Programació del canal 33

Magalí Datzira interpreta en directe composicions pròpies al claustre de Sant Llorenç de Morunys. L'artista escull un repertori variat que també pessiga del seu disc "Des de la cuina".

Magalí Datzira:

Magalí Datzira: contrabaix i veu
Iscle Datzira: saxo tenor i alto
Vernat: guitarra i cors
David Gimeno: bateria

Cançons:
- "Quien alumbra"
- ?"Long life to the newborn"
- "?Samba x lembrar"
- ?"Des de la cuina"
- "?La salut i la bellesa"
- "?Sol"



Localització: Enregistrat al claustre de Sant Llorenç de Morunys
Data: El 12 d'abril del 2024

L'oli d'oliva és l'or líquid pel color, però sobretot perquè és un aliment molt beneficiós per a la salut. S'ha demostrat que prevé les malalties cardiovasculars i alguns tipus de càncers. Un equip de la UAB ha descobert els mecanismes moleculars pels quals l'oli d'oliva verge ajuda a alentir el càncer de mama. Ha vist també que per obtenir el màxim profit de l'oli d'oliva cal consumir-ne poca quantitat, però de molta qualitat i durant tota la vida. El reporter Pere Renom tasta a la Universitat de Lleida un oli reforçat amb antioxidants, especialment indicat per a persones hipertenses. També cull olives, en fa oli al molí i visita a l'IRTA l'olivera més famosa del món, la i-18, a partir de la qual s'han produït 14 milions de plantes.

La majoria de les farmàcies venen productes homeopàtics. Aquests productes tenen molts admiradors, però també detractors. Per uns són medicaments i per altres, una pseudociència. La pediatra homeòpata Assumpta Mestre fa anys que veu en l'homeopatia una manera diferent de curar els seus pacients. Afirma que tot i que no entén el mecanisme d'acció de l'homeopatia, la seva experiència li diu que funciona perquè els seus malalts milloren.

Ens hem atrevit a dedicar un capítol al disc de vinil. I per això tant pot ser que siguem uns romàntics com que passem a ser considerats uns hipsters. Hem convidat una de les veus de les comarques catalanes: la periodista Núria Bacardit, amb qui parlem sobre si fora de Barcelona passen coses o són tot històries inventades. A "Històries per passejar el gos", anem amb la Neu, una gossa de Sant Hilari Sacalm, fins a l'any 1987. Passegem per la plaça Roja de Moscou, on hi va haver l'aterratge d'una avioneta en plena guerra freda.

Els robots ens trauran llocs de treball? Jordi Basté viatjarà al Japó, per entendre la seva relació amb les màquines i aprendre com afectarà la nostra quotidianitat. Passarà una nit en un Hen na Hotel, un hotel japonès on no hi ha treballadors humans, només robots, i conversarà sobre les motivacions i l'experiència amb el seu director.
El músic Alfred Garcia s'enfrontarà al futur del seu àmbit professional a través de la trobada cara a cara a la Universitat de Màlaga amb I'AMUS, un ordinador capaç de compondre, arranjar i interpretar peces musicals.
A Catalunya, Basté va a la Seat, on descobreix com han incorporat la robòtica incrementant la seva producció i precisió sense disminuir l'ocupació. A més, es col·locarà un exoesquelet per comprovar com és treballar amb l'ajuda d'una màquina.
Al Poblenou visita una de les empreses més importants de robòtica del món, PAL Robotics, on li explicaran quin és el paper català en el desenvolupament de la robòtica i, també, interactuarà amb algunes creacions.
Per acabar, Jordi Basté posarà a prova la seva força mental amb un exercici poc comú: intentarà moure un dron amb només la força del seu pensament: el futur telepàtic del control de les màquines.

Viatjar en avió pot ser tota una aventura. Especialment si els passatgers arriben justos de temps, porten el DNI caducat, o volen per primera vegada i no tenen gens clar com funciona el tema.

Una de cada quatre persones té por de volar, tot i això, l'avió és un transport molt segur. Fins i tot quan ha d'aterrar amb un sol motor a causa d'un incendi. No és estrany que els SPOTTERS recorrin els aeroports de tot el món per fotografiar avions estel·lars, com l'Airbus A380.

El desig és el motor que mou les nostres vides i en aquest capítol demostrarem com ho fa a través de l'art.

Entre tots els tipus de desig, l'eròtic és el rei indiscutible. El veurem representat a la platja, a través d'unes Venus i Afrodita molt reals, i en algunes de les obres més famoses de Leonardo da Vinci, Vermeer, Fragonard, El Bosco, Gustav Klimt, Courbet o Bernini.

Però aquest tipus de desig no és exclusiu de la pintura o de l'escultura. Passejant pels jardins i les estances rococós del Palau de Nymphenburg, comprovarem que la sensualitat i l'erotisme també poden ser presents en l'arquitectura i en el mobiliari.

La meravellosa òpera "Don Carlos" de Giuseppe Verdi ens portarà cap a un altre tipus de desig, el romàntic; i a través d'un quadre molt viu de Richard Hamilton, ens endinsarem en el desig de consumir, el tipus de desig que va motivar gran part de l'obra del pop art. Per què el consum s'ha convertit en un dels nostres principals desitjos? Un expert en màrqueting ens ajudarà a respondre aquesta i altres preguntes.

I com que no podem parlar de pop art sense parlar d'Andy Warhol, també visitarem una escola de primària per aprendre junts serigrafia, una tècnica que l'artista utilitzava per retratar al seu ídols.

Finalment, assistirem a un dels concerts de Lady Gaga per parlar amb els seus admiradors i entendre què té d'especial aquesta artista que la converteix en un objecte de desig.

L'Empar i el Ferran volen resoldre quina és la millor gamba roja de la Mediterrània; la de Palamós o la de Dénia. Per això viatjaran a aquest dos llocs per dirimir el conflicte.

A Palamós s'enrolaran un dia en el vaixell de Francesc Benaiges, el Patró Major de la Confraria de pescadors de Palamós. Allò que va començar com una divertida aventura, ben aviat es convertirà en un malson. L'ofici de pescador és més dur del que es pensaven.

A Dénia, Ferran es buscarà un bon aliat. El prestigiós xef Quique Dacosta, distingit amb tres estrelles Michelin, serà qui els prepararà una original recepta amb la gamba roja de Dénia.

A Santiago de Xile vivim intensament les "fiestas pátrias". El psicòleg Oliver Arancibia ens ensenya a ballar la "cueca", el ball nacional; perseguim per tot arreu el governador de Maipo acompanyats del seu assessor personal Gonzalo Vergara; el jove advocat Gonzalo Rivera ens parla de com li va sorgir l'amor a la Xina; Cristobal Sánchez està preocupat per la desigualtat social i al·lucinem amb la història de canvi radical de visió de la vida per culpa del català d'en David Amat-Rodríguez, un "katalonski" pur.

Els dos dies que l'Albert passarà amb el Pedro Ruiz seran molt madrilenys. L'humorista català s'emportarà el seu convidat a la urbanització de luxe on viu. Al Beverly Hills de Madrid. En una casa situada a un quart de la ciutat. Allà, l'Albert entrarà en una finca molt gran per a una persona, el Pedro, que viu sol. Que li agrada estar sol. Una casa plena de records que són la prova que Pedro Ruiz, durant anys, era sinònim d'èxit total.
L'hospitalitat de Pedro Ruiz, i la bona sintonia, no esborraran les seves diferències en la manera de veure el país. Unes discrepàncies que es posaran de manifest a l'hora de veure un partit de la selecció espanyola de futbol. Però les qüestions polèmiques no s'acaben aquí. Pedro Ruiz juga sovint amb els veterans del Madrid, i aquesta vegada hi ha convidat l'Albert, a qui anuncia que haurà de jugar amb la samarreta del Reial Madrid. Veurem si l'Albert ho accepta o no. A la ciutat esportiva, "El convidat" coneixerà antics jugadors del Reial Madrid com Butragueño o Santillana, i comprovarà que Ruiz, amb més de 60 anys, està en plena forma física. Durant aquesta convivència a Madrid, conversaran de diversos temes i en diferents indrets: a Casa Lucio, prenent el sol a la piscina de la finca, al teatre o a l'històric Café Gijón de les tertúlies literàries.

Us deixem un resum dels millors moments dels últims quatre capítols de "La Renaixença". Són petites dosis del que ens ha semblat més divertit, però en realitat ja ho són els programes sencers, de divertits, així que doneu un cop d'ull a aquest resum i després recupereu els capítols, que sempre fa gràcia veure el context del que ha passat abans i després del que posem aquí.

"Quina nit" va ser l'àlbum que va convertir els Sau en artistes mainstream. Recordem la fita 25 anys després de la mort de Carles Sabater.

La superfície forestal
Actualment, la superfície forestal de Catalunya és del 61%, una de les més altes d'Europa. Aquesta situació que aparentment sembla beneficiosa pel medi ambient, se'ns pot girar en contra. Està comprovat que, quan la superfície forestal sobrepassa el 59% d'un territori, l'incendi pot ser devastador. I és que com més a prop estiguin els boscos entre si, més alt és el risc de propagació. Per tant, tenir bosc és bo però cal tenir en compte que com més bosc tinguem, més perill hi haurà.

Com controlar el foc
El foc té tres potes i les necessita totes tres, ja que si n'hi falta una, no hi ha flama.
La primera pota és el combustible, hi ha d'haver alguna cosa per cremar. La segona és l'oxigen, perquè la combustió és una forma ràpida d'oxidació i sense oxigen no hi ha flama. I la tercera és la temperatura. En conseqüència, hi ha tres estratègies per apagar el foc: una consisteix a treure combustible del bosc, es fan tallafocs i cremes controlades. L'altra és baixar la temperatura, utilitzant un bon refrigerant, l'aigua. I l¿última, asfixiar el foc, que és el que fa l'extintor.
A plató, Jaume Vilalta representa les tres potes del foc amb tres espelmes. Per extreure combustible, talla el ble de l'espelma. Per baixar la temperatura utilitza aigua i l'espelma s'apaga. I per asfixiar el foc usa una campana de vidre que debilita la flama fins a apagar-la, ja que l'oxigen es consumeix.

Comportament dels arbres davant del foc
Si, per una banda, tenim un tronc i, per l'altra, tenim un grapat de branquillons, quin dels dos cremarà abans? Els branquillons, efectivament, però, per què? El que crema són els gasos i no pas la fusta mentre encara és sòlida. Per això, els branquillons, en escalfar-se més ràpidament que un tronc, desprenen abans gasos, els quals reaccionen amb l'oxigen i produeixen la flama.
Tanmateix, és important tenir present la forma de l'arbre, de les seves branques i les fulles en relació amb el seu comportament davant del foc. Si es compara una branca de pi amb una d'alzina, s'observa que la branca de pi té molta més superfície de fulles per massa que no pas la d'alzina. Com que té més superfície de contacte amb el foc i més superfície per on poden sortir els gasos, la branca de pi cremarà més ràpidament que la branca d'alzina.

Geòrgia és un cas especial. El país, envoltat de muntanyes, ha estat aïllat del món exterior durant segles. En un viatge per carretera, entre d'altres coses, en Tom visita Svanètia, una regió, fins fa poc, molt perillosa per als turistes i Gori, la ciutat natal de Stalin, on encara té molts seguidors. I fins i tot jugarà lelo burti, una mena de rugbi ancestral força frenètic.

El primer ministre de Tuvalu fa temps que avisa que el seu país corre el perill de desaparèixer a a causa del canvi climàtic. En Tom fa anys que està al corrent de la situació i vol saber com viuen els habitants d'aquest petit arxipèlag de l'Oceà Pacífic el fet de ser els més amenaçats per l'escalfament de la Terra. Així, doncs, per investigar-ho, anirà a passar una setmana amb una família tuvaliana.

El viatge d'en Tom a la Xina comença a Xangai. Des d'aquí, travessarà la Xina fins al Tibet: uns 6.000 quilòmetres per carretera en tres setmanes. En aquest primer capítol, visitarà una torre Eiffel xinesa, el parc natural que va inspirar la pel·lícula Avatar i el pont de vidre més gran del món. De moment, la major part de les experiències són positives...

A la segona part del viatge per la Xina, en Tom continua el seu recorregut cap a la frontera amb el Tibet. Cada vegada és més evident que s'acosta a una zona controvertida, i fins i tot es veurà obligat a canviar els plans de viatge a causa de la censura del govern. Tot i així, visitarà llocs inoblidables, com ara Chongqing, Dali o Shangri-La.

En Tom visita Haití, un dels països més pobres del món. El 2010 va ser notícia pel terratrèmol que va destruir la capital, Port-au-Prince, i va causar més de 200.000 morts. Tot i que el turisme hi és gairebé inexistent, en Tom troba alguns llocs que val la pena visitar. S'endinsa a l'interior, on rarament arriben turistes, i assisteix a una cerimònia de vudú. És el relat d'un viatge ple d'entrebancs en un país amb greus problemes però que té un gran potencial.

Temps enrere, Veneçuela era un dels principals destins turístics de l'Amèrica del Sud. Però des de la mort de Chávez, el 2013, ha esdevingut un dels països més perillosos del món. En Tom i el seu equip experimentaran el perill en una barriada de Caracas, però també les meravelles naturals que Veneçuela espera poder tornar a mostrar algun dia al món.

Hi ha una roca que constitueix una bona part de l'escorça dels nostres continents i de les arrels de les nostres muntanyes. És gairebé indestructible. Amb el temps, però, acaba transformant-se i convertint-se en un autèntic suport per al desenvolupament de la vida. Aquesta roca, considerada com la base del món terrestre, és el granit.

Com es fa una carretera? Han canviat gaire els càlculs des de l'època romana? Veurem el procés de construcció d'una carretera, des del desbrossament i el moviment de terres, fins a l'aglomerat i l'asfaltatge.

El 1981 es va detectar el primer cas de Sida. En aquell moment, el virus del VIH era un gran desconegut i els seropositius signaven la seva sentència de mort.

A la mort de l'àvia, la mare decideix vendre Cal Reynal. Mentre endrecem armaris i fem caixes, ens anem trobant amb rastres del passat familiar.

En Tom decideix visitar un petit poble que hi ha a l'extrem nord-oriental d'Islàndia i on només viuen 11 persones. A l'hivern el poble queda totalment aïllat durant vuit mesos perquè les carreteres queden del tot cobertes de neu. Però en Tom vol intentar arribar-hi tant sí com no.

Groenlàndia, que oficialment encara pertany a Dinamarca, té una superfície de 2 milions de quilòmetres quadrats. Un 85 % està cobert per una massa de gel gruixuda i, en total, només hi ha 56.000 habitants. Qui són? Com viuen? I com és la vida en aquest país tan remot? En Tom el recorre durant una setmana i descobreix com proven de sobreviure-hi els inuit.

Els estats del nord dels Estats Units són els menys visitats del país. Raó suficient perquè en Tom Waes vulgui anar-hi! Dakota del Nord, Montana i Idaho seran l'escenari on es desenvoluparan històries d'americans extravagants, carreteres interminables i nombroses diferències culturals. Tot amb el segell "Only in America".

Espanya és el tercer país del món que més turistes rep; la majoria dels europeus hi han anat en alguna ocasió. Però, lluny de les ciutats i les costes turístiques, hi ha llocs molt desconeguts, amb problemes específics i també tradicions pròpies i centenàries. En aquesta ocasió, en Tom recorre una part del país que en podríem dir "allò desconegut" d'Espanya.

Aquesta vegada en Tom visita l'Azerbaidjan, un país gairebé desconegut i situat entre Àsia i Europa. És un estat petrolier molt ric, i governat per una pretesa democràcia parlamentaria, que pretén captar turisme europeu. En Tom anirà a veure si realment val la pena visitar-lo.

L'únic que en Tom coneix de Polònia és el papa Joan Pau II i la immigració polonesa a Bèlgica. Aquest país tan proper i desconegut sorprendrà en Tom amb les seves tradicions, supersticions i la por a ser envaïts per forces estrangeres. S'emocionarà tant per la naturalesa del país com per la gran contaminació que s'hi genera. Un país ple de contrastos.

En vint anys, Irlanda del Nord ha passat de ser una zona de guerra a encapçalar rànquings del Lonely Planet amb Belfast com a ciutat a visitar. Però realment s'ha resolt, el conflicte que enfronta catòlics i protestants des de fa segles? Per saber-ho, en Tom hi viatja en el moment de més tensió: la setmana de les desfilades que commemoren la victòria dels Orange fa més de 300 anys.

Xipre, la seva història recent, la fauna submarina, una situació econòmica difícil, algunes mascotes tristes i un aeroport fantasma.

Recorregut per diferents parcs i jardins de la ciutat.
Visitarem el Parc Cervantes, on farem un entrenament amb un preparador físic. Després farem un recorregut per parcs històrics com el Park Güell, la Ciutadella, els jardins de la Universitat i el Laberint d'Horta, on coneixerem l'ofici de jardiner i l'art de la "topiària". I acabarem a la muntanya de Montjuïc, fent un passeig amb el Dani Cortijo, historiador expert en curiositats de Barcelona, i fent un arròs del senyoret en una terrassa amb vistes espectaculars.