Com enfrontar-se al vandalisme contra el patrimoni? Ciutats com Tarragona fan un protocol
Malauradament, trobar pintades en el patrimoni, com a la muralla romana de Tarragona, és un fet habitual.
Davant d'aquesta situació, la Guàrdia Urbana de Tarragona va crear un protocol l'any 2018 que va liderar el caporal David Font, que també és arqueòleg:
Vam fer un document que servia de guia als agents quan es trobaven una pintada. Havien de fer unes fotografies, geolocalitzar la pintada i contactar amb la propietat. Tots aquests passos, amb l'objectiu de poder portar a judici els autors.
És molt important que els propietaris dels edificis afectats per vandalisme ho denunciïn, per tal d'iniciar una investigació que permeti identificar l'autor o autors dels fets, que pot acabar amb una sanció administrativa.
Però si la pintada afecta patrimoni protegit, ja es tracta d'un delicte i va per la via penal.
Manifest de Salamanca
Ara les ciutats patrimoni mundial de la humanitat per la Unesco d'Espanya han fet l'anomenat Manifest de Salamanca per col·laborar, unificar criteris i tenir més força per lluitar contra el vandalisme. Han detectat un augment de les pintades que provoquen greus danys en el patrimoni, i per això han definit estratègies de forma transversal.
L'objectiu és aconseguir que els autors d'aquests actes vagin a judici i que la Fiscalia tingui eines "per poder avaluar la multa que han de demanar":
A Salamanca, de forma pionera, es va fer una catalogació dels monuments i de la seva protecció. En els que tenen la màxima protecció, es va demanar que s'incrementi un 500% la multa.
El cost de reparar un monument
Quan hi ha una pintada en una façana és el propietari qui ha d'assumir el cost de la neteja, i de vegades s'opta per pintar-hi a sobre.
Si afecta patrimoni protegit i és l'administració qui en té la titularitat, com és el cas de l'Ajuntament de Tarragona, arreglar-ho surt del pressupost municipal.
En aquest cas, el cost arriba als 100.000 euros anuals. Però, més enllà del cost de la neteja, el problema és la restauració, com assenyala Joan Vianney Maria Arbeloa Rigau, president de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense.
El problema és que, en funció de quin material hi ha al darrere, la restauració d'aquesta pintada o d'aquest acte vandàlic és més costosa o menys. Sempre és costós, però a vegades encara ho és molt més en funció del material.
Vianney creu que, tot i que la consciència social del valor del patrimoni ha augmentat, continua havent-hi grafitis i que això no es pot acceptar ni és tolerable. I valora molt positivament el Manifest de Salamanca, perquè, afirma, "és un primer pas per consensuar criteris tant en l'àmbit tècnic com policial o administratiu".
El camí judicial com a via de prevenció
Des de la Guàrdia Urbana de Tarragona s'han tramitat moltes diligències, s'ha investigat molta gent i esperen que tard o d'hora hi hagi resultats judicials.
Per exemple, l'any 2021 van investigar tres persones per delictes contra el patrimoni històric per pintades en 94 edificis catalogats.
El 2022 també van tramitar 50 denúncies de particulars per un delicte de danys contra els interessos generals.
Tots els casos estan en fase d'instrucció, com explica el caporal i arqueòleg David Font. Creu que la burocràcia i la tramitació judicial triguen massa: "Des que es detecta una pintada, s'imputa el delicte o es fa una denúncia fins que surt el judici i hi ha una sentència, passa molt de temps."
Hi pot haver una sensació d'impunitat, però hem aconseguit aturar el nombre de pintades que es fan, tot i que també en van sortint de noves.
David Font creu que serà molt important l'efecte d'algunes sentències pendents, com la de la pintada del pont del Diable del 2018, en què l'autor s'enfronta a una pena de 22 mesos de presó.
