Com funciona una dessalinitzadora?
Després de dos anys d'obres, la nova dessalinitzadora del Prat de Llobregat entra en funcionament. Podrà produir el 20% de l'aigua que es consumeix a la regió metropolitana de Barcelona. Però, com ho fa? La dessalinització consisteix bàsicament a separar les sals presents a l'aigua del mar fins a obtenir una aigua de qualitat i apta per al consum humà. Actualment el procés més eficaç per dessalinitzar l'aigua marina és l'anomenada osmosi inversa.
3 min
La captació d'aigua es fa a una profunditat de trenta metres sota la superfície del mar, i a uns dos quilòmetres de la costa. Arribada a la platja del Prat, una estació de bombament la porta fins a la dessalinitzadora. Un cop a la planta, l'aigua rep un pretractament en piscines, per separar-ne i retirar-ne els elements sòlids que hi pugui haver, i després passa per diversos filtres de sorra i altres materials. Mentre passa per aquest procés de filtratge, l'aigua es va depurant i desinfectant per garantir la salubritat de tot el procés. Quan arriba als últims filtres, anomenats de cartutx, ja no hi queda rastre de possibles algues, bactèries o microorganismes que pogués tenir. Arribada a aquest punt, ja se n'han retingut fins i tot les impureses de mida microscòpica.
A partir d'aquí comença pròpiament el procés d'osmosi, que consisteix a bombar aigua a molta pressió cap a una membrana semipermeable que reté les sals i impureses. De cada 100 litres d'aigua de mar en sortiran 45 d'aigua dolça. Els 55 litres restants, les salmorres acumulades, es barregen amb la sortida d'aigua de la depuradora del Prat perquè quedi més diluïda i es retornen al mar. L'aigua dessalinitzada es mineralitza, es clora i s'envia a través d'una canonada d'onze quilòmetres i mig fins als dipòsits d'Aigües Ter-Llobregat a la Fontsanta, a Sant Joan Despí, des d'on ja es pot distribuir per al consum.
Altres processos de dessalinització són la destil·lació, que aprofita la calor i les diferents volatilitats dels compostos que s'han de separar, la congelació i l'evaporació llampec, entre altres.
Pros i contres de les dessalinitzadores
El gran inconvenient de les plantes dessalinitzadores és l'elevat consum energètic de les instal·lacions, que suposa un cost molt superior als processos de depuració d'aigua continental. Els avenços tecnològics han permès, però, reduir aquest consum energètic i l'ús de les energies renovables, especialment l'eòlica i la solar, és una de les solucions que s'apunten per fer més sostenibles les plantes de dessalinització. Això no treu, però, que el cost del litre d'aigua dessalinitzada resulti car, cosa que repercuteix en la factura que el consumidor ha de pagar.
Un altre dels inconvenients de les dessalinitzadores són els residus salins que en resulten. L'anomenada salmorra perjudica la flora marina si s'aboca al mar, ja que a més de l'alta concentració en sal conté producte químics. És per això que es recomana tenir en compte en quin punt s'aboca la salmorra: ha de ser en indrets on el corrent permeti dispersar-la. De fet, l'impacte real d'aquest residu és encara desconegut i les entitats ecologistes insisteixen en la necessitat d'investigar-ne els efectes.
Els detractors de les desssalinitzadores també acostumen a argumentar que són instal·lacions que tenen una vida relativament curta, ja que es calcula que després de quinze d'anys de funcionament requereixen una renovació total, amb el cost econòmic que això suposa. Altres contres d'aquestes instal·lacions són l'impacte que tenen en el paisatge costaner i l'impacte social que pot suposar transmetre la idea que l'aigua és un recurs infinit. I és que l'aigua del mar sembla que no s'ha d'acabar mai.
En contrapartida, l'aigua que resulta del procés de dessalinització té una qualitat molt elevada i bon gust. Es considera, en aquest sentit, que és millor que l'aigua que surt de les depuradores.
A partir d'aquí comença pròpiament el procés d'osmosi, que consisteix a bombar aigua a molta pressió cap a una membrana semipermeable que reté les sals i impureses. De cada 100 litres d'aigua de mar en sortiran 45 d'aigua dolça. Els 55 litres restants, les salmorres acumulades, es barregen amb la sortida d'aigua de la depuradora del Prat perquè quedi més diluïda i es retornen al mar. L'aigua dessalinitzada es mineralitza, es clora i s'envia a través d'una canonada d'onze quilòmetres i mig fins als dipòsits d'Aigües Ter-Llobregat a la Fontsanta, a Sant Joan Despí, des d'on ja es pot distribuir per al consum.
Altres processos de dessalinització són la destil·lació, que aprofita la calor i les diferents volatilitats dels compostos que s'han de separar, la congelació i l'evaporació llampec, entre altres.
Pros i contres de les dessalinitzadores
El gran inconvenient de les plantes dessalinitzadores és l'elevat consum energètic de les instal·lacions, que suposa un cost molt superior als processos de depuració d'aigua continental. Els avenços tecnològics han permès, però, reduir aquest consum energètic i l'ús de les energies renovables, especialment l'eòlica i la solar, és una de les solucions que s'apunten per fer més sostenibles les plantes de dessalinització. Això no treu, però, que el cost del litre d'aigua dessalinitzada resulti car, cosa que repercuteix en la factura que el consumidor ha de pagar.
Un altre dels inconvenients de les dessalinitzadores són els residus salins que en resulten. L'anomenada salmorra perjudica la flora marina si s'aboca al mar, ja que a més de l'alta concentració en sal conté producte químics. És per això que es recomana tenir en compte en quin punt s'aboca la salmorra: ha de ser en indrets on el corrent permeti dispersar-la. De fet, l'impacte real d'aquest residu és encara desconegut i les entitats ecologistes insisteixen en la necessitat d'investigar-ne els efectes.
Els detractors de les desssalinitzadores també acostumen a argumentar que són instal·lacions que tenen una vida relativament curta, ja que es calcula que després de quinze d'anys de funcionament requereixen una renovació total, amb el cost econòmic que això suposa. Altres contres d'aquestes instal·lacions són l'impacte que tenen en el paisatge costaner i l'impacte social que pot suposar transmetre la idea que l'aigua és un recurs infinit. I és que l'aigua del mar sembla que no s'ha d'acabar mai.
En contrapartida, l'aigua que resulta del procés de dessalinització té una qualitat molt elevada i bon gust. Es considera, en aquest sentit, que és millor que l'aigua que surt de les depuradores.
