Programació del canal 33

"El gran dictat", un concurs presentat per Òscar Dalmau, que s'emet de dilluns a divendres, a les 20.20. El protagonista, el català actual, el que es parla al carrer.
El concurs, que combina els coneixements de català amb l'entreteniment, és, en paraules del seu presentador, "el concurs que ens vol ajudar a tots plegats a destrossar una miqueta menys el català".
"El gran dictat" busca la participació dels concursants i dels teleespectadors. El que dóna el títol al programa és l'última prova. Després d'haver-ne superat diverses, els concursants que hagin aconseguit fer més bons resultats s'enfrontaran a "El gran dictat", en què es tracta d'escriure el màxim nombre de paraules correctes possibles.

"El gran dictat", un concurs presentat per Òscar Dalmau, que s'emet de dilluns a divendres, a les 20.20. El protagonista, el català actual, el que es parla al carrer.
El concurs, que combina els coneixements de català amb l'entreteniment, és, en paraules del seu presentador, "el concurs que ens vol ajudar a tots plegats a destrossar una miqueta menys el català".
"El gran dictat" busca la participació dels concursants i dels teleespectadors. El que dóna el títol al programa és l'última prova. Després d'haver-ne superat diverses, els concursants que hagin aconseguit fer més bons resultats s'enfrontaran a "El gran dictat", en què es tracta d'escriure el màxim nombre de paraules correctes possibles.

Carlota Gurt busca un lloc on escriure per fugir del món i d'ella mateixa.

Andrea Gumes conversa amb l'escriptora Maria Climent, que deixa de banda la ficció al seu tercer llibre "Mai és una paraula molt lletja".

Rosa Soler és la dissenyadora de vestuari per a pallassos més cotitzada del país. Els Marcians entren al món màgic del seu taller, a Guissona, des d'on crea peces en què la imaginació sembla volar sense límits.

El reportatge mostra el procés de creació de l'obra de teatre "Glengarry Glen Ross", de David Mamet, a càrrec del teatre Heartbreak Hotel de Barcelona. Durant dos mesos hem seguit els assajos i la feina del director Àlex Rigola.

Anna Guitart entrevista Marina Garcés

Anna Guitart entrevista Joaquim Carbó

Els humans no ponem ous, però també ens reproduïm per mitjà d'ous. Veiem en primer pla la fecundació artificial d'un òvul femení. Els ous, a més de ser un deliciós recurs alimentari també són un medi privilegiat per fer recerca, són com un laboratori en miniatura per estudiar el càncer, la contaminació ambiental o l'època dels dinosaures. A plató "Quèquicom" mostra un ou de Saltasaurus, un dinosaure de 8 tones que va viure fa més de 70 milions d'anys. El programa respon també a un vell enigma: què és primer, l'ou o la gallina?

La reportera Georgina Pujol dispara una gran catapulta, una de les armes més potents de l'exèrcit romà. I era un exèrcit professional amb grans coneixements de tecnologia i enginyeria.
Sota el casc urbà de Tarragona hi una cova natural amb un gran llac subterrani d'aigua dolça. La reportera hi baixa acompanyada d'espeleòlegs i hi descobreix el primer aqüeducte romà de l'antiga Tarraco, excavat a la roca.
Jaume Vilalta explica com es va dissenyar l'aqüeducte del Pont del Diable, que abastia els cent mil habitants de Tarraco.
També visitem el pont romà de Martorell, construït per les legions l'any 10 abans de Crist, aprenem com els soldats feien la Via Augusta i coneixem l'Eutiques, un conductor de quadrigues que competia al Circ romà, el que equivaldria a un pilot de fórmula 1 actual.
Per acabar, assistim a un banquet d'un pater familias romà. Allà descobrim que les dones es depilaven amb cera, es tenyien els cabells i també feien dieta per estar més primes. O sigui, que els rituals de bellesa tampoc no han canviat tant des de llavors.

L'home sempre ha volgut volar com un ocell. Volarem amb helicòpters, avionetes, ales delta, copilotarem un avió i entendrem com funcionen.

"El gran dictat", un concurs presentat per Òscar Dalmau, que s'emet de dilluns a divendres, a les 20.20. El protagonista, el català actual, el que es parla al carrer.
El concurs, que combina els coneixements de català amb l'entreteniment, és, en paraules del seu presentador, "el concurs que ens vol ajudar a tots plegats a destrossar una miqueta menys el català".
"El gran dictat" busca la participació dels concursants i dels teleespectadors. El que dóna el títol al programa és l'última prova. Després d'haver-ne superat diverses, els concursants que hagin aconseguit fer més bons resultats s'enfrontaran a "El gran dictat", en què es tracta d'escriure el màxim nombre de paraules correctes possibles.

"El gran dictat", un concurs presentat per Òscar Dalmau, que s'emet de dilluns a divendres, a les 20.20. El protagonista, el català actual, el que es parla al carrer.
El concurs, que combina els coneixements de català amb l'entreteniment, és, en paraules del seu presentador, "el concurs que ens vol ajudar a tots plegats a destrossar una miqueta menys el català".
"El gran dictat" busca la participació dels concursants i dels teleespectadors. El que dóna el títol al programa és l'última prova. Després d'haver-ne superat diverses, els concursants que hagin aconseguit fer més bons resultats s'enfrontaran a "El gran dictat", en què es tracta d'escriure el màxim nombre de paraules correctes possibles.

La medicina afronta una nova revolució impulsada per la seqüenciació del genoma i les tècniques d'edició genètica. Jordi Basté hi aprofundeix però també amb la mirada de l'ètica.

Tots els experts i institucions es dediquen a fer prediccions econòmiques sabent que ningú pot predir el futur.

Però si sabem que mirar el futur és com conduir mirant pel retrovisor, per què en continuem fent cas? Si sabem que el fet que una cosa no hagi passat mai, no vol dir que no pugui passar, per què hi ha gurus que insisteixen a fer prediccions? Algú l'encerta mai? O ho fan millor les màquines? En parlem amb Fernando Trias de Bes i amb Antoni Bassas.

"El gran dictat", un concurs presentat per Òscar Dalmau, que s'emet de dilluns a divendres, a les 20.20. El protagonista, el català actual, el que es parla al carrer.
El concurs, que combina els coneixements de català amb l'entreteniment, és, en paraules del seu presentador, "el concurs que ens vol ajudar a tots plegats a destrossar una miqueta menys el català".
"El gran dictat" busca la participació dels concursants i dels teleespectadors. El que dóna el títol al programa és l'última prova. Després d'haver-ne superat diverses, els concursants que hagin aconseguit fer més bons resultats s'enfrontaran a "El gran dictat", en què es tracta d'escriure el màxim nombre de paraules correctes possibles.

"El gran dictat", un concurs presentat per Òscar Dalmau, que s'emet de dilluns a divendres, a les 20.20. El protagonista, el català actual, el que es parla al carrer.
El concurs, que combina els coneixements de català amb l'entreteniment, és, en paraules del seu presentador, "el concurs que ens vol ajudar a tots plegats a destrossar una miqueta menys el català".
"El gran dictat" busca la participació dels concursants i dels teleespectadors. El que dóna el títol al programa és l'última prova. Després d'haver-ne superat diverses, els concursants que hagin aconseguit fer més bons resultats s'enfrontaran a "El gran dictat", en què es tracta d'escriure el màxim nombre de paraules correctes possibles.

El Foraster avança cap a ponent per passar 48 hores a Alfés (319 habitants), a la comarca del Segrià, terra de secà on les primeres paraules que pronuncien els nens són noms de tractors. Aquí, a Alfés, viurà la tradició més antiga del poble, la processó dels armats de Setmana Santa, i descobrirà una planta que serveix absolutament per a tot, una mena de poció màgica que fa dels aufesins una gent especial: juguen a golf sense camp de golf, ballen on no s'hauria de ballar i trien el sexe dels nadons. Alfés, un poble on les eugues et segueixen allà on vas.

Valentí Fuster
És director del CNIC, el Centre Nacional d'Investigacions Cardiovasculars Carles III de Madrid, càrrec que compagina amb la seva feina de director mèdic de l'Institut Cardiovascular de l'Hospital Mount Sinai de Nova York, on resideix habitualment. És fundador i president de la Fundació SHE, Science for Health and Education, que promou els hàbits saludables en la població.
CURAR-SE EN SALUT
L'infart de miocardi és la principal causa de mort al món, tant en països rics com pobres. La majoria de persones que acaben tenint un infart no saben que estan malaltes fins que han rebut el cop. Són pacients d'edat avançada, que durant anys han evitat l'exercici, han fumat o han mantingut una dieta poc equilibrada. Tractar una malaltia cardiovascular és enormement costós, així que la promoció d'hàbits saludables, especialment en edats escolars, a la llarga, serà un benefici per al pacient i un estalvi per al sistema sanitari.

Mara Dierssen
És cap del grup d'investigació de neurobiologia del Centre de Regulació Genòmica de Barcelona. Ha estat presidenta de la Societat Internacional de Genètica Neuronal i del Comportament i actualment presideix la Societat Espanyola de Neurociències.
PÀNIC!
La por no és una emoció dolenta, però quan la sentim en excés es pot convertir en una malaltia com el trastorn de pànic o la fòbia. Les investigacions de la doctora Dierssen han aclarit que quan patim una fòbia, el cervell guarda d'una manera més potent els records vinculats amb la por i que els mecanismes que desencadenen la sensació de perill estan alterats. Les persones estan predisposades genèticament a patir una fòbia i es podrà desencadenar després d'haver viscut una experiència traumàtica.

Bonaventura Clotet i Josep Maria Gatell
Són els directors de l'HIVACAT, el Centre Català d'Investigació i Desenvolupament de Vacunes contra la Sida. El doctor Gatell és investigador de l'IDIBAPS i cap del Servei de Malalties Infeccioses i Sida de l'Hospital Clínic de Barcelona. El doctor Clotet és el cap de la Unitat de VIH de l'Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona i dirigeix l'Institut d'Investigació de la Sida, IrsiCaixa.
SIDA, ENTRE EL REBROT i LA VACUNA
A Catalunya cada any s'infecten de la sida entre 600 i 700 persones, una xifra que pràcticament no ha variat en els últims cinc anys, malgrat els esforços en educació i campanyes preventives. Més enllà del tractament terapèutic, els últims estudis científics han demostrat que una vacuna contra la sida és possible. El gran repte és trobar una vacuna universal, però la gran capacitat de mutació del virus en dificulta la investigació. La recerca se centra a trobar elements comuns en les variants víriques de la sida i en el disseny d'anticossos que siguin adequats per neutralitzar el VIH.

Un bisturí robotitzat de la UPC que s'adapta al batec del cor, un robot sumarí i un petit esclau que neteja el terra de casa. Com funcionen els robots? Com saben on son? Quins mecanismes els fan tant precisos? Arriben a millorar la natura?

El motor de cotxe se sotmetrà a estudi, "Quèquicom". Amb el reportatge de Pere Renom i Cari Pardo "El motor de bat a bat", el programa científic del 33 buscarà respostes a una sèrie de preguntes: Què és el que fa que un cotxe "tingui nervi" com un Fórmula 1? ABS, ESP... Què signifiquen aquestes sigles? Quan es va fabricar el primer cotxe? Com és un motor per dins? Per trobar respostes, Pere Renom munta un motor peça a peça, visita el banc de proves de SEAT i rep una classe pràctica de conducció segura en un circuit.
Al llarg del reportatge, el mecànic i expilot de ral·lis Cesc Vives ensenya al reporter Pere Renom com es munta un motor d'explosió de quatre temps peça per peça. Explica quina és la funció, el moviment i la finalitat de cada peça, com es refrigera i amb quines peces s'ha de tenir molta cura a l'hora de muntar-les, com el cigonyal, la junta de culata, l'eix de lleves o el volant d'inèrcia. Mostren quines són les peces clau per obtenir-ne un bon funcionament.
A plató, Jaume Vilalta explica què és el parell motor. Un cilindre té un pistó a l'interior i quan fa l'explosió de mescla entre aire i combustible, el pistó baixa i transmet la força a través del cigonyal i altres mecanismes fins a les rodes. Un cotxe pot tenir més o menys parell motor segons la proporció dels cilindres.
A més, aclareix què és el diàmetre per carrera. Aquest determina la "personalitat" del motor ja, que depenent de la forma del pistó i els cilindres, presenta més o menys inèrcia. Quan el cilindre és estret i de carrera llarga té més inèrcia perquè té més recorregut i perd part de la seva potència per compensar aquestes inèrcies. En canvi, si el cilindre és ample i de carrera curta en té menys, d'inèrcia, per compensar i pot aconseguir més revolucions més ràpidament. Per tant, si volem un tractor, cilindres llargs i de carrera llarga, i si volem un Fórmula 1, cilindres curts i de carrera curta.
Actualment, els motors de cotxe estan controlats per un ordinador que monitoritza tot el seu funcionament. Una sèrie de sensors recullen dades sobre diferents paràmetres que transformen en odres concretes. L'electrònica ha permès que els motors dels turismes actuals, tot i ser més petits, conservin la potència, millorin les seves prestacions, siguin més nets i redueixin l'emissió de gasos un 80 per cent respecte al nivell dels anys 70. L'enginyer de SEAT Òscar Bonet explica quines han estat les principals contribucions de l'electrònica en la millora dels motors.
Entre les innovacions que ha introduït l'electrònica també hi ha la seguretat. Els principals sistemes de seguretat activa són els frens ABS, el sistema de control de tracció i l'ESP, o programa electrònic d'estabilitat. Però cal saber treure'n profit. El reporter Pere Renom rep una classe pràctica en un circuit escolar amb l'instructor David Bosch. Entendre com funcionen aquests sistemes ajuda a millorar la conducció.

Fa nou anys, en Joel era un nen obès. Va arribar a pesar 95 quilos. Ara que té 18 anys, la reportera Georgina Pujol el retroba per veure com ha evolucionat.

Hi ha molts humoristes amb capacitat d'imitar personatges d'actualitat. Com s'ho fan per copiar tan bé els gestos, la veu, el físic dels seus personatges? Són imitacions o són creacions de personatges amb vida pròpia?

A la plaça de la Fira de Cardona descobrirem d'on ve l'amistat i la complicitat que uneix un actor com Alberto Ammann, conegut al món sencer pel seu paper a la sèrie "Narcos", i el músic Dani Macaco, que ha recollit l'esperit del món sencer a la seva música.

Per on es comença a canviar el món? Carlota Pi (1976) i Marc Coloma (1991) aspiren a un mateix objectiu revolucionari però s'hi dirigeixen per vies diferents, demostrant que són econòmicament viables. Pi lidera Holaluz, una companyia que aposta radicalment per l'energia verda, i s'ha proposat cobrir de plaques solars totes les teulades d'Espanya. Coloma, activista aferrissat dels drets dels animals, ha desenvolupat diversos tipus de carns vegetals que ens permeten contribuir a salvar el planeta sense privar-nos del plaer de menjar. Dos emprenedors d'edat, experiència i trajectòria diferents però que, dia rere dia, destinen les mateixes dosis d'entusiasme a millorar el món on vivim.

El Viktualienmarkt de Munic és un popular mercat per gurmets. Al costat d'espàrrecs i xucrut, originaris de la plana, es venen varietats singulars de vedella de Francònia, embotit de porc i delicioses salsitxes suàbies. Hi trobem botigues fixes i parades temporals, que varien els productes en funció de l'estació de l'any. Coneixerem un mestre xocolater, un especialista en patates i una experta en bolets, una formatgeria única, la millor botiga de mel, un caçador que ven la carn que caça, la parada de les típiques "Weisswurst" i la cafeteria dels deliciosos "Schmalznudel", així com l'últim molí de blat de la ciutat.

Tutankamon es va convertir en faraó quan tenia nou anys i va morir quan en tenia divuit, però el descobriment de la seva tomba intacta amb més de 5.000 objectes valuosíssims ha fet que sigui el faraó més famós de la història. Quan s'inauguri el nou Gran Museu Egipci, està previst que els seus tresors tornin a estar junts després de més d'un segle. Mentrestant, els arqueòlegs continuen les excavacions per conèixer millor la seva època.

"El gran dictat", un concurs presentat per Òscar Dalmau, que s'emet de dilluns a divendres, a les 20.20. El protagonista, el català actual, el que es parla al carrer.
El concurs, que combina els coneixements de català amb l'entreteniment, és, en paraules del seu presentador, "el concurs que ens vol ajudar a tots plegats a destrossar una miqueta menys el català".
"El gran dictat" busca la participació dels concursants i dels teleespectadors. El que dóna el títol al programa és l'última prova. Després d'haver-ne superat diverses, els concursants que hagin aconseguit fer més bons resultats s'enfrontaran a "El gran dictat", en què es tracta d'escriure el màxim nombre de paraules correctes possibles.

SINOPSI Al llarg de 4500 anys, unes forces invisibles però increïblement poderoses han modelat la vida a la Terra. Les mutacions, el flux genètic, la deriva genètica i la selecció natural: aquestes són les forces motores del procés de l'evolució que ha portat la humanitat a ser el que és avui dia. Però al nostre món hi ha una força encara més poderosa que domina el procés de la evolució. És una nova forma d'energia capaç de modificar l'home, el món en què viu i l'essència mateixa de la vida; és una força capaç d'anticipar el futur i de produir una nova espècie humana. Aquesta força és la cultura, i la seva culminació és el progrés tecnològic i científic que ens envolta i que s'encarna en l'Homo sapiens 2.0.

El reporter Pere Renom presencia una sessió de doma natural en què el cavall aprèn a creure sense cap mena de violència. També puja al Pirineu per aplegar els cavalls que han nascut lliures a les pastures de muntanya. I assisteix a un partit de polo. Tres visions que es relacionen, respectivament, amb l'etologia, la història natural i la fisiologia del cavall.
El cavall va ser domesticat fa 6.000 anys o més. Inicialment, sembla que es destinava al consum, però aviat va ser utilitzat també com a força motriu i de muntura. Avui dia, el cavall és sobretot un animal de muntura, que malgrat el temps transcorregut continua necessitant ser domat. El reporter Pere Renom s'acosta, de la mà d'Àngels Gol, a la doma natural, un sistema menys agressiu que la doma tradicional, capaç de dominar l'animal sense anul·lar-lo ni sotmetre'l per mitjà de la por.

Què fer quan al cap d'una criatura apareix una llémena o un poll? Quins productes són eficients i quins no? N'hi ha que puguin ser perjudicials per a la salut? La plaga dels polls, al programa de ciència de C33. Hi ha tres mil tipus de polls, però només un, el pediculus capitis, del qual es mostren imatges en detall, afecta el cap dels humans i únicament pot viure allí. Però, precisament per la seva especialització, acabar amb ell és realment difícil.
La reportera Anna Lasaga visita una escola de la Vila Olímpica per veure com mantenen una lluita permanent contra l'insecte que els dóna més maldecaps. Seguidament, va a la Facultat de Farmàcia de la UB per esbrinar quins productes naturals o sintètics es poden fer servir per acabar amb la plaga. La parasitòloga Montserrat Portús avalua remeis casolans, des del vinagre fins a la gasolina, i explica les indicacions dels diferents productes farmacèutics. Per la seva banda, la dermatòloga Eulàlia Baselga demostra com s'han d'aplicar i insisteix en la importància de repetir el tractament uns dies més tard per evitar reinfestacions. Marc Boada, des de plató, explica els mecanismes evolutius que permeten que apareguin línies resistents als insecticides, que van lligades al ràpid cicle vital d'aquests insectes.

Programa especial de "Quèquicom" sobre la gran ventada del dia 24 de gener de 2009

El vent té tanta força que no només sega arbres, també sega vides. I per desgràcia, això és el que va passar el dissabte 24 de gener de 2009 a Sant Boi de Llobregat. Quatre nens van morir quan es va enfonsar un edifici perquè en va volar la coberta. ¿Com pot ser que el vent arrenqui la teulada d'una construcció aparentment sòlida? ¿Què és la "ciclogènesi explosiva"? ¿Per què han caigut més els pins que les alzines?
El programa que presenta Marc Boada i dirigeix Jaume Vilalta aborda aquests temes des d'un punt de vista científic de forma clara i entenedora per a tothom.

El reporter Miquel Piris s'enfunda el barret d'Indiana Jones i s'endinsa al subsòl de Gavà per buscar variscita, la joia que va moure els miners del neolític a excavar fins a 3500 quilòmetres de galeries mineres sota aquesta ciutat. Aquestes mines van ser explotades al llarg de tot un mil·lenni fa entre 5000 i 6000 anys. Amb l'arqueòleg especialista en el neolític, Antoni Palomo, Piris comença a cavar una mina utilitzant aixades de fusta i de pedra.

"Quèquicom" sotmetrà a examen els aliments transgènics. El programa examinarà els pros i els contres d'aquests conreus i els seus possibles efectes sobre la salut humana. El blat de moro és l'única planta transgènica que té autorització per ser cultivada a Espanya, i molts pagesos la trien per la seva resistència a les malures. La reportera Anna Lasaga farà un viatge pels camps i els laboratoris on s'estudien aquestes plantes per treure l'aigua clara sobre què és un transgènic i quins efectes pot tenir sobre l'ambient i els sers humans. A més, Francesc Vilarroya, professor de biotecnologia de la Universitat de Barcelona, explicarà com processa el cos humà els productes transgènics per poder-los assimilar. I Pere Puigdomènec, director del laboratori CSIC- IRTA, creu que els transgènics són útils i considera excessius els tràmits que es necessiten per autoritzar que un nou transgènic surti al mercat.

La Dani s'ofereix per treballar al bar de la Paula, que, en veure que la noia té tanta mala sort a la vida com ella, decideix contractar-la. La Joana ha d'afrontar el retorn del Peter, que arriba acompanyat per la seva nova dona (una argentina que va conèixer als Estats Units), i les ganes que l'Oriol i la Marina tenen de veure'l, fet que provocarà que els dos nens maquinin contra la nouvinguda. La Cruz discuteix amb el Jesús quan aquest vol acostar-se a la seva filla. La Lídia prova de guanyar-se el Manu i li compra roba nova, sense adonar-se que amb això està trencant els símbols del passat del noi. L'Arlet segueix trobant-se amb la Francina d'amagat de la Dani. La Paula, beguda, descuida la Clàudia, que ingereix unes pastilles i ha de ser hospitalitzada. A l'hospital es troben tots, fins i tot el Jesús.

L'Oriol s'enamora de l'Arlet i ho confessa al Pep sense saber que aquest té el mateix problema: estar enamorat d'algú que li porta tants anys que podria ser la seva mare. La Joana acaba seduïda per la tendresa del Pep, fet que el Peter no trigarà a descobrir. El Manu va a veure la seva mare a la presó, cosa que provoca nous problemes d'adaptació que el Toni no està disposat a consentir, després de veure tots els esforços que fa la Lídia. La Cruz no sap què fer ara que ha descobert que el veritable pare de la seva filla és l'Eduard. A la feina ha d'aguantar el nou fitxatge de la Sònia, l'Emilio, un mal educat integral. La Dani abandona l'Arlet i aquesta es bolca en la Francina..., que vol mantenir certes distàncies. La Paula, que marxa de casa la Cruz, es presenta a Alcohòlics Anònims per sortir de la situació en què es troba. Mentrestant, arriba una notícia sorpresa: una editorial s'interessa per la seva novel·la.

"El gran dictat", un concurs presentat per Òscar Dalmau, que s'emet de dilluns a divendres, a les 20.20. El protagonista, el català actual, el que es parla al carrer.
El concurs, que combina els coneixements de català amb l'entreteniment, és, en paraules del seu presentador, "el concurs que ens vol ajudar a tots plegats a destrossar una miqueta menys el català".
"El gran dictat" busca la participació dels concursants i dels teleespectadors. El que dóna el títol al programa és l'última prova. Després d'haver-ne superat diverses, els concursants que hagin aconseguit fer més bons resultats s'enfrontaran a "El gran dictat", en què es tracta d'escriure el màxim nombre de paraules correctes possibles.

Joseba Cruz és un cuiner que transita pels marges. Té una proposta gastronòmica única i trencadora basada en els preceptes tradicionals més clàssics i ancestrals de la cuina.