Programació del canal 33

El poeta i músic barceloní Max Codinach combina l'edició de poemaris, com "Els angles del vent", amb cançons de pop electrònic on filtra les seves reflexions i sentiments. Sota el nom de Gavina.mp3, va guanyar l'edició del Festival Sona9 2024. També ha mostrat el seu personal cançoner, amb discos com "Molts ossos, molts estels", on aborda el concepte de la pèrdua i la mort.

Max Codinach ¿ veu
Edu Santamaria ¿ guitarra i veus
Sara Rodrigo ¿ baix, saxo i veus
Gerard Serralabós ¿ teclat

"Quan mori el cos"
"Dorothy"
"Col·lapse"
"L'hivern avança" (versió de Calcutta)

Localització: Bellvitge, l'Hospitalet de Llobregat
Data: 21 de gener del 2025

En la llista d'espais inclosos a la Xarxa Natura 2000 hi ha tots els parcs naturals, però també molts altres espais emblemàtics com ara les Guilleries, l'estany de Banyoles, l'Alta Garrotxa, la serra del Montsec o les Gavarres. La majoria d'aquests espais són autèntics desconeguts i els seus valors naturals i culturals no han estat mai objecte de cap divulgació específica. Aquesta sèrie vol donar a conèixer aquest patrimoni.

En la llista d'espais inclosos a la Xarxa Natura 2000 hi ha tots els parcs naturals, però també molts altres espais emblemàtics com ara les Guilleries, l'estany de Banyoles, l'Alta Garrotxa, la serra del Montsec o les Gavarres. La majoria d'aquests espais són autèntics desconeguts i els seus valors naturals i culturals no han estat mai objecte de cap divulgació específica. Aquesta sèrie vol donar a conèixer aquest patrimoni.

Sant Martí Vell, a la comarca del Gironès, és un poblet plantat al peu del massís de les Gavarres, envoltat de bosc i a només 15 quilòmetres de Girona.

Potser per això, és un punt de trobada de gent molt diversa. Com en Robert, un home de caràcter una mica esquerp a qui no l'importa no sentir-se estimat pel poble. L'Edgar, un arquitecte brasiler que ens descobrirà l'amistat entranyable que l'uneix a la Carme, una dona pagesa de tota la vida. O la Glòria i la Mercè, que es van convertir en el primer matrimoni homosexual de dues dones celebrat al poble.

En Quim coneixerà en Joan i la Sílvia, un pare i una filla boletaires que faran mans i mànigues per no desvetllar el lloc on s'hi amaguen unes múrgoles "d'orgasme". I de bon matí, en Quim també acompanyarà la Georgina en la seva frenètica ruta del pa, que els portarà a picar per sorpresa a la porta de moltes cases dels pobles dels voltants

Xavier Llongueras és un guia d'alta muntanya que intenta transmetre el que sap i pensa que a la Cerdanya la gent no té consciència de viure en un territori privilegiat per als esports de muntanya.

Situat a 2.877 metres d'alçada, el Pic del Migdia de Bigorre destaca com un vaixell que sura damunt l'enorme mar de núvols. Als Pirineus francesos, aquest pic representa un mirador que apassiona i atrau els homes des de fa segles.
Actualment, al Pic del Migdia hi ha un punt importantíssim de recerca astronòmica i, alhora, una petita colònia on cada dia treballen un gran nombre d'homes i de dones per acollir-hi els turistes que en visiten les instal·lacions.
En aquest episodi seguirem Jean-François Rechouet, que treballa en el manteniment de les infraestructures. En Jean-François, un apassionat de la muntanya i del Pic del Migdia, serà el nostre guia en la descoberta que farem d'aquest lloc mític.

Gironins de soca-rel, entenen l'arquitectura com un acte d'humilitat i d'amor cap al món.

Explorem què és la coordinació d'intimitat, una de les feines més noves -i segurament més controvertides- de l'audiovisual i les arts escèniques.

El 2025 no se celebra cap efemèride al voltant de la vida i obra de Mercè Rodoreda. Tot i això, diversos artistes i institucions han posat la mirada en l'escriptora catalana més important del segle XX i l'han tornat a l'actualitat.

"Tot el temps del món" és un nou programa de Televisió de Catalunya en què cada setmana Anna Guitart entrevista un gran nom de les lletres. Autors nacionals i internacionals conversaran sense rellotge en aquest programa que vol ser un homenatge a la paraula, a la reflexió, a la conversa pausada i, sobretot, al valor de la literatura.

Localitzades en espais naturals, les entrevistes pivoten sobre l'obra recent dels seus autors. Tots tenen entre mans una nova obra que han presentat recentment als lectors.

Alhora, el programa, de mitja hora de durada, inclou una peça inicial on Anna Guitart fa unes recomanacions literàries vinculades a l'actualitat.

Alguns dels noms que integren aquesta sèrie són: Paul Auster, Jordi Puntí, Almudena Grandes, Colson Whitehead, Maria Bohigas o Carlos Zanón.

"Tot el temps del món" és un nou programa de Televisió de Catalunya en què cada setmana Anna Guitart entrevista un gran nom de les lletres. Autors nacionals i internacionals conversaran sense rellotge en aquest programa que vol ser un homenatge a la paraula, a la reflexió, a la conversa pausada i, sobretot, al valor de la literatura.

Localitzades en espais naturals, les entrevistes pivoten sobre l'obra recent dels seus autors. Tots tenen entre mans una nova obra que han presentat recentment als lectors.

Alhora, el programa, de mitja hora de durada, inclou una peça inicial on Anna Guitart fa unes recomanacions literàries vinculades a l'actualitat.

Alguns dels noms que integren aquesta sèrie són: Paul Auster, Jordi Puntí, Almudena Grandes, Colson Whitehead, Maria Bohigas o Carlos Zanón.

Restaurant Sauló.- Hotel CAN GALVANY/ VALLROMANES
Cuiner Pau Gener

Restaurant Sauló. Hotel CAN GALVANY/VALLROMANES
Cuiner Pep Casas
Dificultat: mitjana
Temps d'elaboració:
Producte principal: conill
Temporada: tot l'any

Restaurant Saulo.- Hotel Can Galvany/Vallromanes
Cuiner.- Pep Casas
Dificultat: alta
Temps d'elaboració: 1h
Producte principal: bacallà
Temporada: tot l'any

restaurant MAS DE TORRENT (Baix Emporda)
cuiner.- JORDI GARRIDO
Dificultat: baixa
Temps d'elaboració: 40' ( més 12 de maceració)
Producte principal: amanides/germinats
Temporada: tot l'any

Restaurant MAS DE TORRENT
Cuiner.- JORDI GARRIDO
Dificultat: baixa
Temps d'elaboració: 1h (i 8 h de marinat)
Producte principal: bonítol/faves
Temporada: primavera

"Atrapa'm si pots" és un "quiz show" clàssic, de preguntes i respostes, presentat per Llucià Ferrer, en què sis concursants competeixen per arribar a la fase final i guanyar el pot. "Atrapa'm si pots" és entreteniment pur i on gairebé és més important passar-s'ho bé que els diners. És un concurs en què pesa més la intuïció que no els coneixements acadèmics, més l'estratègia en el joc que no la sort.

"Atrapa'm si pots" és un "quiz show" clàssic, de preguntes i respostes, presentat per Llucià Ferrer, en què sis concursants competeixen per arribar a la fase final i guanyar el pot. "Atrapa'm si pots" és entreteniment pur i on gairebé és més important passar-s'ho bé que els diners. És un concurs en què pesa més la intuïció que no els coneixements acadèmics, més l'estratègia en el joc que no la sort.

Tots hem fet servir el compàs durant la nostra època escolar. Alguns amb més destresa que d'altres, però tots l'hem fet servir alguna vegada per punxar la goma d'esborrar. En això segur que coincidim. Els músics també en fan servir un de compàs, però no és el mateix. Ens visita en Llorenç Barba, responsable del refugi Vicenç Barber de Montserrat. Fa"passejades" de 45 minuts fins al refugi diàriament pujant més de 200 kg a l'esquena cada setmana. A "Històries per passejar el gos" anem amb la Dobby fins al 1960, a la catàstrofe de Nedelin.

Que som uns nostàlgics ja ho sabem, nosaltres i vosaltres. Però és que no podem deixar de ser-ho. Per això, hem decidit dedicar aquest capítol a les puntes de coixí. Per si no ho sabeu, antigament s'havien utilitzat per enviar missatges secrets! Poca broma amb les puntaires! Passen per "La Renaixença" Els Amics de les Arts. Parlar amb ells i escoltar-los amb l'Arnau i la Laia fent "Jean-Luc" és d'aquelles coses que recordarem. A "Històries per passejar el gos" anem amb en Jumo fins a la vaga dels tramvies del 1951.

Això no és una cançó T2
Sinopsi capítol 3: Let it be

En època de Fake News, parlem de qui les genera i què pretenen. Descobrirem algunes de les pràctiques més fosques dels partits polítics a Facebook i parlem amb un dels especialistes més crítics a Google

Què te a veure el tenis amb els babilonis i la maizena? Quin campió és capaç de fer girar la pilota a 5.000 revolucions per minut? I com és que han de ser peludes, les pilotes de tenis? El tenista Galo Blanco, que va arribar a ser el 40 del món, ens ensenyarà a donar diversos efectes a la bola. Tot té a veure amb la física aeronàutica i en Daniel Crespo, de la Universitat Politècnica de Catalunya ens ho explicarà amb detall.
L'altre factor és la raqueta, que ha de transmetre la força a la pilota sense retrucs. Per aconseguir-ho, els fabricants apliquen la nanotecnologia i fins i tot hi posen fluids no newtonians. Una maizena densa és un fluid d'aquest tipus: la seva viscositat varia segons la pressió i la temperatura. Hi ha raquetes que tenen un fluid dins del marc que es posa més rígid com més fort és l'impacte. Amb l'ajuda de la tecnologia, jugadors com Andy Rodick aconsegueixen fer serveis a 246 km/h!

"Quèquicom" constata que el so no només es relaciona amb el sentit de l'oïda: també ho fa amb el sentit de la visió. Els ratpenats, els cetacis o els peixos han desenvolupat diferents estratègies per "veure-hi" escoltant. I els humans hem sabut aprofitar aquest principi per fabricar tecnologies com el sonar o l'ecografia, però també per ajudar les persones cegues en l'orientació natural. També aclarirem la diferència entre sons, infrasons i ultrasons i explicarem per què els ultrasons són els més adients per a l'ecolocalització.
D'altra banda, el reporter Pere Renom renunciarà durant una estona a la visió per poder experimentar en persona com "sona" la realitat, instruït per Loreto Martínez, una tècnica en rehabilitació de l'ONCE. Descobrirà així la importància de l'eco, la direccionalitat del so i l'efecte de pantalla acústica. Desconcertat per tants estímuls, també experimentarà una mena de borratxera auditiva, en què no discriminarà els sons importants dels sons irrellevants.

La vacuna del virus del papil·loma humà serà analitzada a "Quèquicom", que n'ha parlat amb els creadors i els detractors, que demanen una moratòria, per saber els pros i contres d'administrar-la. En el programa hi intervenen Xavier Bosch, investigador de l'Institut Català d'Oncologia i desenvolupador d'aquesta vacuna; Carmen Cabezas, de la Conselleria de Salut; Miquel Porta, epidemiòleg de l'Institut Municipal d'Investigació Mèdica; Andreu Segura, director de la Societat Espanyola de Salut Pública; i Jaume Puig, Centre de Recerca d'Economia i Salut, UPF.

Pintor, escultor, escriptor i teòric, Antoni Tàpies va ser un dels artistes catalans més rellevants del segle XX. La seva obra contribuïa a reflexionar amb inventiva i llibertat sobre aspectes com la bellesa, l'espiritualitat o la condició humana. Com ell mateix deia: "Un quadre s'ha de mirar amb netedat, esperant rebre el que ell et dona, no el que t'han ensenyat que ha de dir la pintura."
La celebració del centenari del seu naixement ens retroba amb el perfil d'aquest creador incansable, exponent de la pintura matèrica i un dels principals noms a nivell internacional de l'informalisme.

Liderats pel cantant, lletrista i compositor principal Adrià Puntí, els Umpah-pah van assumir amb inventiva i carisma propi unes influències musicals clàssiques (Bob Dylan, The Waterboys, Van Morrison, Bob Marley, Tom Waits, Janis Joplin, U2...). La banda gironina, dissolta l'any 1996, segueix gaudint avui dia d'un culte merescut gràcies al llegat que van deixar en discos com "Raons de pes", "Bamboo Avenue" o la dupla formada per "Bordell" i "Triquiñuelas al óleo", un autèntic abordatge creatiu que els va portar a enregistrar l'any 1994 dos treballs al mateix temps: l'un cantat en català i l'altre en castellà.

Publicat per primer cop el mes de novembre del 1974, ara fa 50 anys, "Mecanoscrit del segon origen" s'ha convertit en un llibre emblemàtic de la literatura catalana. També, en tot un referent de la ciència-ficció per a molts lectors de diverses generacions. La seva popularitat va ascendir quan es va convertir en lectura obligatòria a les escoles a final dels anys setanta, i en la primera sèrie de producció pròpia de Televisió de Catalunya, dirigida per Ricard Reguant.
Curiosament, és la novel·la per la qual és recordat Manuel de Pedrolo, un dels escriptors més prolífics de la nostra literatura, autor de més d'un centenar de títols i guardonat amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes l'any 1979.

"Quina nit" va ser l'àlbum que va convertir els Sau en artistes mainstream. Recordem la fita 25 anys després de la mort de Carles Sabater.

La casa d'acer de la millor xef jove del món: la Martina Puigvert.

L'escriptora Ana Viladomiu és una de les últimes veïnes de La Pedrera.

Philippe Echaroux és un fotògraf francès que es dedica a visitar poblacions remotes i amenaçades d'arreu del món per fer retrats i projectar-los en gran format sobre arbres o roques, a fi de donar a conèixer la lluita d'aquests pobles per sobreviure i per protegir el seu entorn. En aquesta ocasió viatja al nord de Namíbia per visitar els himbes, que viuen en unes condicions terribles, sobretot a causa d'una sequera que fa anys que dura.

Poques obres capten millor "el signe dels temps" que el debut literari de Chuck Palahniuk, "Club de lluita". L'any 1996, l'escriptor nord-americà es va presentar en societat amb una crítica ferotge al capitalisme, la radicalització ideològica i el consumisme. Carregada de ràbia i desencant, la novel·la va gaudir d'una visceral i polèmica adaptació cinematogràfica signada pel prestigiós cineasta David Fincher i amb els actors Brad Pitt, Edward Norton i Helena Bonham Carter.

L'escola Xapí rep la visita d'un inspector que certifica que el nivell de l'escola és lamentable. Tots els professors es veuen obligats a presentar-se a un examen. El Toni fa massa temps que no estudia i no es recorda de res. El Poppins diu que l'ajudarà a aprovar, encara que sigui amb mètodes poc legals.

En una de les fotos antigues que hi ha penjades a l'Hostal, descobreixen que un dels homes té la cara esborrada. Aquest home era l'avi matern del Toni, algú de qui mai es parla a casa seva. Investigant i remenant les golfes el Toni descobreix que el seu avi va ser un home amb un passat fosc durant la guerra civil i odiat per gairebé tothom.

La bossa d'escombraries sembla un invent força ximple, però és que heu de pensar que abans la gent tirava la merda pel balcó! El carrer fotia goig! És clar que hi ha bosses d'escombraries (sentint-ho molt, les reciclables) que quan es comencen a omplir, ja s'esparraquen de sota. Voleu fer el favor de fer-les més fermes! Avui ens visita en Xavier Estrada, àrbitre de futbol, una de les professions més masoquistes que existeixen. Tanquem el programa passejant el gos per la batalla més inútil de tota la història militar europea.

Quin impacte ha tingut l'èxode urbà en els pobles catalans? S'estan convertint en pobles aparador fets a mida per a qui només hi va a "desconnectar"? Què carai és "el territori"? En parlem amb la periodista de Celrà Mar Camps, autora de l'assaig literari "No vingueu al poble a reposar" (Ela Geminada, 2026), i amb la humorista de la Fuliola Alba Segarra. Descobrim el projecte de jardineria de Pep Espelt, ànima del centre artístic Konvent, al Berguedà. Carlota Gurt ha fet números i ens explica quantes paraules té el català, fem safareig sobre l'actualitat cultural amb Oriol Puig Taulé i Emma Zafón i posem un peu a ciutat per explorar una joia arquitectònica com l'Hospital de Sant Pau amb Erik Harley.

Nascuda a Palma, als 19 anys va marxar de l'illa per fer ceràmica. Però ben aviat va canviar l'artesania per la seva gran passió: cantar i compondre música. Els setze jutges la van sentir cantar i la van convertir en la catorzena jutgessa. El seu nom conté la Mar, i no podia ser més encertat: la seva música no només arrela a la seva Mallorca natal sinó que pertany al Mediterrani.

El documental "Maria del Mar" és un retrat d'on surt la seva inquietud i la seva força vital que l'ha mantingut als escenaris durant més de 50 anys.

Rachita Taneja és la creadora de Sanitary Panels, una popular tira còmica amb figures de pal coneguda per la seva crítica sociopolítica que ha captivat els joves indis liberals. El desembre del 2020, la Fiscalia de l'Índia la va denunciar per tres de les seves vinyetes, cosa que la va portar a extremar les precaucions no només en el seu art, sinó també en la seva participació en aquest documental. La pel·lícula explora el món interior de la Rachita i la seva creativitat, representant una narrativa distòpica en què la llibertat d'expressió s'erosiona ràpidament. Aquest documental mostra la resistència d'una jove índia que s'enfronta a la persecució i a la censura amb un humor i una honestedat indestructibles.

Aquest episodi de La Pell dels Murs se centra en un mural que l'artista Marina Capdevila va fer a una residència d'avis. El documental, realitzat per Aurora Sulli, mostra el seguiment de tot el procés de preparació i execució d'aquesta obra gegantina en col·laboració amb els avis residents del centre geriàtric Puig d'en Roca de Girona.
El resultat és una història divertida i plena de sensibilitat, com ho és el propi mural, en que la protagonista reflexiona sobre el sentit de la seva feina i sobre l'actitud que la nostra societat manté envers la gent gran que, en paraules de la pròpia Capdevila, de vegades es veu bandejada amb l'excusa que "ja no són productius".
En l'origen d'aquesta proposta artística, hi ha l'experiència personal de l'artista. Durant tot el procés de convalescència que va conduir a la mort de la seva mare, va poder observar com, sovint, molts avis de les residències passen molt de temps oblidats pels seus familiars. Després del confinament imposat per la pandèmia de la COVID-19, Capdevila va decidir que era urgent fer alguna cosa per cridar l'atenció sobre les necessitats afectives d'aquest col·lectiu. El resultat és el que veiem a la Residència Puig d'en Roca de Girona, que va saber integrar aquesta acció al conjunt d'activitats organitzades pel centre per als residents.
El mural, que ocupa dues façanes de l'edifici, va implicar un equip de dos assistents i dues grues, a més de la col·laboració de la pròpia residència i de Pintures Montó i de Montana Colors.

Aquest episodi de La Pell dels Murs se centra en l'obra d'Aryz, nom artístic del pintor de Cardedeu Octavi Serra Arrizabalaga, va fer per a l'església barroca del poble vell de Corbera d'Ebre. El capítol, dirigit per Sophie Köhler, se centra en la creació d'una obra a mig camí entre el mural i la instal·lació inspirada en els horrors de la Guerra Civil espanyola.
Es tracta d'una al·legoria de la barbàrie provocada per la guerra que molts mitjans ja han batejat com el 'Guernica' de Corbera d'Ebre. El mural es va executar sobre una superfície de 10,5 metres d'alçada i 6 d'amplada. El resultat és una imatge que impressiona per la fredor amb que reprodueix un moment terrible, però també per les seves dimensions. De fet, és l'obra d'estudi a peces més gran que l'artista ha dut a terme fins ara. Amb un estil que combina l'estètica clàssica i actual, s'hi pot identificar un esquadró d'avions en ple bombardeig sobre la població civil.
Des del primer moment, Sophie Köhler tenia la voluntat d'apropar al màxim l'espectador al procés creatiu d'Aryz. Per això, va compartir diverses jornades de treball amb el pintor al seu estudi i, després, a Corbera. El resultat és un documental molt íntim sobre un artista que, tot i la seva joventut, ja és un dels grans referents mundials de l'art mural contemporani.
La producció d'aquest documental ha comptat amb la col·laboració de l'Ajuntament de Corbera d'Ebre, Montana Colors i Pintures Montó.
La sèrie sobre art urbà La Pell dels Murs és una producció TV3 en col·laboració amb Un Capricho de Producciones.

Volem saber qui té el poder de prohibir diacrítics o introduir paraules al diccionari...qui mana sobre el català, en definitiva. Guillem Albà visita l'Institut d'Estudis Catalans per treure'n l'entrellat. La Yolanda, mentrestant, busca a Formentera el català de les Pitiüses.

Guillem Albà torna a classe, canta en xinès i fa castells, tot buscant els motius pels quals algú vol o no vol aprendre català. Per què aprenen català els adults, i com ho fan? Yolanda Sey viatjarà a Lleida, a la recerca del català de ponent...i no, allà no diuen "Lleide".

El relat autobiogràfic de l'artista iraniana és una de les obres cabdals del còmic contemporani.

"Mar i cel" és el musical de la companyia Dagoll Dagom que va revolucionar el teatre català amb la seva estrena el 1988. La història d'amor entre Saïd i Blanca, les cançons i l'espectacular escenografia amb un gran vaixell ha captivat a diverses generacions d'espectadors.

Pintor, escultor, escriptor i teòric, Antoni Tàpies va ser un dels artistes catalans més rellevants del segle XX. La seva obra contribuïa a reflexionar amb inventiva i llibertat sobre aspectes com la bellesa, l'espiritualitat o la condició humana. Com ell mateix deia: "Un quadre s'ha de mirar amb netedat, esperant rebre el que ell et dona, no el que t'han ensenyat que ha de dir la pintura."
La celebració del centenari del seu naixement ens retroba amb el perfil d'aquest creador incansable, exponent de la pintura matèrica i un dels principals noms a nivell internacional de l'informalisme.

El trabuc no és un invent català, però ens l'hem fet nostre. Per això li dediquem un capítol sencer a "La Renaixença". I sí, també parlem d'en Serrallonga. Ens visita l'Oriol Tarrida, doble d'acció i especialista d'escenes de risc. Sabeu aquella persona que salta d'un vuitè pis mentre hi ha una explosió i just a sota mateix hi passa una autopista? Doncs ell és aquesta persona. Sortim a passejar el gos per Nova York. Concretament a finals d'octubre del 1929, moments abans que comencés el que avui coneixem com el crac del 29.

En la llista d'espais inclosos a la Xarxa Natura 2000 hi ha tots els parcs naturals, però també molts altres espais emblemàtics com ara les Guilleries, l'estany de Banyoles, l'Alta Garrotxa, la serra del Montsec o les Gavarres. La majoria d'aquests espais són autèntics desconeguts i els seus valors naturals i culturals no han estat mai objecte de cap divulgació específica. Aquesta sèrie vol donar a conèixer aquest patrimoni.