Catalunya tindrà quatre aeroports i set aeròdroms nous
Catalunya disposarà els pròxims anys de quatre aeroports i set aeròdroms nous. Així està previst en el futur mapa aeroportuari que aquest dilluns ha presentat la Generalitat. Les noves instal·lacions, que complementaran les que ja existeixen, representaran una inversió de gairebé 400 milions d'euros. D'entre els nous centres projectats, destaca el que es dedicarà als vols corporatius, que s'ubicarà en una radi d'un màxim de 80 quilòmetres de Barcelona. Els ajuntaments que estiguin interessats a acollir la infraestructura hi podran optar per concurs.
2 min
Actualment, a Catalunya hi ha una desena d'aeroports i aeròdroms, si sumem els que depenen de la Generalitat i els que ho fan d'AENA. Són els de Barcelona, Girona, Reus i els aeròdroms de Sabadell, la Cerdanya, Igualada, Empuriabrava, Calaf, Sant Fruitós de Bages i Alfés.
Els que es projecten per al futur es poden agrupar en diverses categories. Així, hi haurà aeroports comercials nous a Lleida-Alguaire, als Pirineus-Andorra (i més concretament la Seu d'Urgell) -aquests dos ja han tirat endavant-, a les Terres de l'Ebre (entre Tortosa i Amposta) i, finalment, un altre de corporatiu-empresarial en una ubicació encara per determinar. Aquest últim s'instal·larà a la regió metropolitana de Barcelona i hi ha de disposar de terrenys al voltant perquè s'hi pugin establir activitats empresarials i complementàries. La ubicació final de l'aeroport es farà amb un concurs públic obert als ajuntaments que hi estiguin interessats.
En el cas dels aeròdroms, estan previstos a Lladurs, Cervera, Tremp, Arnes, Ribera d'Ebre, Prat de Moià i Viladamat-Ordis. D'aquesta manera, hi haurà més del doble d'instal·lacions que ara.
La Generalitat ha elaborat el nou mapa aeroportuari per adaptar-se a canvis com el creixement sostingut dels passatgers de l'aviació comercial, basat molt sovint en les "low cost". En el cas de l'aeroport del Prat, també s'ha tingut en compte l'entrada de nous operadors de llarg recorregut. I al Prat, però també a Reus i Lleida, es donarà també un increment del transport de mercaderies. A banda, cal afegir-hi el servei a nous segments del mercats, com els vols corporatius i empresarials que tindrien cabuda al Prat, a Sabadell i també la nova instal·lació corporativa empresarial.
El govern ha subratllat la voluntat d'impulsar "la xarxa d'aeroports comercials i aeròdroms per millorar la capacitat de l'economia catalana i col·laborar en la dinamització de la indústria aeronàutica catalana". El pla de la Generalitat planteja incorporar els aeroports de Girona, Reus i Sabadell a les competències del govern i també preveu la participació de l'executiu català a la gestió de l'aeroport del Prat.
Per primera vegada, s'ha elaborat al pla d'aeroports un informe de sostenibilitat ambiental per "assegurar una correcta implantació dels aeroports, potenciar-ne la integració territorial i disminuir-ne els efectes ambientals".
Els que es projecten per al futur es poden agrupar en diverses categories. Així, hi haurà aeroports comercials nous a Lleida-Alguaire, als Pirineus-Andorra (i més concretament la Seu d'Urgell) -aquests dos ja han tirat endavant-, a les Terres de l'Ebre (entre Tortosa i Amposta) i, finalment, un altre de corporatiu-empresarial en una ubicació encara per determinar. Aquest últim s'instal·larà a la regió metropolitana de Barcelona i hi ha de disposar de terrenys al voltant perquè s'hi pugin establir activitats empresarials i complementàries. La ubicació final de l'aeroport es farà amb un concurs públic obert als ajuntaments que hi estiguin interessats.
En el cas dels aeròdroms, estan previstos a Lladurs, Cervera, Tremp, Arnes, Ribera d'Ebre, Prat de Moià i Viladamat-Ordis. D'aquesta manera, hi haurà més del doble d'instal·lacions que ara.
La Generalitat ha elaborat el nou mapa aeroportuari per adaptar-se a canvis com el creixement sostingut dels passatgers de l'aviació comercial, basat molt sovint en les "low cost". En el cas de l'aeroport del Prat, també s'ha tingut en compte l'entrada de nous operadors de llarg recorregut. I al Prat, però també a Reus i Lleida, es donarà també un increment del transport de mercaderies. A banda, cal afegir-hi el servei a nous segments del mercats, com els vols corporatius i empresarials que tindrien cabuda al Prat, a Sabadell i també la nova instal·lació corporativa empresarial.
El govern ha subratllat la voluntat d'impulsar "la xarxa d'aeroports comercials i aeròdroms per millorar la capacitat de l'economia catalana i col·laborar en la dinamització de la indústria aeronàutica catalana". El pla de la Generalitat planteja incorporar els aeroports de Girona, Reus i Sabadell a les competències del govern i també preveu la participació de l'executiu català a la gestió de l'aeroport del Prat.
Per primera vegada, s'ha elaborat al pla d'aeroports un informe de sostenibilitat ambiental per "assegurar una correcta implantació dels aeroports, potenciar-ne la integració territorial i disminuir-ne els efectes ambientals".
