segle XIX i principis del XX. Una Catalunya oberta, amb una mirada llarga que mai no perdia de vista el mar.
Pillatge en un poble tranquil
El poble de Branscombe, al sud-oest d'Anglaterra, sempre havia sigut un lloc tranquil. Però això era abans del 22 de gener del 2007. El responsable d'aquest canvi va ser un vaixell: l'"MS-Napoli". Un matí, els habitants de Branscombe es van despertar amb aquest portacontenidors de 275 metres de llargada embarrancat a 300 metres de la platja. Atrapats en una gran tempesta al canal de la Mànega, amb les màquines espatllades i el timó bloquejat, el comandant decideix abandonar el vaixell, amb la tripulació, en una canoa de salvament. L'endemà s'intenta remolcar el "Napoli", sotraguejat per un mar desfermat. Però, cap a on cal anar per salvar la càrrega i evitar una catàstrofe ecològica? Els membres del salvament anglès i francès decideixen embarrancar el vaixell a la badia de Lyme, a poca distància de la costa anglesa. L'endemà mateix, desenes de contenidors omplen la platja de Branscombe. Trenta-sis hores de bogeria. Tot és gratuït i la platja es transforma en un supermercat. Una platja devastada i unes forces de la policia superades pels esdeveniments, perquè segons la llei de la marina mercant tothom té dret a recuperar tot allò que arriba a una platja.
A Branscombe, aquest episodi va deixar un gust amarg. Els habitants testimonien la tempesta que ha guanyat el seu poble i que n'ha traumatitzat més d'un.
