Assassinat de Kennedy: un exagent secret trenca el silenci i qüestiona la versió oficial
Aquest any en farà seixanta de l'assassinat del president nord-americà John F. Kennedy a Dallas. Sorprenentment, un nou testimoni directe revifa un cas que mai no s'ha tancat.
Paul Landis, de 88 anys, exagent secret que el 22 de novembre de 1963 era a prop del president Kennedy quan va ser assassinat, aporta el seu testimoni de primera mà, un nou detall que pot fer trontollar la versió oficial dels fets: la teoria de la bala única o "bala màgica".
Seixanta anys després del magnicidi, Landis fa públics els records que l'han amoïnat durant tants anys en un llibre, "The final witness" (El testimoni definitiu), que es publicarà el 10 d'octubre que ve.
Assegura que no ha compartit mai les teories de la conspiració i ara tampoc en promou cap, només vol explicar el que va veure i el que va fer. "No tinc cap més intenció. Només crec que ha passat prou temps per explicar la meva història", diu, i deixa que tothom en tregui les seves conclusions, segons afirma en una entrevista a The New York Times en què trenca el silenci.
Peter Baker interviewed Paul Landis at our office in Cleveland. Here is Paul (middle) and Peter (right) with me. He then wrote a balanced and insightful article for the NYT. Amazing how he pushes out work product under tight time frames as he travels the globe. @peterbakernyt pic.twitter.com/YA9dJ1UY0K
James Robenalt (@jimrobenalt) September 10, 2023
I si la bala no era tan màgica?
Potser Landis no té la intenció de remoure els fets, però el seu relat posa en dubte la versió oficial que va donar la comissió Warren. Landis assegura que va recollir una bala del seient on anava el president Kennedy i la va posar a la llitera que el va dur a l'hospital.
Uns anys més tard va saber que els informes oficials parlaven d'una bala trobada a la llitera del governador de Texas, John Connally, que va resultar ferit per la "bala màgica".
Segons la investigació, una sola bala --a més de la que va impactar al cap del president-- va ferir primer Kennedy --entrant per l'esquena i sortint pel coll del president--, va seguir la seva trajectòria i va impactar a l'espatlla del governador, li va sortir pel pit i el va ferir al canell i a la cuixa esquerra.
Aquesta teoria va ser avalada per la comissió i, en el cinquantè aniversari de l'assassinat, un estudi fet amb tècniques de balística modernes la va considerar factible. Però encara és, per molts nord-americans, força inversemblant. El projectil, de calibre 6,5 mm, va travessar 15 capes de roba, uns 38 cm de teixit, incloent-hi un nus de corbata, i va afectar 10 cm de costelles fins a arribar a la cuixa del governador Connally.
Trencar el silenci després de 60 anys
Paul Landis feia cinc anys que treballava al servei secret. Tenia 28 anys i estava assignat a la protecció de la primera dama, Jacqueline Kennedy. Aquell dia a Dallas no se l'ha pogut treure del cap. De fet, el que va viure el va impactar fins al punt que, sis mesos després de l'assassinat, Landis va abandonar el servei secret i durant dècades va intentar oblidar aquells dies. No va seguir la investigació del cas ni va llegir res al respecte, fins al 2014, quan s'hi va veure amb cor. Aleshores es va adonar que no era així com ell ho recordava. Ell hi era i el relat no coincidia.
Landis explica que en arribar a l'Hospital Parkland Memorial va trobar la bala al seient del cotxe on havia segut Kennedy i per evitar que l'agafés cap "caçador de records" se la va ficar a la butxaca. Un cop dins es va adonar de la importància de la bala com a prova o per ajudar els metges a saber què havia passat i la va deixar a la llitera del president. Després, diu, no hi va pensar més.
El va sorprendre que no el fessin declarar sobre els fets en la investigació, però tampoc va reflectir l'existència de la bala en els informes que va redactar aquells dies. No el sorprèn que hi cometés errors, ja que aquells dies "estava en estat de xoc i faltat de son", diu Landis.
I si Oswald no va actuar sol?
Un altre fet que no quadra amb els seus records és el que va declarar en els informes que ell mateix va redactar els dies posteriors a l'assassinat. Va escriure que havia sentit dos trets i la seva memòria diu que en van ser tres. Landis va pensar que l'error en els informes oficials era culpa seva i que potser no el creurien, perquè ningú el va veure quan va dipositar la bala a la llitera.
Durant aquests anys, Landis va confiar la seva història a algunes persones clau. L'exagent va trobar el suport de Lewis C. Merleti, exdirector dels serveis secrets, i James Robenalt, advocat i historiador especialista en Kennedy, que l'ha ajudat en el llibre.
"Si el que diu és cert", explica Robenalt en un article a Vanity Fair, "no només la teoria de la bala única està equivocada", sinó que revifa la hipòtesi que Lee Harvey Oswald no va actuar sol. "Si hi havia dues bales, sembla impossible que el tret fos del rifle d'Oswald", ja que amb el seu rifle Manchester Carcano "no hauria pogut tornar a carregar tan ràpid".
Nous elements o un parany de la memòria
Per contra, l'altre agent que acompanyava Landis en l'equip de seguretat, Clint Hill, l'agent que va saltar sobre el president per protegir-lo dels trets i que ha fet diversos llibres sobre els fets, posa en dubte la història sobretot perquè no coincideixen --seixanta anys després-- amb el que el mateix Landis va escriure als informes. "No té sentit que posés la bala a la llitera", ha dit.
A mig camí es queda Gerald Posne, autor de "Case Closed" (1993), que considera provat que Oswald va actuar pel seu compte. Posne no dubta de la bona fe de l'octogenari, però creu que amb els anys la memòria pot fer males passades. Tanmateix, admet que el nou testimoni posa llum a com va arribar la bala a la llitera, ja que fins ara els metges van suposar que el cos del governador l'havia expulsada.
Si més no, l'exagent Landis obre ara un nou capítol en aquesta història, que, lluny de tancar-se, encara té molts fitxers secrets per desclassificar, custodiats pels Arxius Nacionals. Els últims, 12.000 documents, es van fer públics fa deu mesos.
