Condemna d'un any i mig de presó per a "l'assassí de la ballesta" per amenaçar per carta una infermera de violar-la
Un jutjat de Barcelona ha decretat un any i mig de presó per a Andrés Rabadán, conegut com "l'assassí de la ballesta" per l'arma que va utilitzar per matar el seu pare, per haver enviat a una infermera de la Unitat de Psiquiatria de la presó de Quatre Camins, on compleix condemna, una carta anònima en la qual amenaçava de violar-la. La sentència per un delicte d'amenaces li prohibeix, a més, aproximar-se a menys de 1.000 metres de la víctima, companya de feina de la seva dona, amb qui Rabadán va casar-se a la presó l'any 2005. També l'haurà d'indemnitzar amb 5.000 euros. Rabadán té 34 anys i l'any 2004 en va ser condemnat a 38 per l'assassinat del seu pare.
3 min
Andrés Rabadán va enviar l'octubre del 2004 una carta anònima a la infermera en la qual, amb tota classe d'insults i expressions grolleres, amenaçava de violar-la amb "la navalla al coll". "Sé on vius", deia l’anònim, en què Andrés Rabadán, de 34 anys, confessava somiar amb els pits de la infermera i li advertia: "No tinc pressa, si he estat cinc anys pres em puc esperar fins que t'atrapi sola".
En la seva declaració al judici, Rabadán, condemnat a 38 anys d'internament psiquiàtric per matar el seu pare disparant-li amb una ballesta, va negar haver enviat la carta amenaçadora, encara que els pèrits van identificar sens dubte la seva cal·ligrafia en l'anònim. El processat, diagnosticat d'esquizofrènia, va al·legar que la víctima l'havia denunciat perquè "mai no va perdonar" a la seva dona que continués treballant a la Unitat de Psiquiatria de Quatre Camins mentre ella havia estat acomiada. Se sospita que precisament va ser la dona de Rabadán qui va facilitar-li l’adreça de la víctima.
La infermera va explicar en el judici, on va declarar com a testimoni protegit, que coneixia Rabadán i la seva dona de quan va treballar a Quatre Camins, però que no tenia cap relació amb ells, llevat d'un parell de converses que va mantenir amb "l'assassí de la ballesta", una de les quals per administrar-li un calmant per al mal de cap. La dona, que va tenir una crisi d'ansietat arran de la missiva anònima, va descobrir que l'autor de la carta era Andrés Rabadán després de comentar el cas amb els treballadors del centre penitenciari i examinar l'historial clínic del "boig de la ballesta".
La sentència condemna Rabadán a indemnitzar la infermera amb 5.000 euros pels danys morals i psicològics que li va causar la recepció de la carta anònima, que la va obligar a seguir tractament mèdic durant cinc mesos. A més a més, li prohibeix acostar-se a menys de mil metres de la víctima i comunicar-s'hi per qualsevol mitjà, tant oral com escrit, durant els cinc anys vinents.
Una condemna més
Rabadán, que ha dedicat els seus últims anys a la presó a pintar i escriure llibres, va ser detingut el 1994 per matar amb quatre fletxes el seu pare perquè el got de llet que li va donar no li va agradar i, després del seu arrest, va confessar haver provocat els descarrilaments de trens del Maresme que tenien desconcertada la policia. Va ser condemnat a 38 anys de presó.
L'any 2004, va ser condemnat a tres anys de presó per l'Audiència de Barcelona pel seu tercer i últim intent de fuga de la presó, evasió que havia anunciat fins i tot en una carta adreçada als jutges.
En la seva declaració al judici, Rabadán, condemnat a 38 anys d'internament psiquiàtric per matar el seu pare disparant-li amb una ballesta, va negar haver enviat la carta amenaçadora, encara que els pèrits van identificar sens dubte la seva cal·ligrafia en l'anònim. El processat, diagnosticat d'esquizofrènia, va al·legar que la víctima l'havia denunciat perquè "mai no va perdonar" a la seva dona que continués treballant a la Unitat de Psiquiatria de Quatre Camins mentre ella havia estat acomiada. Se sospita que precisament va ser la dona de Rabadán qui va facilitar-li l’adreça de la víctima.
La infermera va explicar en el judici, on va declarar com a testimoni protegit, que coneixia Rabadán i la seva dona de quan va treballar a Quatre Camins, però que no tenia cap relació amb ells, llevat d'un parell de converses que va mantenir amb "l'assassí de la ballesta", una de les quals per administrar-li un calmant per al mal de cap. La dona, que va tenir una crisi d'ansietat arran de la missiva anònima, va descobrir que l'autor de la carta era Andrés Rabadán després de comentar el cas amb els treballadors del centre penitenciari i examinar l'historial clínic del "boig de la ballesta".
La sentència condemna Rabadán a indemnitzar la infermera amb 5.000 euros pels danys morals i psicològics que li va causar la recepció de la carta anònima, que la va obligar a seguir tractament mèdic durant cinc mesos. A més a més, li prohibeix acostar-se a menys de mil metres de la víctima i comunicar-s'hi per qualsevol mitjà, tant oral com escrit, durant els cinc anys vinents.
Una condemna més
Rabadán, que ha dedicat els seus últims anys a la presó a pintar i escriure llibres, va ser detingut el 1994 per matar amb quatre fletxes el seu pare perquè el got de llet que li va donar no li va agradar i, després del seu arrest, va confessar haver provocat els descarrilaments de trens del Maresme que tenien desconcertada la policia. Va ser condemnat a 38 anys de presó.
L'any 2004, va ser condemnat a tres anys de presó per l'Audiència de Barcelona pel seu tercer i últim intent de fuga de la presó, evasió que havia anunciat fins i tot en una carta adreçada als jutges.
