Andorra aprova una llei per crear una entitat pont que agrupi els actius lícits de BPA
Poques hores després de prendre possessió, el nou cap de govern andorrà i els seus ministres han aprovat el projecte de llei que ha de donar sortida a la intervinguda Banca Privada Andorrana (BPA), acusada de blanqueig de diners. La situació excepcional requeria una llei que fins ara no existia: la llei de reestructuració i resolució d'entitats bancàries recull les bases per vendre o liquidar una entitat amb problemes.
El ministre de Finances, Jordi Cinca, ha insistit que la llei s'ha inspirat en una directiva europea "per enviar un missatge a la comunitat internacional que es treballa sota l'empara del que diu la Unió Europea" i demostrar que el país "té la capacitat de trobar una solució amb molta rapidesa".
Ara per ara, el que s'està fent és valorar i separar els actius lícits dels il·lícits, els que provindrien del blanqueig de diners. Els actius il·lícits es quedarien a la BPA i la resta, els bons, passarien al que han anomenat una "entitat pont" per continuar treballant les funcions, els serveis i les activitats de l'entitat. Aquest banc pont seria el que després es vendria o es liquidaria.
La llei preveu que l'entitat pont mantingui també la plantilla actual. Les pèrdues de l'entitat, les assumeixen, en primer lloc, els accionistes majoritaris, que en el cas de la BPA són els germans Cierco, de manera que no afectarien els dipòsits o els diners de salaris i pensions dels treballadors. Si no n'hi hagués prou, es taparia el forat amb un fons creat expressament amb 30 milions d'euros aportats per les quatre entitats del sector: Andbank, Crèdit Andorrà, MoraBanc i Banc Sabadell d'Andorra. En darrer terme, seria el govern andorrà qui hi posaria diners amb càrrec als pressupostos.
Per poder vendre l'entitat, en cas que no s'opti per liquidar-la, la llei preveu que el comprador no assumeixi responsabilitats per deutes o sancions. Aquest era, justament, un dels obstacles a l'hora de trobar bancs candidats a quedar-se-la.
