Anar a la navegació principalAnar al contingut
15 anys del tsunami d'Indonèsia que va matar més de 200.000 persones
El tsunami va arrasar les costes de molts països de l'Oceà Índic (Reuters/Enny Nuraheni)

15 anys del tsunami més devastador, que va deixar 230.000 morts al sud-est asiàtic

Centenars de víctimes d'aquella tragèdia encara no han estat localitzades o bé no s'han identificat
Redacció
4 min

Eren les 7.58 del 26 de desembre del 2004 al sud-est asiàtic. Mentre Catalunya celebrava Sant Esteve, en aquella regió hi havia un terratrèmol de 9,3 graus a l'escala de Richter que provocava el tsunami més devastador de la història recent. L'onada gegant va afectar les costes d'Indonèsia, Tailàndia, l'Índia i Sri Lanka. També en van quedar afectats deu països més, banyats per l'oceà Índic. Hi van morir 230.000 persones.

15 anys després d'aquella catàstrofe, s'han fet nombroses cerimònies en memòria de les víctimes. Les onades van arrasar tot el que van trobar pel camí, però moltes zones s'han anat reconstruint.

El govern indonesi va prohibir, en un primer moment, que es pogués viure a menys de dos quilòmetres de la línia de costa, considerada una zona d'alt risc. Però els ciutadans, molts dels quals depenen de la pesca, s'hi van rebel·lar i avui hi ha més de 25.000 edificis a l'àrea davastada el 2004.

La zona de Banda Aceh, el 2004, totalment devastada

15 anys després, la reconstrucció de la mateixa zona amaga aquella tragèdia

Una mesquita que es va mantenir en peu el dia del tsunami

Passat el temps, la catàstrofe d'aquell 26 de desembre ha quedat esborrada

L'illa de Sumatra, la més castigada

La pitjor part dels efectes del terratrèmol va ser per a Indonèsia i Tailàndia. En concret a l'illa de Sumatra, la més afectada, els morts van ser uns 170.000.

Fins al 2006, un grup de 2.000 experts forenses d'arreu del món els van ajudar per establir la identitat dels cossos que s'havia pogut recuperar. Passat aquest temps, el coronel de la policia d'Indonèsia Khemmarin Hassiri va veure amb tristesa com s'emmagatzemaven els objectes que quedaven, l'equip de recerca es desfeia i a ell li assignaven altres feines.

Crec que encara hi ha familiars de víctimes, tant d'aquí com de lluny, que mantenen l'esperança de trobar els seus éssers estimats. Però moltes vies de comunicació s'han tancat

Els soldats porten el cos d'una de les víctimes a Banda Aceh (Reuters/Darren Whiteside)

Uns centenars de víctimes no han pogut ser identificades


15 anys després encara hi ha cossos sense identificar i persones que mai han estat localitzades. Dels que es van poder recuperar, en queden 340 de no identificats. Reprendre la investigació podria ajudar moltes famílies a girar full definitivament. D'altres ja s'han conformat. Hin Temna explica com ha anat recuperant els cossos de la seva família:

Vaig aconseguir recuperar els cossos del meu net, la meva dona, dues filles i dos gendres, però no el de la meva filla gran. No té sentit esperar que la trobin, no crec que passi

"Semblava la fi del món"

Vista aèria de Banda Aceh, devastada per l'onada gegant (Reuters/Kimimasa Mayama)


Qui es va poder salvar recorda aquella tragèdia com una experiència horrible. "En aquell moment vaig sentir que el món s'acabava. Semblava la fi del món", afirma un dels supervivents a la província d'Aceh, a Indonèsia, que afegeix: "La sacsejada va durar uns quants minuts i cada cop era més forta. El terra es va desfer i després vaig veure com l'aigua brollava d'una esquerda".

Tant ell com la seva dona i els seus fills es van salvar després de refugiar-se en una mesquita.

Quan han passat 15 anys d'aquella catàstrofe, moltes persones s'hi refereixen a les xarxes socials...

Fa un any, el 22 de desembre, un altre tsunami va tornar a castigar Indonèsia. Aquesta vegada va ser al sud de Sumatra i també a l'illa de Java. El balanç va ser de 430 morts, 148 desapareguts i 16.000 desplaçats. Una esllavissada de terra submarina associada a l'erupció del volcà Anak Krakatoa va causar la gran onada.

El Museu del Tsunami: un monument per recordar la tragèdia

Fa deu anys es va inaugurar el Museu del Tsunami a Banda Aceh, que s'ha convertit en el recinte on arriben relíquies i deixalles recuperades d'aquell 26 de desembre del 2004. Davant d'aquest edifici es poden veure restes de camions destruïts pel tsunami.

El museu pretén educar sobre desastres, sobretot a les generacions més joves. Aquesta zona és especialment propensa a patir desastres naturals i es considera essencial que la gent en rebi informació. Més enllà dels objectes exposats hi ha missatges i valors que cal tenir en compte.

Milers de persones visiten cada any el Museu del Tsunami (Reuters/ Oviyandi Emnur)


L'entrada al museu es fa a través d'un passadís fosc amb parets a cada costat de 40 metres per on surt aigua, i que es va construir amb l'objectiu de recrear els horrors viscuts durant el tsunami que va arrasar tot el que trobava.

A les parets d'una de les sales hi figuren gravats els noms de les víctimes i també dels supervivents.

A Aceh, un dels reptes és superar la por a l'aigua. L'onada gegant es va emportar la vida de molts familiars i amics de persones que continuen vivint en aquesta província indonèsia. Hi ha qui diu que durant els anys següents a aquella tragèdia, els habitants s'acostaven a la platja traumatitzats: "Només hi anàvem per comprovar el nivell de l'aigua".

Ara, quan ja han passat 15 anys, la gent està més tranquil·la, la por s'esvaeix, però tenen present el risc d'un nou ensurt que tothom espera que mai més es repeteixi.