El darrer secret de Dan Brown: un matí a casa de l'autor d'"El codi Da Vinci"
Bracons, túnel endins
Aprofitant la inauguració del túnel de Bracons a "El Cafè de la República" han aprofundit una mica més sobre aquesta obra.
3 min
PRESENTACIÓ DE BRACONS
L'eix Vic-Olot forma part de la xarxa viària primària de Catalunya. S'anomena C-37 i és una via preferent. Aquesta obra, inaugurada aquest divendres, és una de les més polèmiques que s'han fet a Catalunya en els darrers anys, en competència directa amb el quart cinturó i la MAT.
OBJECTIUS DE L'EIX VIC-OLOT
Segons la Generalitat, la infraestructura és estratègica, i té dos objectius bàsics. D'una banda, es busca potenciar les comunicacions intercomarcals entre Osona i la Garrotxa. De l'altra, millorar les connexions entre la Catalunya central i la frontera francesa.
EL COST ECONÒMIC
Els primers càlculs de la infraestructura parlaven de 187 milions d'euros. Finalment, s'han superat els 300 milions.
EL COST AMBIENTAL
Els opositors a Bracons, amb Salvem les Valls al capdavant, proposaven invertir els diners de Bracons en la millora de la xarxa secundària de carreteres. Segons ells, el cost paisatgístic i ecològic de la nova infraestructura és incalculable.
LES XIFRES
El tram entre Torelló i la Vall d'en Bas té una longitud de 19 quilòmetres, que inclouen els 4 quilòmetres i mig del túnel de Bracons. Aquest túnel, el més famós de tot el projecte, és el tercer més llarg del Principat després dels de Vielha i del Cadí.
REDUCCIÓ DEL TRAJECTE
Els 48 quilòmetres que separen Vic i Olot per la BV-5224, la carretera de la Vola, es cobreixen en una hora llarga. En canvi, els 37 quilòmetres de l'itinerari pel túnel de Bracons es poden fer en menys de mitja hora.
TÚNELS I VIADUCTES
El de Bracons no és, ni molt menys, l'únic túnel de l'eix Vic-Olot. I és que entre Torelló i Sant Esteve d'en Bas hi ha fins a 9 túnels, que van dels 4,3 quilòmetres de Bracons fins als 86 metres del túnel dels Corbs. Pel que fa als viaductes, el més llarg és el del Mas Rubió, amb 565 metres. A l'altre extrem, el més curt és el viaducte de la riera de Joanetes, de només 39 metres.
TRÀNSIT I PENDENT
Està previst que l'eix Vic-Olot sigui utilitzat per uns 9.000 vehicles diaris, entre els quals una quantitat significativa de vehicles pesants. Per aquest motiu, i tenint en compte el desnivell que la carretera ha de salvar, sobretot a la banda d'Osona, la carretera té un carril d'avançament a més de la meitat del seu recorregut.
ELS CANVIS
L'eix Vic-Olot, i particularment la zona del túnel de Bracons, ha patit diverses modificacions al llarg de la seva història. En aquest sentit, cal destacar la construcció de falsos túnels o l'abaixament de la cota de la boca nord, a la banda de la Garrotxa. També s'ha desplaçat l'eix uns 150 metres cap al sud, per reduir l'impacte visual a la zona de l'ermita de Sant Mateu.
LA CONNEXIÓ AMB L'EIX TRANSVERSAL
Parlar de la història de l'eix Vic-Olot és parlar de l'eix transversal. I és que la connexió entre Osona i la Garrotxa era, l'any 1989, una de les alternatives proposades per la continuació de l'Eix Transversal a partir de Vic. Finalment, però, es va optar pel recorregut de Santa Coloma de Farners i Girona, que va guanyar l'opció de Bracons per una opinió institucional més favorable, un rendiment econòmic més gran i un impacte ecològic més baix.
EL PEATGE
El fantasma d'una carretera de pagament ha sobrevolat l'eix Vic-Olot en diverses ocasions. Concretament, s'optava per la fórmula d'un peatge tou que combinés el capital públic i el privat. Finalment, però, l'oposició ciutadana al conjunt dels peatges de Catalunya va fer desestimar un Bracons de pagament.
Doncs per acabar només ens falta explicar-vos que, en previsió de l'augment de trànsit a Olot, a la capital de la Garrotxa ja hi han instal·lat 8 semàfors nous. I és que les variants d'Olot i de les Preses arribaran tard.
Redacció: "El Cafè de la República"
L'eix Vic-Olot forma part de la xarxa viària primària de Catalunya. S'anomena C-37 i és una via preferent. Aquesta obra, inaugurada aquest divendres, és una de les més polèmiques que s'han fet a Catalunya en els darrers anys, en competència directa amb el quart cinturó i la MAT.
OBJECTIUS DE L'EIX VIC-OLOT
Segons la Generalitat, la infraestructura és estratègica, i té dos objectius bàsics. D'una banda, es busca potenciar les comunicacions intercomarcals entre Osona i la Garrotxa. De l'altra, millorar les connexions entre la Catalunya central i la frontera francesa.
EL COST ECONÒMIC
Els primers càlculs de la infraestructura parlaven de 187 milions d'euros. Finalment, s'han superat els 300 milions.
EL COST AMBIENTAL
Els opositors a Bracons, amb Salvem les Valls al capdavant, proposaven invertir els diners de Bracons en la millora de la xarxa secundària de carreteres. Segons ells, el cost paisatgístic i ecològic de la nova infraestructura és incalculable.
LES XIFRES
El tram entre Torelló i la Vall d'en Bas té una longitud de 19 quilòmetres, que inclouen els 4 quilòmetres i mig del túnel de Bracons. Aquest túnel, el més famós de tot el projecte, és el tercer més llarg del Principat després dels de Vielha i del Cadí.
REDUCCIÓ DEL TRAJECTE
Els 48 quilòmetres que separen Vic i Olot per la BV-5224, la carretera de la Vola, es cobreixen en una hora llarga. En canvi, els 37 quilòmetres de l'itinerari pel túnel de Bracons es poden fer en menys de mitja hora.
TÚNELS I VIADUCTES
El de Bracons no és, ni molt menys, l'únic túnel de l'eix Vic-Olot. I és que entre Torelló i Sant Esteve d'en Bas hi ha fins a 9 túnels, que van dels 4,3 quilòmetres de Bracons fins als 86 metres del túnel dels Corbs. Pel que fa als viaductes, el més llarg és el del Mas Rubió, amb 565 metres. A l'altre extrem, el més curt és el viaducte de la riera de Joanetes, de només 39 metres.
TRÀNSIT I PENDENT
Està previst que l'eix Vic-Olot sigui utilitzat per uns 9.000 vehicles diaris, entre els quals una quantitat significativa de vehicles pesants. Per aquest motiu, i tenint en compte el desnivell que la carretera ha de salvar, sobretot a la banda d'Osona, la carretera té un carril d'avançament a més de la meitat del seu recorregut.
ELS CANVIS
L'eix Vic-Olot, i particularment la zona del túnel de Bracons, ha patit diverses modificacions al llarg de la seva història. En aquest sentit, cal destacar la construcció de falsos túnels o l'abaixament de la cota de la boca nord, a la banda de la Garrotxa. També s'ha desplaçat l'eix uns 150 metres cap al sud, per reduir l'impacte visual a la zona de l'ermita de Sant Mateu.
LA CONNEXIÓ AMB L'EIX TRANSVERSAL
Parlar de la història de l'eix Vic-Olot és parlar de l'eix transversal. I és que la connexió entre Osona i la Garrotxa era, l'any 1989, una de les alternatives proposades per la continuació de l'Eix Transversal a partir de Vic. Finalment, però, es va optar pel recorregut de Santa Coloma de Farners i Girona, que va guanyar l'opció de Bracons per una opinió institucional més favorable, un rendiment econòmic més gran i un impacte ecològic més baix.
EL PEATGE
El fantasma d'una carretera de pagament ha sobrevolat l'eix Vic-Olot en diverses ocasions. Concretament, s'optava per la fórmula d'un peatge tou que combinés el capital públic i el privat. Finalment, però, l'oposició ciutadana al conjunt dels peatges de Catalunya va fer desestimar un Bracons de pagament.
Doncs per acabar només ens falta explicar-vos que, en previsió de l'augment de trànsit a Olot, a la capital de la Garrotxa ja hi han instal·lat 8 semàfors nous. I és que les variants d'Olot i de les Preses arribaran tard.
Redacció: "El Cafè de la República"
