Condemnat a 83 anys l'excap militar d'ETA Gorka Palacios, el primer etarra jutjat després de l'alto el foc
L'Audiència Nacional ha condemnat a 83 anys de presó l'excap militar d'ETA Gorka Palacios, el primer que van jutjar en aquest tribunal després de l'anunci de l'alto el foc, el 5 de setembre passat, per l'atemptat que va cometre al juliol del 2001 a Madrid, en què va morir un policia nacional. Així consta a la sentència que dicta la secció quarta de la sala penal d'aquest tribunal, que va jutjar Palacios tres dies després que ETA va anunciar que aturava les "accions armades ofensives". El tribunal li imposa aquesta pena pel delicte d'assassinat terrorista per la mort de l'agent Luis Ortiz de la Rosa, per estralls i lesions.
2 min
Haurà d'indemnitzar amb 300.506,05 euros els hereus de la víctima, i ho haurà de fer amb els exmembres del "comando Madrid" Aitor García i Ana Belén Egües, que ja van ser condemnats. Haurà d'indemnitzar amb 180.304 euros un dels ferits que va quedar incapacitat per treballar i també haurà de pagar una multa de 21.600 euros per 16 faltes de lesions.
Els magistrats consideren provat que l'exdirigent etarra va participar al costat dels esmentats membres del "comando Madrid" i altres persones "no identificades" en l'elaboració de l'artefacte explosiu col·locat al cotxe bomba que va explotar davant de la delegació del Ministeri de Justícia, al carrer Ocaña de Madrid, el 10 de juliol del 2001. A més, va ser qui va demanar prèviament tota la informació del lloc per perpetrar l'atemptat.
Així mateix, asseguren que Palacios, a qui consideren coautor de l'atemptat, va robar amb Egües el vehicle que va explotar i "paral·lelament s'havia d'encarregar de fer l'anomenada 'reivindicativa'" en nom d'ETA, cosa que, tot i que "no ha estat contrastada, no vol dir que no la fes".
El tribunal, integrat per la presidenta Ángela Murillo i els magistrats Teresa Palacios i Juan Francisco Martel, basa els seus arguments en les declaracions policials i judicials que van fer Egües i García després d'haver estat detinguts, unes declaracions que consideren "prova més que suficient" per condemnar-los.
D'aquesta manera, encara que tots dos van afirmar al judici que no recordaven res i que havien fet aquestes declaracions inculpatòries sota tortures, la sala creu que no van dir la veritat, sinó que van actuar de la manera que van creure "convenient" per allunyar Palacios de les acusacions. Subratllen que, tot i la incomunicació a la qual estaven sotmesos, va ser "calcat" el que van relatar, un element que qualifiquen de "crucial" entre tot el material de proves.
Gorka Palacios va ser detingut el 2003 a França quan se'l considerava cap militar de la banda armada, motiu pel qual el tribunal penal de París el va jutjar al costat de l'exdirigent Juan Ibon Fernández Iradi, "Susper", i el va condemnar, al novembre passat, a 18 anys de presó.
Els magistrats consideren provat que l'exdirigent etarra va participar al costat dels esmentats membres del "comando Madrid" i altres persones "no identificades" en l'elaboració de l'artefacte explosiu col·locat al cotxe bomba que va explotar davant de la delegació del Ministeri de Justícia, al carrer Ocaña de Madrid, el 10 de juliol del 2001. A més, va ser qui va demanar prèviament tota la informació del lloc per perpetrar l'atemptat.
Així mateix, asseguren que Palacios, a qui consideren coautor de l'atemptat, va robar amb Egües el vehicle que va explotar i "paral·lelament s'havia d'encarregar de fer l'anomenada 'reivindicativa'" en nom d'ETA, cosa que, tot i que "no ha estat contrastada, no vol dir que no la fes".
El tribunal, integrat per la presidenta Ángela Murillo i els magistrats Teresa Palacios i Juan Francisco Martel, basa els seus arguments en les declaracions policials i judicials que van fer Egües i García després d'haver estat detinguts, unes declaracions que consideren "prova més que suficient" per condemnar-los.
D'aquesta manera, encara que tots dos van afirmar al judici que no recordaven res i que havien fet aquestes declaracions inculpatòries sota tortures, la sala creu que no van dir la veritat, sinó que van actuar de la manera que van creure "convenient" per allunyar Palacios de les acusacions. Subratllen que, tot i la incomunicació a la qual estaven sotmesos, va ser "calcat" el que van relatar, un element que qualifiquen de "crucial" entre tot el material de proves.
Gorka Palacios va ser detingut el 2003 a França quan se'l considerava cap militar de la banda armada, motiu pel qual el tribunal penal de París el va jutjar al costat de l'exdirigent Juan Ibon Fernández Iradi, "Susper", i el va condemnar, al novembre passat, a 18 anys de presó.
