Candela Peña i Micaela Nevárez, dues amigues prostitutes a "Princesas", l'últim film d'Aranoa

Candela Peña somiava treballar amb Fernando León de Aranoa des que va veure la seva primera pel·lícula, "Familia". L'actriu confessa que fins i tot, durant una festa, mentre el director rodava "Los lunes al sol", el va abordar i li va preguntar quan pensava fer un film de dones. León de Aranoa li va explicar que tenia dues pàgines escrites sobre dues noies prostitutes. Passat un temps, li va fer arribar el guió. Candela Peña va quedar absolutament captivada per la història i els personatges: "Em va enviar el guió i jo, fins aleshores, no havia plorat mai amb cap. Estava impecablement escrit, però em feien por els textos que havia de dir al film, molt metafòrics i poètics. Vaig fer una prova per a ell i tres setmanes després em va entregar el cor de Caye (nom del seu personatge a "Princesas")." El repte estava servit. Candela Peña havia de fer creïbles en boca d'una prostituta de classe baixa uns textos plens de poesia: "Els vaig mastegar com glòria beneïda fins a introduir-los a les meves entranyes, perquè aquells són els somnis de Caye, una noia que es debat entre la crua realitat de ser puta i la realitat somiada, aquells castells que s'inventa per blindar el seu cor." L'altra protagonista del film, Micaela Nevárez, porto-riquenya instal·lada als Estats Units des de fa deu anys, va conèixer el director durant un festival a Nova York: "Em va dir que li recordava un personatge que havia escrit per a la seva nova pel·lícula. Va passar un any i aleshores el meu amic Javier Bardem em va trucar per explicar-me que Fernando m'estava buscant." A "Princesas", Micaela és Zulema, una dominicana acabada d'arribar que fa el carrer per sobreviure, i amb la qual l'actriu es va sentir força identificada: "Em vaig identificar amb ella perquè quan vaig venir a rodar em sentia lluny de casa, plena de soledat i de nostàlgia. El que va suposar una novetat del personatge va ser el seu vessant de prostituta, perquè als Estats Units es parla poc del tema, i sempre es fa d'una manera negativa i bruta, sempre relacionant-ho amb les drogues i la desesperació." La forma en què el director tracta la prostitució va acabar de convèncer l'actriu, que abans només havia fet cinema i televisió: "Em semblava essencial el missatge de Fernando d'obrir la ment i no jutjar. Ser puta és un ofici, no una identificació. No tenen una cara única, tenen moltes cares." Fernando León de Aranoa s'endinsa per primera vegada en el món femení amb "Princesas" i ho fa, segons Micaela, amb gran encert: "Ell té a l'ànima un costat femení i el sap plasmar. És màgia." En el que coincideixen Candela Peña i Micaela Nevárez és que León de Aranoa és guionista abans que director i per això, diuen, el rodatge se cenyeix exclusivament al text escrit. Cada paraula i cada coma, diuen, té un significat i no es pot canviar.