Álvarez-Cascos, absolt de carregar despeses personals a Fòrum Astúries: era un pacte
L'Audiència d'Astúries ha absolt l'exministre del PP Francisco Álvarez-Cascos d'haver-se quedat diners carregant despeses personals al partit Fòrum Astúries, que va fundar i amb què va ser president del Principat asturià.
La sentència considera que haver-se gastat diners del partit en restaurants o espectacles pot ser reprovable, però que formava part del pacte que Álvarez-Cascos va tancar amb Fòrum Astúries per ocupar el càrrec: Cascos va acceptar liderar la formació si això no li suposava pèrdua de capacitat econòmica.
La Fiscalia i l'acusació particular demanaven una pena de tres anys i mig de presó per a qui va ser ministre de Foment durant l'etapa del govern de José María Aznar, en considerar que havia causat un perjudici econòmic de 181.648 euros al partit Fòrum Astúries. Els actuals representants del partit reclamaven una indemnització de fins a 218.000 euros al·legant que moltes de les despeses eren particulars, com viatges o menjars.
Si bé algunes d'aquestes despeses, "suggereixen que s'allunyen de l'acció del partit, com podrien ser les que es facturen per espectacles, restauració o processals, i es podrien reprovar", el jutge dona credibilitat a l'acusat que manté que "formaven part del pacte" per acceptar el càrrec.
Durant el judici, a més d'apel·lar a aquest acord amb les despeses, Álvarez-Cascos va argumentar que "treballava vint-i-quatre hores al dia" amb "dedicació plena" al projecte polític sense tenir "ni descansos ni vacances", entenent que les despeses s'estenien també a les de la seva vida personal.
La sentència admet la validesa d'aquesta mena d'acord, "comprensible per motivar la persona buscada per liderar el projecte polític que es posava en marxa", diu el text. I que existia aquest acord ha quedat confirmat per diversos testimonis --com Isidro Martínez Oblanca, Pedro Leal, Javier Canal, José Ramón Campo i Pelayo Roces-- tant en el moment de contraure'l com en aplicar-lo posteriorment.
El tribunal no dona la mateixa força a testimonis de relleu en el partit, com l'actual presidenta Carmen Moriyón, alcaldessa de Gijón, que va engegar l'auditoria que va derivar en la denúncia contra Álvarez-Cascos. El jutge diu que n'hi ha que "es limiten a dir que no coneixien" l'acord pel qual el càrrec no representaria per a Álvarez-Cascos "cap pèrdua respecte al seu estatus anterior a reprendre l'acció política".
Els magistrats destaquen que Francisco Álvarez-Cascos, no tenia accés als fons del partit, i que "l'acusat no ocultava les despeses que presentava per a la seva comptabilització, revisió i liquidació" i que se li pagaven presentant els justificants.
En el text també es destaca que el partit no tenia tresorer i que la gestió econòmica i financera la portava la Comissió Directiva, sense que mai ningú qüestionés aquestes despeses.
El lloguer de l'oficina a Madrid
Respecte a les acusacions que li atribuïen haver llogat al partit una oficina de la seva propietat a Madrid sense que la mateixa servís de seu per a la formació, el Tribunal considera que en tot cas "el fet és que els contractes es van subscriure, sense cap ocultació".
El contracte de les oficines es va fer, es va complir i es va cancel·lar, i durant la seva vigència es va donar l'ús corresponent a les seves instal·lacions documentant-se comptablement les despeses que comportava.
La demanda atribuïa a aquest lloguer uns 173.000 euros, el gruix de les despeses indegudes que afectaven el partit.
El jutge considera que la seu va existir i es va utilitzar i que si alguna persona que pertanyia a l'estructura orgànica del partit ho negui serà perquè "es conduïa despreocupadament respecte dels interessos de la formació", diu a la resolució.
El jutge troba admissibles les despeses de manteniment de dos vehicles: "No és cap excentricitat associar a l'activitat del partit l'ús de vehicles particulars", apunta la sentència, i recorda que dos xòfers van dir que els cotxes particulars s'utilitzaven quan els oficials estaven en manteniment i que "els desplaçaments de l'acusat per a actes del partit o de conciliació familiar eren innombrables".
La resolució de l'Audiència conclou que l'actuació d'Álvarez-Cascos --"encara que s'admetés que per la forma presidencialista amb què l'acusat portava les regnes de la formació política"--, en tot moment va comptar amb la connivència del partit.
Ell decidia sobre els fons que com a administrador de facto havia de gestionar en benefici de les finalitats del partit, i tots els càrrecs de direcció i govern del partit van consentir expressament.
La sentència es podrà recórrer davant la sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia.
