Assessorament psicològic i visites periòdiques per ajudar les víctimes d'assalts a tornar-se a sentir segures
Això és el que intenten aconseguir els Mossos d'Esquadra amb les persones i famílies que han patit robatoris d'aquestes característiques a les comarques gironines, oferint-los assessorament psicològic i mitjançant visites periòdiques.
Redacció / ACN
5 min
Com tornar-se a sentir segur a casa després d'un assalt violent? Això és el que intenten aconseguir els Mossos d'Esquadra amb les persones i famílies que han patit robatoris d'aquestes característiques a les comarques gironines, oferint-los assessorament psicològic i mitjançant visites periòdiques.
La manera d'actuar dels lladres, marcada per la violència i les amenaces, suposa un tràngol per a les víctimes, que veuen com el lloc que consideraven més segur -casa seva- deixa de ser-ho. Quan els lladres se'n van, no només s'emporten tot el botí que han pogut arreplegar. També s'enduen amb ells la sensació de seguretat que fins llavors tenien les víctimes quan s'estaven a casa. "Cadascú veu el domicili com el lloc més segur, i patir agressions i amenaces a l'interior fa que aquesta percepció es trenqui", explica el caporal dels mossos Josep Fontarosa, del grup d'atenció a la víctima de Girona.
I és que els lladres, quan entren a les cases, no tenen miraments. Cops de puny, amenaces i fins i tot l'ús d'armes per obligar a dir on són els diners i objectes de valor. Aquesta és la manera d'actuar que tenen els grups d'encaputxats que han assaltat ancians, matrimonis i famílies arreu de les comarques gironines durant els darrers mesos. A Campllong, al Gironès, uns assaltants van ruixar una mare i una filla amb gasoil i no van dubtar a encendre un paper davant seu per atemorir-les. I en un xalet de Santa Cristina d'Aro, al Baix Empordà, uns encaputxats armats amb una pistola van jugar a la ruleta russa amb una anciana per obligar el matrimoni a dir on guardaven els diners.
Per això, en paral·lel a la investigació de cada cas, els Mossos d'Esquadra activen un protocol d'ajuda a les víctimes. L'objectiu és ajudar-les a superar el tràngol i "destraumatitzar-les", concreta el caporal. Tot i que cada cas és específic, sí que se segueixen els mateixos passos a l'hora de plantejar l'ajuda.
Psicòlegs i contactes periòdics
"D'entrada, el que es fa és atendre immediatament les víctimes i oferir-los ajuda psicològica", indica Fontarosa. En aquest punt, a més, és quan ja s'assigna un agent que, a partir d'aleshores, els fa d'interlocutor i hi va establint contactes periòdics.
La primera de les visites sempre és presencial. Es fa poques hores després de l'assalt i els Mossos visiten les víctimes o bé al domicili o bé a l'hospital. Entre altres tasques, els agents tranquil·litzen les víctimes, les ajuden a completar la denúncia i els donen consells de seguretat. Si cal, no només els generals (com ara tancar portes i finestres a la nit) sinó també específics per a cadascun dels habitatges on els assaltants han entrat. "Mirem si hi ha vulnerabilitats al domicili i, en funció d'això, els podem recomanar instal·lar sensors de moviment, més il·luminació al jardí o bé polsadors d'alarmes", explica Josep Fontarosa.
A partir d'aquest primer contacte, els Mossos d'Esquadra fan un seguiment periòdic de les víctimes. Ja sigui anant-les a veure o bé per telèfon, l'interlocutor que tenen assignat s'interessa pel seu estat i també aprofita per demanar-los si hi ha algun detall de l'assalt que abans els hagués passat per alt i que podria ser clau per a la investigació.
L'objectiu final és que les víctimes es puguin tornar a sentir protegides dins les parets de casa seva. "Es tracta d'ajudar-les a restablir la convivència entre elles i la vida diària, i evitar que el trasbals que han patit els afecti", precisa Fontarosa.
"Tot i que cada cas és particular, aquest procés, de mitjana, sol durar entre dos i tres mesos", indica el caporal. I afegeix: "Hem de tenir en compte, sobretot, que aquells casos en què les víctimes són ancians o persones d'edat avançada ens preocupen especialment, perquè es tracta d'un dels col·lectius més vulnerables."
Increment de patrulles i mesures de seguretat
La nit del 20 de gener, uns lladres van assaltar amb violència una família d'origen belga a Pals, al Baix Empordà. A la casa, situada en una urbanització, hi viuen un matrimoni i el seu fill de 18 anys. Dos encaputxats van irrompre al xalet, van colpejar la família i van atacar el pare amb una pistola elèctrica.
Ara, cinc mesos després d'aquells fets, la família respira més tranquil·la. "Els Mossos d'Esquadra ens van proposar ajuda psicològica i ens han vingut a veure periòdicament", explica el fill, Jêrome Labie. El jove indica que, ja d'entrada, van veure com la policia feia més passades per la urbanització -on a l'hivern hi viu poca gent- i que això ha contribuït a fer-los sentir "més segurs".
"Per exemple, la setmana passada vam anotar la placa de matrícula d'un vehicle que ens va semblar sospitós i que solia voltar pel barri, i quan van venir els hi vam facilitar", concreta Labie. El fill d'aquesta família belga també recorda com, després de l'assalt, a més d'ajudar-los a fer la denúncia, els Mossos també els hi han anat portant objectes per veure si els identificaven com a part del botí que els lladres es van endur. Fins ara, però, no hi ha hagut sort.
Jêrome Labie assegura que les visites i trucades periòdiques els han ajudat a tornar a recuperar la confiança, "sobretot durant la nit". En paral·lel, en aquest cas també han incrementat les mesures de seguretat a casa seva. "Després de l'assalt, tota la meva família va perdre la seguretat; però ara amb l'increment dels patrullatges i el reforç dels sistemes de seguretat ja no patim tant", explica el fill d'aquesta família belga.
La manera d'actuar dels lladres, marcada per la violència i les amenaces, suposa un tràngol per a les víctimes, que veuen com el lloc que consideraven més segur -casa seva- deixa de ser-ho. Quan els lladres se'n van, no només s'emporten tot el botí que han pogut arreplegar. També s'enduen amb ells la sensació de seguretat que fins llavors tenien les víctimes quan s'estaven a casa. "Cadascú veu el domicili com el lloc més segur, i patir agressions i amenaces a l'interior fa que aquesta percepció es trenqui", explica el caporal dels mossos Josep Fontarosa, del grup d'atenció a la víctima de Girona.
I és que els lladres, quan entren a les cases, no tenen miraments. Cops de puny, amenaces i fins i tot l'ús d'armes per obligar a dir on són els diners i objectes de valor. Aquesta és la manera d'actuar que tenen els grups d'encaputxats que han assaltat ancians, matrimonis i famílies arreu de les comarques gironines durant els darrers mesos. A Campllong, al Gironès, uns assaltants van ruixar una mare i una filla amb gasoil i no van dubtar a encendre un paper davant seu per atemorir-les. I en un xalet de Santa Cristina d'Aro, al Baix Empordà, uns encaputxats armats amb una pistola van jugar a la ruleta russa amb una anciana per obligar el matrimoni a dir on guardaven els diners.
Per això, en paral·lel a la investigació de cada cas, els Mossos d'Esquadra activen un protocol d'ajuda a les víctimes. L'objectiu és ajudar-les a superar el tràngol i "destraumatitzar-les", concreta el caporal. Tot i que cada cas és específic, sí que se segueixen els mateixos passos a l'hora de plantejar l'ajuda.
Psicòlegs i contactes periòdics
"D'entrada, el que es fa és atendre immediatament les víctimes i oferir-los ajuda psicològica", indica Fontarosa. En aquest punt, a més, és quan ja s'assigna un agent que, a partir d'aleshores, els fa d'interlocutor i hi va establint contactes periòdics.
La primera de les visites sempre és presencial. Es fa poques hores després de l'assalt i els Mossos visiten les víctimes o bé al domicili o bé a l'hospital. Entre altres tasques, els agents tranquil·litzen les víctimes, les ajuden a completar la denúncia i els donen consells de seguretat. Si cal, no només els generals (com ara tancar portes i finestres a la nit) sinó també específics per a cadascun dels habitatges on els assaltants han entrat. "Mirem si hi ha vulnerabilitats al domicili i, en funció d'això, els podem recomanar instal·lar sensors de moviment, més il·luminació al jardí o bé polsadors d'alarmes", explica Josep Fontarosa.
A partir d'aquest primer contacte, els Mossos d'Esquadra fan un seguiment periòdic de les víctimes. Ja sigui anant-les a veure o bé per telèfon, l'interlocutor que tenen assignat s'interessa pel seu estat i també aprofita per demanar-los si hi ha algun detall de l'assalt que abans els hagués passat per alt i que podria ser clau per a la investigació.
L'objectiu final és que les víctimes es puguin tornar a sentir protegides dins les parets de casa seva. "Es tracta d'ajudar-les a restablir la convivència entre elles i la vida diària, i evitar que el trasbals que han patit els afecti", precisa Fontarosa.
"Tot i que cada cas és particular, aquest procés, de mitjana, sol durar entre dos i tres mesos", indica el caporal. I afegeix: "Hem de tenir en compte, sobretot, que aquells casos en què les víctimes són ancians o persones d'edat avançada ens preocupen especialment, perquè es tracta d'un dels col·lectius més vulnerables."
Increment de patrulles i mesures de seguretat
La nit del 20 de gener, uns lladres van assaltar amb violència una família d'origen belga a Pals, al Baix Empordà. A la casa, situada en una urbanització, hi viuen un matrimoni i el seu fill de 18 anys. Dos encaputxats van irrompre al xalet, van colpejar la família i van atacar el pare amb una pistola elèctrica.
Ara, cinc mesos després d'aquells fets, la família respira més tranquil·la. "Els Mossos d'Esquadra ens van proposar ajuda psicològica i ens han vingut a veure periòdicament", explica el fill, Jêrome Labie. El jove indica que, ja d'entrada, van veure com la policia feia més passades per la urbanització -on a l'hivern hi viu poca gent- i que això ha contribuït a fer-los sentir "més segurs".
"Per exemple, la setmana passada vam anotar la placa de matrícula d'un vehicle que ens va semblar sospitós i que solia voltar pel barri, i quan van venir els hi vam facilitar", concreta Labie. El fill d'aquesta família belga també recorda com, després de l'assalt, a més d'ajudar-los a fer la denúncia, els Mossos també els hi han anat portant objectes per veure si els identificaven com a part del botí que els lladres es van endur. Fins ara, però, no hi ha hagut sort.
Jêrome Labie assegura que les visites i trucades periòdiques els han ajudat a tornar a recuperar la confiança, "sobretot durant la nit". En paral·lel, en aquest cas també han incrementat les mesures de seguretat a casa seva. "Després de l'assalt, tota la meva família va perdre la seguretat; però ara amb l'increment dels patrullatges i el reforç dels sistemes de seguretat ja no patim tant", explica el fill d'aquesta família belga.
