Del mico a l'home, en un minut
I avui acabem amb un llarg viatge de sis milions d'anys resumits en un sol minut. És l'evolució de l'aspecte de la cara dels humans, des del passat remot dels primers homínids fins a l'home actual
I avui acabem amb un llarg viatge de sis milions d'anys resumits en un sol minut. És l'evolució de l'aspecte de la cara dels humans, des del passat remot dels primers homínids fins a l'home actual. El vídeo, fet amb la tècnica del morphing, va ser publicat per anunciar el darrer llibre de l'artista John Gurche (l'home que apareix al final, i autor de les escultures d'homínids que hi apareixen).
Aquí podem veure el vídeo a un ritme una mica més lent, però amb una marxa enrere final molt accelerada. Per acabar, també es pot veure el llibre "Shaping humanity", d'on es van treure totes les il·lustracions per a fer el morphing.
Un estudi dels paleontòlegs de la Universitat de Màlaga, publicat a la revista científica , el juliol del 2015; i en el que s'han revisat centenars de cranis de primats i humans, ha permès determinar els factors que fan que els rostres humans siguin únics i irrepetibles.
Els experts han assenyalat que "com més gran és el crani, més gran és la cara proporcionalment (en comparació amb el neurocrani), el qual es pot descriure com la coberta òssia que cobreix l'encèfal".
La recerca també va revelar que el rostre humà és únic per la seva immaduresa, fent referència als trets joves amb els que l'Homo Sapiens arriba a l'edat adulta.
Una dada rellevant assenyalada pels científics és el fet que aquest canvi radical en el rostre humà no s'hauria assolit si s'hagués quedat a la zona d'adaptació dels australopitecs i mai s'hagués desenvolupat. Aleshores, tindríem cares més grans, i probablement mai s'hagués desenvolupat un cervell tan gran.
Aquí podem veure el vídeo a un ritme una mica més lent, però amb una marxa enrere final molt accelerada. Per acabar, també es pot veure el llibre "Shaping humanity", d'on es van treure totes les il·lustracions per a fer el morphing.
Un estudi dels paleontòlegs de la Universitat de Màlaga, publicat a la revista científica , el juliol del 2015; i en el que s'han revisat centenars de cranis de primats i humans, ha permès determinar els factors que fan que els rostres humans siguin únics i irrepetibles.
Els experts han assenyalat que "com més gran és el crani, més gran és la cara proporcionalment (en comparació amb el neurocrani), el qual es pot descriure com la coberta òssia que cobreix l'encèfal".
La recerca també va revelar que el rostre humà és únic per la seva immaduresa, fent referència als trets joves amb els que l'Homo Sapiens arriba a l'edat adulta.
Una dada rellevant assenyalada pels científics és el fet que aquest canvi radical en el rostre humà no s'hauria assolit si s'hagués quedat a la zona d'adaptació dels australopitecs i mai s'hagués desenvolupat. Aleshores, tindríem cares més grans, i probablement mai s'hagués desenvolupat un cervell tan gran.