Programació del canal 33

Avui, mostrem la perfecció de la bicicleta com a màquina. Sota el títol general "Bicicleta: la màquina perfecta", i amb la col·laboració del campió Melcior Mauri, el programa científic del 33 n'oferirà els detalls: consumeix 40 vegades menys que el cotxe i la seva fabricació estalvia 100 vegades més energia que l'automòbil. És també el mitjà de transport més ràpid en distàncies inferiors als 8 quilòmetres i, a més, el seu ús és saludable.
Al llarg del programa, el reporter Pere Renom participarà en la classe de "spinning" (bicicleta estàtica) més multitudinària del món per constatar els beneficis sobre el sistema cardiovascular d'aquest esport. Més tard s'iniciarà en la bicicleta de muntanya (BTT) amb Israel Núñez, 6 vegades campió d'Espanya i campió de la Titan Desert. La BTT és una modalitat molt explosiva i tècnica pel fet que es practica en terrenys molt irregulars. Israel Núñez dedica molt temps a la muntanya per conservar la tècnica, però la major part de l'entrenament el fa a la carretera, que és la disciplina reina del ciclisme esportiu. I un dels grans ciclistes dels últims temps és Melcior Mauri. Especialista en contrarellotge, Mauri va aconseguir 52 victòries com a professional. Sap què és posar el cos al límit. El premi a l'esforç és que, de vegades, s'aconsegueix ser l'esportista perfecte damunt la màquina perfecta.

Quèquicom divulga des de 2006 la ciència, la natura i la tecnologia d'una manera amena, clara i rigorosa amb la voluntat de fomentar l'esperit crític i la curiositat intel·lectual en l'espectador. És una producció del Departament de Documentals de TV3.

"Quèquicom descobrirem els valors nutritius de l'arròs, que té en la paella la seva expressió màxima i un paper estel·lar. Oferirem diversos reportatges que mostraran les propietats del cereal, les seves varietats i les diverses maneres de cuinar-lo. Tot, sota el títol genèric "La paella al natural".

Albert Om tanca la primera temporada d'"El convidat", l'estrena televisiva de més èxit d'aquesta tardor a Catalunya, al cap de 13 setmanes que han permès els telespectadors descobrir la cara més íntima, més familiar i més pròxima dels famosos. Per acomiadar la temporada, s'emetrà un resum amb els millors moments i les millors músiques d'aquests tretze caps de setmana intensos, una aventura que ha portat Albert Om a conviure durant dos dies amb figures tan diferents com Teresa Gimpera, Estopa, Montserrat Carulla, Carme Ruscalleda, Boris Izaguirre o Pau Riba.

Aquesta tardor, Albert Om serà "El convidat" de tretze personatges coneguts. El periodista torna al setembre a TV3
amb un programa molt diferent dels que ha fet fins ara, un espai amb el seu segell personal i amb un format innovador que
s'inscriu en el gènere del documental d'entreteniment, el "docutainment".

"El convidat", una proposta d'Albert Om i del Departament de Nous Formats de TV3, és un espai setmanal d'una hora de
durada, que narra el viatge del periodista al món més íntim d'un personatge.

El periodista, que durant cinc anys ha rebut al plató de TV3 més de 2.000 convidats, ara d'aquests n'ha triat tretze per
viatjar al seu espai més personal. Ha arribart l'hora d'intercanviar papers i ara Albert Om és "El convidat" i ells, els
seus amfitrions.

Tots els personatges que protagonitzen el nou programa són persones força conegudes pels espectadors, però amb qui
mai han passat un cap de setmana, que mai els han convidat a casa seva.

Albert Om sí que ho ha fet. Ha conviscut dos dies amb cadascun d'ells a dins i a fora de casa seva, amb tot el que això significa: compartir espais, conviure amb la família, àpats, nit, activitats d'oci i conversa. A més, ho ha fet en cap de setmana, per tant, en dies que l'allunyen de l'entorn laboral del protagonista i li permeten viure els moments més tranquils, relaxats i íntims.

Tots hem estat convidats alguna vegada a casa d'algú. Per tant, "El convidat" ofereix a l'espectador la possibilitat de sentir- se convidat a casa del protagonista, de la mà d'Albert Om.

D'aquesta manera, l'espectador de TV3 tindrà accés al món més privat d'una gent que no l'ha ensenyat mai i que probablement tampoc no ho faria si el convidat no fos Albert Om.

Teresa Gimpera, Eduard Punset, Carme Ruscalleda, Estopa, Montserrat Carulla, Antoni Bassas, Gemma Mengual, Boris Izaguirre, Mossèn Ballarín, Andreu Buenafuente,
Pedro Ruiz, Pau Riba i Xavier Gabriel seran els seus amfitrions.

"Catalunya salvatge" és una sèrie documental de 13 capítols que donarà a conèixer als espectadors els ecosistemes més representatius del nostre país. Des dels cims del Pirineu fins a les llacunes del delta de l'Ebre, "Catalunya salvatge" farà un repàs de la flora i la fauna dels paratges més emblemàtics de Catalunya.

Els seguidors de la sèrie tindran, doncs, una finestra privilegiada a la biodiversitat del Parc Nacional d'Aigüestortes, la muntanya de Montserrat, la zona volcànica de la Garrotxa, els aiguamolls de l'Empordà o el món submarí de les illes Medes.

El primer ecosistema explorat en profunditat serà el d'alta muntanya, on la supervivència no és gens fàcil.

(tardor 2010)

Santa Caterina és una de les patrones del programa, ja que és la patrona dels filòsofs. El capítol de Santa Caterina recull els millors moments de la temporada, un regal cap als fans del Natura sàvia, perquè puguin tornar a gaudir de les explicacions d'en Jaume i de les filosofades més fines del nostre comitè de savis.

La mort d'en Tubi (la primera), la pesca de l'Omelet, l'extinció dels dinosaures, la fermentació divertida de les osses, les espectaculars imatges del Delta de l'Ebre... seran alguns dels moments que reviurem durant aquest capítol especial.

La mida del penis dels llimacs, el pes dels testicles dels ratpenats mascles, totes les escenes sexuals i de ratolins devorats també hi estaran presents.

Que el "Natura sàvia" hagi anat tan bé és tot un miracle, ja que rodar amb animals salvatges mai és fàcil. Volem dir animals com en Quimi Portet, l'Albert Pla i en Peyu. Si ha sortit un programa amb cara i ulls és gràcies a una intervenció divina.

En aquest programa especial de la Mare de Déu de Lourdes us mostrem les interioritats del programa: preses falses, rialles, l'equip humà darrere les càmeres i tot el bon humor que hi ha hagut durant les gravacions del "Natura sàvia". També es respondran alguns dubtes existencials: En Quimi beu whisky de veritat durant el rodatge? Improvisen tota l'estona? Com és treballar amb en Quimi i l'Albert?

Totes les tradicions espirituals s'han fet ressò d'una llibertat última, que ningú no ens pot prendre: la llibertat interior. La llibertat de decidir com ens volem sentir davant una situació.
El programa analitza aquesta llibertat, i com es pot aconseguir, amb l'antropòleg Josep Maria Fericgla, a Can Benet Vives, al Montnegre.
La psicòloga Mireia Darder explica com viu ella, en primera persona, la seva llibertat sexual. I com connecta amb la llibertat interior navegant pel mar.
I Gaspar Hernàndez també entra a la presó, on cada cop hi ha més presos que, encara que sembli mentida, aconsegueixen espais de llibertat interior gràcies a la meditació.

El programa explora com cultivar l'actitud per viure millor el dia a dia, però també per afrontar situacions doloroses. Gaspar Hernàndez comença anant a Camprodon per conversar amb Víctor Küppers, llicenciat en Administració i Direcció d'Empreses, doctor en Humanitats i un dels conferenciants catalans amb més seguidors. Segons Küppers, cada dia podem decidir quin volem que sigui el nostre estat d'ànim predominant: ell decideix viure amb passió i entusiasme. Però una altra cosa són les situacions doloroses: com podem afrontar-les? El programa en parla amb la psicòloga Begoña Odriozola i amb Pere Bahí, un empresari d'Olot que va perdre la seva dona en la tragèdia de l'avió de Germanwings, l'any 2015.

Vanesa Freixa viu amb l'obsessió de promoure persones que,fent de pagesos, siguin feliços amb aquesta feina.Aposta per la agroecologia, un concepte cada vegada més estès, però que en el fons es tracta de tornar a la pagesia de tota la vida.

Cédric Lacraberie i Yann Brianti tenen tots dos quaranta anys i són pastors. Aquests dos amics de la infantesa han decidit compartir la seva vida i la seva passió al cor de les muntanyes dels Pirineus, a 1.000 metres d'alçada, on fan de pagesos i s'ocupen d'un ramat d'unes 200 ovelles.
Amb el desig de compartir les seves experiències, en Cédric i en Yann van crear, fa 10 anys, "Vie d'estive", una masia que domina la vall de Campan, davant mateix del Pic del Migdia de Bigorre. Es tracta d'una masia oberta al turisme rural que proposa als visitants la possibilitat de compartir el dia a dia de la vida de pastor. En qualsevol estació de l'any, tothom pot participar en les feines del camp.
Originaris d'aquesta mateixa regió, aquests dos enamorats de la naturalesa i de la seva terra han pres la decisió de seguir les tècniques més tradicionals dels pastors, compartint el seu estil de vida i mirant de trencar la imatge rústega i solitària que habitualment comporta aquesta mena de vida. A la masia, els visitants poden participar en les activitats de la transhumància a l'alta muntanya (2.300 metres), en les cures que cal fer a les bèsties i en la sega de l'herba, però també hi poden descobrir tot un seguit de productes tradicionals i uns paisatges impressionants, que canvien d'estació en estació.

Aquest és, sens dubte, el capítol més atípic de tots. El repte és tan original com apassionant: excavar en un abocador de deixalles. Excavar tres punts diferents per aconseguir treure i analitzar brossa de la dècada de 1990, de la dècada del 2000 i de l'actualitat. La idea és analitzar i classificar els residus amb el màxim rigor i la tècnica arqueològica per poder extreure'n tota mena de conclusions: hem canviat els hàbits de consum? Ha canviat el material amb què es fabricaven els productes? Ha augmentat el reciclatge? Continuem sent absolutament dependents del petroli? Podem definir el moment socioeconòmic a partir de l'anàlisi de la brossa? Fem el que faran els arqueòlegs del futur: analitzar les nostres deixalles per definir-nos com a espècie. És exactament el que fan els arqueòlegs actuals quan excaven i estudien el passat.

La costa catalana ha estat testimoni d'innombrables naufragis. En el primer capítol de "Sota terra" segueixen la pista d'un vaixell enfonsat a la desembocadura de l'Ebre, davant del delta, entre el Montsià i el Baix Ebre. Un vaixell de fa entre dos i tres segles i que guarda, aquest cop sota l'aigua, el seu tresor: Què transportava? D'on venia? On anava? Per què va naufragar?

Paral·lelament, investigaran com i per què es va enderrocar la torre de defensa més propera al naufragi: la torre dels Alfacs. Tres dies d'arqueologia subaquàtica, combinada amb l'excavació d'una preciosa torre militar a dins del mar... i de descobriments històrics sorprenents.

N'hi ha que diuen que és la millor, d'altres en canvi, afirmen tot el contrari, però ningú pot negar que la primera vegada de qualsevol cosa no s'oblida mai mes.

Moltes de les cançons més memorables no són fruit d'hores i hores de feina: es van compondre en poc més de 5 minuts.

A partir de la recerca de set boles màgiques que permeten invocar un drac que concedeix desitjos, el dibuixant i guionista Akira Toriyama va concebre l'any 1984 "Bola de drac", un manga i, més endavant, una sèrie d'animació que es va convertir en un fenomen arreu del món.
Toriyama, que ja havia sorprès l'any 1980 amb la venerada sèrie "Dr. Slump", va esquitxar amb el seu sentit de l'humor imaginatiu, absurd i trepidant un relat d'aventures fantasioses. Posteriorment, els personatges van créixer i van adquirir un to més seriós en les següents entregues (com "Bola de Drac Z" i "Bola de Drac GT"). Una evolució que van seguir fidelment diferents generacions d'espectadors i lectors que han contribuït a atorgar a "Bola de Drac" la categoria d'autèntic clàssic.

Es pot dir que l'escriptora britànica Jane Austen representa la sofisticació de la novel·la romàntica. Així ho demostra una obra en què destaca, per exemple, un gran ventall de personatges femenins, el talent pels diàlegs i l'ús de la ironia. "Orgull i prejudici" és una de les seves obres més immortals, estimades i, també, imitades. 250 anys després del naixement de l'autora, és un referent molt viu per a incomptables obres posteriors. I, fins i tot, ha tingut aplaudides adaptacions a la ficció televisiva i cinematogràfica, com la que va signar Joe Wright l'any 2005, amb el concurs de l'actriu Keira Knightley.

Què hi feien, els romans, fa dos mil anys en un paratge aïllat del Lluçanès? A Oristà, al Lluçanès, han aparegut restes de ceràmica romana. Corresponen a una vil·la? A un campament? A una ciutat? Què hi fan els romans al Lluçanès, tan lluny dels llocs on se'ls situa habitualment. L'equip de "Sota terra" es desplaça fins aquest indret per tal de determinar si es tracta d'una vil·la romana o d'algun altre tipus d'assentament.

En algun lloc de l'Àfrica occidental, al sud del Benín, hi ha una ciutat de pescadors irreductibles: Ganvié, també anomenada "la Venècia africana". Aquí, no hi ha carrers ni voreres i la piragua és l'únic mitjà de transport. Les cases estan suspeses sobre l'aigua amb pilars de fusta. Aquí, és impossible mantenir els peus a terra. Sabeu per què? Perquè Ganvié, una ciutat de 35 000 habitants, és una ciutat construïda per complet sobre l'aigua.

Els vapors d'un termòmetre trencat provoquen la invenció de la fotografia. Les peces d'un radar i una barreta de cacauets desfeta donen lloc al microones. El vessament d'un matràs ple de substàncies químiques experimentals ocasiona l'Scotchgard. I un assaig clínic de fàrmacs per al cor té un efecte molt més pronunciat en un altre òrgan i fa sorgir la Viagra.

"Quina nit" va ser l'àlbum que va convertir els Sau en artistes mainstream. Recordem la fita 25 anys després de la mort de Carles Sabater.

Una de cada quatre persones té por de volar, tot i això, l'avió és un transport molt segur. Fins i tot quan ha d'aterrar amb un sol motor a causa d'un incendi. No és estrany que els SPOTTERS recorrin els aeroports de tot el món per fotografiar avions estel·lars, com l'Airbus A380.

L'obesitat és una malaltia crònica que ha esdevingut epidèmia. Descobrirem un nou medicament per combatre-la i parlarem de gana i sacietat amb el cuiner Arnau París.

On era Catalunya abans que els continents se separessin? Quin futur li espera? La tectònica de plaques ens ho revelarà. Recopilem proves geològiques de la tectònica de plaques i descobrim on era Catalunya fa 240 milions d'anys.

Un gest maldestre fa caure una mostra en una estufa i així s'inventa, per accident, el cautxú vulcanitzat. Triar una resistència equivocada va ocasionar el marcapassos. Un experiment fallit s'encén i fa descobrir una manera segura d'originar foc a demanda. La recerca de noves galàxies ens condueix a la nostra millor esperança de contactar amb extraterrestres.

El dibuixant Marcos Martín, el periodista Òscar Broc i la divulgadora Maria Morella s'endinsen en la historia i en l'esperit creatiu de l'editorial de les meravelles.

En directe des del Padrinot de Mollerussa.
Des del Montseny, el duet format per Saül Rosales i Gallo Weedweed s'ajusta a l'elàstic format de bateria i guitarra/veu per llançar contundents i molt punxeguts martells de trash metal. Des de l'EP "Ritual", amb data del 2017, la seva discografia ha anat apilant discos de llarga durada, com "Poder vomitiu" (2018), i senzills que mantenen les seves esmolades intencions ("Politoxikomania", "Mohakoka", "Cop de cap" i "Estem farts").

Les persones van domesticar als gats o va ser al revés? Com hi veuen? Ens posem en els seus ulls extraordinaris i ens aproximem a la seva visió. També coneixerem el mecanisme que els permet treure les urpes.

Seguim durant mig any una família amb fills de la Barceloneta que necessita les donacions del Gran Recapte del Banc dels Aliments per sobreviure, com 900 persones més al seu barri. El matrimoni passa dels 40 anys i no troben feina.

L'escriptor, creador del popular Rovelló, explica a Josep Puigbó la seva passió per la literatura i recorda les seves etapes de traductor i mestre. Creu que, avui, més que mai, fa falta educar la sensibilitat.

El cardenal arquebisbe de Barcelona conversa amb Josep Puigbó, entre altres, sobre la fe i la raó i els canvis a l'Església. Reconeix que s'ha de renovar la Cúria i cal un esforç de l'Església per acostar-se a la societat d'avui.