"30 minuts" explora la repressió dels primers temps del franquisme amb "Les fosses del silenci"

Durant la Guerra Civil espanyola i, també durant la dictadura, el règim franquista va justificar la repressió com a resposta als abusos que havien fet "els rojos" contra "els nacionals". Però el cert és que, ja des de les mateixes eleccions del febrer del 36, els militars colpistes comencen a dissenyar un pla per fer canviar per la força el resultat de les urnes. La violència no es limita al cop d'estat, sinó que es dissenya una autèntica estratègia del terror i la repressió. Certament, de violència n'hi va haver en els dos bàndols. Però els estudis més recents demostren que hi havia diferències quantitatives i qualitatives. Mentre que l'anomenada violència revolucionària acostumava a ser més espontània, els nacionals l'havien planificat des del primer moment. Mentre que el govern de la República va intentar mantenir el control ¿sovint de manera infructuosa- sobre els elements més extremistes, els generals sublevats com Yagüe, Mola, Queipo o el mateix Franco llançaven consignes per escampar una dura repressió. El reportatge "Les fosses del silenci" està estructurat en dos capítols de 55 minuts i se centra en tres zones d'Espanya. En primer lloc, Extremadura, on, tot i no haver-hi guerra perquè les tropes franquistes van dominar des del primer moment, la repressió va voler ser exemplar per a la resta del país. Després l'equip ha anat a Lleó, on en els últims mesos s'han concentrat la majoria d'actuacions per exhumar les restes de desapareguts enterrats en fosses comunes. I, per últim, han investigat a Catalunya, on la població civil va continuar patint les conseqüències de la repressió, tot i estar ja a les acaballes de la guerra.