Condemnen a 377 anys dos etarres per l'atemptat contra la tinent d'alcalde de Portugalete
Els membres d'ETA Asier Arzalluz i Idoia Mendizábal han estat condemnats per l'Audiència Nacional a 377 anys de presó per intentar assassinar, el 28 de febrer del 2002, la tinent d'alcalde de Portugalete (Biscaia), Esther Cabezudo, en un atemptat on van resultar ferides divuit persones més. Així ho ha acordat la secció primera de la sala penal d'aquest tribunal, en una sentència que obliga els terroristes a indemnitzar Cabezudo (PSE) amb 155.800 euros, el seu escorta Iñaki Torres amb 286.200 euros, la resta de les víctimes amb més de 200.000 euros i a fer un pagament de prop d'un milió d'euros pels danys materials causats.
2 min
La sentència considera que durant els primers mesos de l'any 2002 Mendizabal i Arzalluz formaven el "comando Olaia" d'ETA, un comando perillós "dotat d'armes" i que disposava d'una "important quantitat d'explosius" que amagaven en un pis llogat a Amorebieta (Biscaia).
"En el marc de les actuacions que estaven fent contra representants municipals que integraven partits polítics que ells titllaven d'espanyolistes", van decidir atemptar contra Cabezudo i el seu escorta. Per això van estudiar la ruta que acostumava a fer i van preparar un artefacte de 20 quilos de titadyne que s'activava a distància.
Sobre les 9.10 hores del 28 de febrer del 2002, al pas de la tinent d'alcade i el seu escorta pel número 11 del carrer Casilda Iturriza, els etarres van accionar el dispositiu, que no va arribar a impactar contra les víctimes correctament perquè aquell dia estaven utilitzant la vorera contrària.
En uns documents trobats per la cupula d'ETA a França, els etarres van atribuir la poca exactitud dels explosius a una col·locació incorrecta de l'artefacte.
Després de l'atemptat, Cabezudo va ser declarada en situació d'incapacitat permanent total, i encara avui té por i és "incapaç de sortir al carrer". L'escorta, per la seva banda, va rebre "danys en una orella, pèrdua de visió, metralla al cos i estrès psíquic".
El tribunal, integrat per la presidenta Manuela Fernández Prado i els magistrats Javier Martínez Lázaro i Nicolás Poveda, assegura que els etarres buscaven la mort de l'alcalde i el seu escorta i considera els terroristes, a més, autors de vint delictes d'assassinat terrorista en grau de temptativa.
"En el marc de les actuacions que estaven fent contra representants municipals que integraven partits polítics que ells titllaven d'espanyolistes", van decidir atemptar contra Cabezudo i el seu escorta. Per això van estudiar la ruta que acostumava a fer i van preparar un artefacte de 20 quilos de titadyne que s'activava a distància.
Sobre les 9.10 hores del 28 de febrer del 2002, al pas de la tinent d'alcade i el seu escorta pel número 11 del carrer Casilda Iturriza, els etarres van accionar el dispositiu, que no va arribar a impactar contra les víctimes correctament perquè aquell dia estaven utilitzant la vorera contrària.
En uns documents trobats per la cupula d'ETA a França, els etarres van atribuir la poca exactitud dels explosius a una col·locació incorrecta de l'artefacte.
Després de l'atemptat, Cabezudo va ser declarada en situació d'incapacitat permanent total, i encara avui té por i és "incapaç de sortir al carrer". L'escorta, per la seva banda, va rebre "danys en una orella, pèrdua de visió, metralla al cos i estrès psíquic".
El tribunal, integrat per la presidenta Manuela Fernández Prado i els magistrats Javier Martínez Lázaro i Nicolás Poveda, assegura que els etarres buscaven la mort de l'alcalde i el seu escorta i considera els terroristes, a més, autors de vint delictes d'assassinat terrorista en grau de temptativa.
