Programació del canal 33

Veurem com els pneumàtics són clau per retenir el cotxe durant un revolt, però ¿com pot ser que les rodes motrius girin de forma independent? El diferencial és un mecanisme extremadament enginyós i elegant.

La impressió 3D afegeix material a capes. S'aplica en aliments, regeneració de teixits, fabricació d'ulleres i pròtesis, etc. Descobrim la Jet Fusion 3D, una tecnologia revolucionària.

Vols parlar o empassar però ni els nervis ni la musculatura t'obeeixen... I cada dia pitjor. Què se sent quan estàs presoner dins del teu cos? És el que viu l'Alba Saskia, una jove que planta cara a una malaltia minoritària.

Avui navegarem des de Miami fins a Haití pel mar del Carib a bord de l'Allure of the Seas, un dels creuers més grans del món.

En aquest capítol anirem a la Vall de Lord i a Solsona per disfrutar de la gresca del carnaval d'una manera molt particular. La reportera Eva Clausó Estival ballarà amb el nan, la "Tetes", i anirà a visitar el famós taller Casserras, el bressol dels gegants. Abans, però es banyarà amb l'aigua de la font de La Puda que diuen tot ho cura. Entrarà a la botiga Cal Ton a Sant Llorenç de Morunys i anirà Cambrils on fan unes patates per llepar-se el dits. Menjarà tarta pirinenca i visitarà el Zoo del Pirineu. Durant el viatge l'acompanyarà la Clara i el Ferran, dos veïns de Sant Llorenç de Morunys, ella fa formatges i ell és bomber. Tots dos van deixar la gran ciutat per plantar arrels a Sant Llorenç de Morunys.

"El poble que oblida la seva història està condemnat a repetir-la".
Farem un gran recorregut pels indrets que han marcat la història de la ciutat, des de l'època romana fins a l'actualitat, veient com estem rodejats de pedres que ens diuen molt més del que sembla. Amb l'historiador Dani Cortijo passejarem per racons amagats de Barcelona que han tingut una rellevància clau en la nostra evolució, respirarem l'aroma de la Barcino romana al MUHBA, aprendrem com es fa el trencadís al taller de la Llívia Garreta després d'haver visitat el Park Güell, farem un taller de cuina de 1714 al bell mig del Born amb la jove cuinera Rais Esteve, visitarem el Refugi 307, un búnquer antiaeri de la Guerra Civil i acabarem en una botiga de diaris antics.

"A la ville de Barcelona"
Els Jocs del 92 van ser el punt d'inflexió de Barcelona i des de llavors la ciutat és una de les més preparades a nivell mundial per a la pràctica de competicions. Però la realitat és que l'esport forma part de l'ADN de la ciutat, no només en el sentit professional de la paraula, i els seus carrers i la seva gent l'han convertida en un gran estadi urbà. En aquest gran recorregut practicarem escalada al Climbat La Foixarda, passejarem en bicicleta adaptada pel Parc Fluvial del Besòs, farem Txi Kung al Parc de la Ciutadella, aprendrem que important que és l'alimentació per a l'esport i jugarem a futbol amb l'Isaac Cuenca, jugador del FC Barcelona, al seu primer club.

Carismàtica i coneguda arreu del món. La nostra arquitecta estrella de confiança.

ENTREVISTAREM CARE SANTOS, GUANYADORA DEL PREMI RAMON LLULL AMB LA SEVA NOVEL·LA "DESIG DE XOCOLATA"
- En Xavier Theros i l'Itziar González ens revelaran els secrets de Barcelona amb el seus llibres "Per no perdre peu" i la reedició i ampliació de la guia "Barcelona, pam a pam" d'Alexandre Cirici
- Lletratarem Neus Ballús, directora del film "La plaga"
- Acabarem el programa amb els accidents polipoètics de Xavier Theros i Rafael Metlikovez
Aquesta setmana entrevistarem Care Santos, guanyadora del Premi Ramon Llull amb la seva novel·la "Desig de xocolata". Una obra que ens narra les històries de tres dones que viuen en tres èpoques diferents i que estan unides entre elles per un antic objecte, una xocolatera de porcellana. A través de les vides d'aquestes tres dones, Care Santos reivindica la tradició xocolatera catalana i s'inspira en grans noms com els Ametller.
Felicitarem els que heu dedicat temps i ganes a cercar els 100 llibres que vam amagar per tot Catalunya per celebrar el "Via llibre" número 100 i us animem que seguiu buscant els llibres que encara resten amagats.
Descobrirem la part més oculta de la ciutat de Barcelona guiats per Xavier Theros i el seu llibre "Barcelona a cau d'orella" i Itziar González ens presentarà la reedició i ampliació de "Barcelona, pam a pam" d'Alexandre Cirici. Una guia emblemàtica amb més de 40 anys d'història, a la qual l'autora ha afegit el llibre annex "Per no perdre peu".
Lletratarem Neus Ballús, directora del premiat film "La plaga" i descobrirem que és una lectora voraç.
Tancarem el "Via llibre" d'aquesta setmana amb els accidents polipoètics de Xavier Theros i Rafael Metlikovez, un duet que des de 1991 presenta aquests espectacles de polipoesia a peu de carrer.
"VIA LLIBRE", el programa de llibres del 33, s'emet els dimecres a les 23.00

JUAN JOSÉ MILLÁS ENS PRESENTARÀ LA SEVA DARRERA NOVEL·LA, "LA MUJER LOCA"
- Yannick Garcia, guanyador del Premi Documenta 2013, ens introduirà a "La nostra vida vertical"
-Els escriptors Antoni Vives i Sílvia Romero ens faran una lectura dels seus llibres
-Acabarem el programa amb la narradora oral Mon Mas i un dels contes de Millás
La campanya #esbusca100, que vam engegar per celebrar els 100 programes del "Via llibre", ha estat un èxit i un bon incentiu per continuar sorprenent-vos setmana rere setmana. Aquest dimecres, al "Via llibre", entrevista Juan José Millás. L'escriptor i periodista ens parlarà del seu darrer llibre, "La mujer loca". Una novel·la en què l'autor aborda temes com la mort digna, la vellesa o el procés de l'escriptura.
També ens acompanyarà Yannick Garcia, autor de "La nostra vida vertical", un llibre de relats amb què ha guanyat el Premi Documenta 2013 i que ens atrapa per la seva originalitat i varietat estilística.
L'escriptor Antoni Vives ens farà una lectura del llibre "I demà, el paradís" i Sílvia Romero ens presentarà "El plagi".
Finalitzarem el programa explicant-vos un conte. La narradora oral Mon Mas ens narrarà "Zapatos", un relat del llibre "Articuentos escogidos", de Juan José Millás.
"VIA LLIBRE", el programa de llibres del 33, s'emet els dimecres a les 23.00
www.tv3.cat/viallibre
www.twitter.com/viallibre
www.facebook.com/viallibre

Després de l'èxit de "Guilleries" (Males Herbes), una mena de western en època carlina i a la Catalunya Central, Ferran Garcia porta a "Sau" (Males Herbes) part del seu univers, molt reconeixible, tot i que la novel·la és molt diferent de l'anterior. Aquesta vegada Garcia ens transporta a la Guinea de l'època colonial, on una família catalana es fa d'or amb el cacau. Quan decideixen tornar a casa, a la plana de Vic, s'emporten dues esclaves i un fantasma. Les presències són molt importants en aquest llibre, que avança fins a començaments dels anys 60, quan Sant Romà de Sau està a punt de desaparèixer sota les aigües. I és que la novel·la parla d'això, de les pèrdues, del dol i de l'enyor. També, d'històries d'amor d'alta intensitat. Parlem amb Ferran Garcia de si, com diu ell al llibre, podem enyorar el que no hem tingut o no hem conegut. També, de l'origen de les seves novel·les, de les imatges que contenen, gairebé com si fossin pel·lícules, i de totes aquestes presències ancestrals, de mons que ens han precedit, que es fan tan presents durant la lectura de "Sau".

SAU
Ferran Garcia
Ed. Males Herbes


A LES TRIES, PARLEM DE:

ALTRES TEMPS
Edith Wharton
Edició de Marina Porras
Trad. Yannick Garcia
Ed. Comanegra

L'EDAT DE LA INNOCÈNCIA
Edith Wharton
Trad. Marta Pera Cucurell
Ed. Viena

L'escriptor de Perpinyà Joan-Lluís Lluís aha tornat a les llibreries amb Una cançó de pluja, una novel·la que té una protagonista insòlita: una orangutana. El resultat, però, no respon al que ell s'imaginava al començament: l'escriptor volia fer un llibre que presentés un primat magnífic, que fos gairebé com el protagonista de l'Odissea, però una notícia, terrible, a un diari, el va fer canviar d'opinió. La novel·la parteix d'una història real que val la pena preservar perquè la descobreixi el lector, mentre segueix el periple de l'orangutana Ella-Calla que, a l'illa de Borneo, intenta tornar a casa sense que la descobreixin els homes que l'havien segrestat. Joan-Lluís Lluís demostra una vegada més la capacitat que té per explicar històries, aquesta és gairebé una faula, molt fosca, però també amb escletxes de tendresa i molta emoció.


UNA CANÇÓ DE PLUJA
Joan-Lluís Lluís
Ed. Club Editor

A LES TRIES, PARLEM DE:

GRÀCIES
Carme Riera
Edicions 62/Alfaguara

METAMORFOSI
Míriam Cano
Ed. L'Avenç

Una conversa durant tota la nit fins que arriba l'alba. Un espai singular. Un personatge de la cultura. Això és "Il·luminats", un programa d'entrevistes conduït per Jordi Lara, on la performance obre espais de llibertat televisiva inusitats.

"El gran dictat", un concurs presentat per Òscar Dalmau, que s'emet de dilluns a divendres, a les 20.20. El protagonista, el català actual, el que es parla al carrer.
El concurs, que combina els coneixements de català amb l'entreteniment, és, en paraules del seu presentador, "el concurs que ens vol ajudar a tots plegats a destrossar una miqueta menys el català".
"El gran dictat" busca la participació dels concursants i dels teleespectadors. El que dóna el títol al programa és l'última prova. Després d'haver-ne superat diverses, els concursants que hagin aconseguit fer més bons resultats s'enfrontaran a "El gran dictat", en què es tracta d'escriure el màxim nombre de paraules correctes possibles.

Us deixem un resum i repàs del que han sigut els quatre últims capítols de "La Renaixença". Hem parlat d'objectes, hem conegut savis per conèixer i reconegut bojos coneguts, i hem sortit a passejar quatre gossos (tot i que a en Fel no li agrada). Si us agrada el resum, mireu els capítols! I si he vist els capítols, mireu el resum, que també és divertit recordar com hem passat la setmana.

Estem tots d'acord que, si hi ha un enemic comú, aquest és... la flauta dolça. Si algú de vosaltres té per veí canalla que ha d'assajar OBLIGATÒRIAMENT cada dia aquest instrument del dimoni: ànims i escalf. No cal cap altre motiu per dedicar-li un capítol a la flauta dolça. Ens visita l'Empar Moliner, amb qui parlem de tot, creieu-nos. Heu llegit "Cinquanta ombres d'en Grey"? Ella, sí. Un trosset. A "Històries per passejar el gos" sortim amb en Ramon, un gos de 80?kg, pel rescat dels 33 miners de San José.

Molts zoos actuals fan recerca, educació ambiental i cria d'espècies amenaçades. Alguns, a més, tenen cèl·lules d'animals congelades a -195 ºC per conservar la biodiversitat genètica del planeta.

Carismàtica i coneguda arreu del món. La nostra arquitecta estrella de confiança.

La Gin i la Isabel descobreixen amagades dins d'un armari les cartes d'amor que s'intercanviaven la parella d'avis. Aquest fet remou la Isabel per començar a escriure sobre el primer amor adolescent. D'altra banda, Vilches viatjarà fins a Begur, concretament al bar Tothora, indret que freqüentava el poeta Joan Vinyoli. Ens mourem fins a Espolla per conèixer el pintoresc Guarda Forestal del poble fronterer, on casualment la Isabel va conèixer el seu marit i també es va rodar el capítol pilot d'"El Foraster", amb Quim Masferrer, que ens obrirà les portes del seu apartament d'Arbúcies per parlar-nos de la màgia del primer amor.

En el capítol d'estrena de la tercera temporada de Gent de Mercats veurem com n'és d'important per a una parella de joves invidents a qui els agrada menjar bé, la compra al mercat. L'Elvira i l'Albert, ell nadador paralímpic i ella mestra d'escola, viuen a la Barceloneta. Estan encantats amb el barri perquè està ben adaptat i tenen el mercat a prop. A l'hora de comprar valoren com s'hi dirigeixen els paradistes i l'atenció que els presten, perquè, segons diuen, els venedors, són els seus ulls. Al mercat de la Barceloneta coneixerem també una parella que fa tres anys va obrir la peixateria. La Montse havia estat carnissera i el Jesús pescador. Els va animar la Cristina, una gran defensora de la cultura del peix de llotja que reivindica La Platgeta, l'històric moll de pescadors de Barcelona.
Al mercat ambulant de Sant Sadurní d'Anoia veurem com la Gemma, que munta parada d'embotits els dijous i els dissabtes, se les empesca per continuar alletant el seu fill mentre treballa. A la capital del cava també coneixerem el Joan, cuiner convençut de la importància dels productes de proximitat que compra al mercat, que ens farà venir gana amb el bikini d'ànec mut, i al Rachid que ven roba en un parada de les de més èxit del mercat, que el seu pare va començar amb tot just una capsa de mocadors. Finalment a Mollet del Vallès, la docusèrie coneixerà la Pepita, la llegumaire més presumida del mercat municipal, que no té cap pensament de jubilar-se a pesar que fa anys que podria. En aquesta població del Vallès Oriental, el programa trobarà al mercat una parada del forn que fa una de les coques més bones de Catalunya: parada, botigues i obrador que les netes del fundador gestionen amb un relleu generacional ple d'empenta i nova energia.

"Quina nit" va ser l'àlbum que va convertir els Sau en artistes mainstream. Recordem la fita 25 anys després de la mort de Carles Sabater.

El 10 de marc del 1994, La Fura dels Baus va estrenar a Lisboa, dins de la programació de Lisboa 94 Capital Europea de la Cultura, l'espectacle "MTM". Era, segons la definició del grup, una "al·legoria sobre la manipulació de la informació que duen a terme els grans poders polítics, econòmics i socials a través dels mitjans de comunicació". L'estètica urbana, dura i postindustrial de La Fura dels Baus va sumar aquí nous camins d'expressió amb la importància d'unes imatges preenregistrades, projectades o capturades en directe al llarg de la representació. El primer pas del concepte escènic que La Fura va denominar "teatre digital".

Està en situació d'emergència, el català? Ja només és llengua d'ús habitual d'un terç de la població, un problema especialment crític entre els joves. Però el futur també passa per les xarxes socials, l'audiovisual i les noves tecnologies, on cada cop hi ha més creadors que aposten fort pel català.

Nairobi és la ciutat amb el creixement més ràpid del món. Raó per la qual en Tom l'ha inclòs en la seva llista de grans ciutats del món. El seu dinamisme i innovació deixaran enlluernat a en Tom, i alhora, es trobarà amb els grans reptes d'aquest creixement imparable: la lluita per sortir de la pobresa i per protegir una naturalesa amenaçada.

La població de l'Índia ha crescut exponencialment en els últims anys i també s'ha anat concentrant a les zones urbanes, la qual cosa ha fet esclatar el nombre d'habitants de ciutats com Bombai. A més, en aquest cas, a causa de la seva situació geogràfica la ciutat no pot créixer gaire, de manera que té una densitat de població altíssima. En Tom la visita en època de pluges, i es passa la major part del temps remullat mentre descobreix els grans contrastos entre rics i pobres, el sorprenent dia a dia dels suburbis on tothom somia amb una vida millor, el menjar picant i la pràctica de disciplines antigues com esports tradicionals o el ioga del riure.

Com saludem i ens presentem en català.

Tot just arribats a Mallorca, el Roger i la Mònica s'adonen que s'han deixat el material de rodatge al ferri. El Roger troba una solució amb el seu estil particular que no agrada gens a la Mònica. En acabar el dia, el Roger rep una notícia a través d'una trucada telefònica.

Guillem Albà torna a classe, canta en xinès i fa castells, tot buscant els motius pels quals algú vol o no vol aprendre català. Per què aprenen català els adults, i com ho fan? Yolanda Sey viatjarà a Lleida, a la recerca del català de ponent...i no, allà no diuen "Lleide".

No sabem quin percentatge de la nostra audiència és excursionista... i alpinista. Però avui us dediquem el capítol, perquè parlem del piolet. No tots els nostres col·laboradors dominen el tema, però prometem que no només és una arma, de veritat. Ens visita la Judit Neddermann, una de les cantautores de casa nostra que ha portat el català més lluny amb les seves cançons. Puja al nostre escenari per interpretar-nos "Llibert", amb l'Arnau Tordera i la Laia Glück. Portem en Mut a passejar per la rebel·lió dels turbants grocs.

L'ENIGMA VERDAGUER

Una producció de Diagonal Televisió, coproduïda per TV3 i RTVE, amb el suport de l'ICEC, 2019
Director: Lluís M. Güell
Idea original i direcció argumental: Xavier Bru de Sala
Guió: David Plana
A partir d'una història d'Enric Gomà, Teresa Vilardell i David Plana
Director de fotografia: Raimon Lorda
Música original: Xavier Capellas
Productors executius TVC: Oriol Sala-Patau i Esther Dueñas
Productors executiu Diagonal TV: Albert Sagalés
Productora executiva RTVE: Maite Pisonero
Intèrprets: Ernest Villegas (Jacint Verdaguer), Roger Casamajor (Jaume Collell), Pere Arquillué (Bisbe Morgades), David Marcé (Claudio López, marquès de Comillas), Diana Gómez (María Gayón, marquesa de Comillas), Bea Segura (Reina Maria Cristina), Laia Manzanares (Amparo Duran), Llum Barrera (Deseada Duran), Dafnis Balduz (Mossèn Joan), Pepa López (Mare de Verdaguer), Clara Segura (Emília), Pau Roca (Alcalde Amat), Lluís Villanueva (Doctor Turró), Francesc Orella (Pare Piñol), Juanjo Puigcorbé (Menéndez Pelayo) i Pau Durà (Pare Blanco)

La pel·lícula s'acosta a la figura de Verdaguer. Es tracta d'un film que vol trobar l'home darrere del mite a través dels principals fets de la seva vida: des de la seva joventut, en què recitava els primers poemes entre els companys de l'esbart de Vic a la font del Desmai, fins als últims dies, envoltat de familiars i religiosos que volien apropiar-se el seu llegat simbòlic. "L'enigma Verdaguer" situa el poeta al centre de l'acció, en fa un retrat humà, en mostra les seves contradiccions interiors, els errors i les petites misèries, però també posa en valor la seva força de voluntat, la solidesa de la seva fe i la seva bondat innata.

Un viatge que busca de la identitat individual i col·lectiva a través del ball, la música, el pensament i l'espiritualitat. Un punt d'intersecció en constant moviment i en què binomis com cos i ment, èxtasi i raó o fe i ciència protagonitzen una coreografia intensa i dinàmica plena d'històries potents i d'idees reveladores.

Ballar ens fa sentir lliures malgrat les limitacions.

Els interns del Centre Penitenciari Lledoners experimenten aquesta sensació ballant una coreografia davant dels seus companys. La companyia Increpación Danza i el ballarí i coreògraf Toni Mira reflexionen sobre la idea de llibertat en les seves creacions, mentre Lledoners oblida per un instant que està subjecte a horaris i barrots.

El ball té la capacitat de prendre el relleu a la paraula per comunicar tot tipus de sentiments.

Què diu el nostre cos que no diu la nostra veu? Toni Jodar i Beatriu Daniel exploren la història d'aquesta art escènica a través de la paraula amb el projecte "Explica dansa"... i la coreògrafa i ballarina Lali Ayguadé investiga les eines comunicatives del propi cos en moviment.
Mentrestant, Pere Faura proposa el repte de ballar a un grup de paradistes del Mercat del Ninot, a Barcelona, per a qui parlar és la eina principal de comunicació.

A la 1.23 de la matinada esclatava el reactor número 4 de la central nuclear d'Ucraïna, l'accident més greu de la història de les centrals nuclears.
En aquest capítol abordem el debat sobre l'energia nuclear i el model energètic a partir d'altres grans desastres ecològics.
Però també recordarem els fets que van passar a la central de Vandellòs l'any 1989, quan un incendi va estar a punt de provocar una tragèdia de grans dimensions. És un capítol poc conegut de la nostra història que el reviurem amb els treballadors i els bombers implicats, que van viure unes hores dramàtiques a la central del Baix Camp.

Més de 700 persones sense papers decideixen iniciar una protesta històrica. L'església els dóna refugi per fer visible una problemàtica que afectava centenars de milers de persones que vivien amb por de ser expulsats del país.
Parlarem del fenomen migratori que fa que, en pocs anys, Catalunya passi de 6 a 7 milions d'habitants.

Aquell dia, una roda de premsa conjunta del president dels Estats Units, Bill Clinton, i del primer ministre britànic, Tony Blair, anunciava que s'havia completat el mapa genètic humà. El projecte havia trigat 15 anys a dur-se a terme i és, probablement, la notícia que tindrà més repercussió en el nostre futur.
Dos científics catalans, Roderic Guigó i Josep Francesc Abril, van participar en aquell projecte i ens explicaran com ho van viure.
Pocs anys després, la seqüenciació del genoma ja comença a tenir aplicacions pràctiques: investigacions mèdiques, càncer, selecció d'embrions o la genètica forense fa temps que avancen gràcies a la feina d'aquells científics.
Metges i pacients ens explicaran com s'han beneficiat d'aquell avenç històric

L'any 83 s'aprova la Llei de normalització lingüística que regulava la difusió de la llengua i la cultura catalana a través dels mitjans de comunicació públics, ràdio i televisió. Uns mesos després comencen les emissions experimentals del primer canal de televisió íntegrament en català.
Un grup de professionals comencen a dissenyar un nou mitjà de comunicació on tot estava per fer, fins i tot, els criteris lingüístics.
En aquella època, per primera vegada, els actors americans parlarien en català i veuríem partits del Barça retransmesos en la nostra llengua.
Professionals de la ràdio i la televisió, lingüistes i traductors ens explicaran quins eren els reptes i com van trobar les coordenades d'una llengua que respectés els criteris lingüístics i fos propera a l'espectador.

Canal In travessa una crisi tan greu que el mossèn del poble vol comprar la televisió local i convertir-la en un espai que difondrà les idees del catolicisme. El Cartanyà intenta fer-se càrrec de la situació quan descobreix que tot és culpa seva: el seu sou és tan alt que ha fet un forat a l'empresa. La Bordonida comenta a la colla que ha organitzat un dels seus viatges. L'Anselmo sospita que la Bordonida amaga alguna cosa perquè sempre fa aquests viatges sola. Però, si els fa sola, qui la grava en vídeo?

El Bardagí se sent atret per una noia de Canal In. El Cartanyà fa tot el que pot per convèncer el Bardagí que ha de quedar amb ella, perquè ha de lluitar contra la monotonia de la seva relació amb la Tilda. El Cartanyà aprofitarà que el Bardagí i la noia queden per sopar perquè la Tilda pensi que estan enrotllats. La Tilda talla amb el Bardagí. Es fan eleccions al Cafè per escollir el nou president de la comissió de festes del poble. El Garretó i l'Anselmo s'enfronten en una campanya on participen tots el veïns.

El 15 d'octubre Miguel Poveda va tornar al Gran Teatre del Liceu per celebrar un aniversari molt especial: els 20 anys del seu disc en català, "Desglaç". Un treball emblemàtic que el cantaor va recuperar en un recital, juntament amb peces de discos anteriors i novetats, sota la direcció musical del mestre Joan Albert Amargós, la guitarra de Jesús Guerrero i amb la col·laboració especial de la cobla La Principal del Llobregat.
A "Les feres" us volem mostrar un fragment molt representatiu d'aquesta actuació tan especial.

Miguel Poveda ¿ veu
Joan Albert Amargós ¿ direcció musical i piano
Jesús Guerrero ¿ guitarra
Paquito González ¿ percussió
Carlos Grilo ¿ palmes
Miguel Ángel Soto Peña, El Londro ¿ cors i palmes
Los Makarines ¿ cors i palmes
José Manuel Posada, Popo ¿ baix
Manuel Reina ¿ bateria
Álex Carballo ¿ trombó
I la col·laboració especial de Sonia Poveda i la Cobla Principal del Llobregat

"Si el món fos"
"Grito hacia Roma"
"Ojos verdes"
"Alegrías"
"Final"

Localització: Gran Teatre del Liceu, durant el Festival de Jazz de Barcelona
Data: 15 d'octubre del 2025

"Arròs covat" és l'esperit de la generació X i millennial fet sèrie animada de culte. El dibuixant i guionista del barri de la Sagrera Juanjo Sáez va fer la crònica agredolça definitiva dels joves dels primers anys del segle XXI, que van viure en primera persona l'auge dels macrofestivals, la gentrificació i molts fenòmens més.
Sáez va escollir l'alter ego inventat de Xavi Masdéu (amb la veu del cantant i actor Joan Dausà), un dissenyador gràfic que sembla viure eternament la síndrome de Peter Pan en una Barcelona moderna, artificial, romàntica i divertida.

Coincidint amb el 50è aniversari de la Fundació Joan Miró, aquest capítol de "Gran!" repassa la figura d'un creador excepcional que no va deixar mai de buscar i provar noves tècniques i expressions dins del seu art. De fet, Joan Miró, artista d'esperit sensible i combatiu, va experimentar, per exemple, amb el collage, els gravats, la ceràmica, l'escultura o els tapissos.
La pintura, el centre del seu art, es va veure influenciada pel fauvisme, l'expressionisme i el cubisme en els seus inicis. Però, després, va volar lliure amb una personalitat única i un món original i molt propi de colors i formes.