Condemnen Mango per exposar obres de Miró, Tàpies i Barceló al metavers i fer-ne NFT
Pots ser propietari d'una obra d'art, però això no et dona permís per reproduir-la ni exposar-la digitalment.
Això és el que ha transmès l'Audiència de Barcelona als propietaris de Punto Fa, SL, (Mango), que el maig del 2022 van convertir i reinterpretar cinc obres d'Antoni Tàpies, Miquel Barceló i Joan Miró en arxius NFT i en van fer una exposició al metavers, divulgant-ne les versions digitals en xarxes socials i en altres mitjans de promoció.
Les obres són propietat de Punta Na, la societat immobiliària del gegant Mango. Tanmateix, fer-ne derivades digitals és infringir els drets patrimonials "de reproducció, transformació i comunicació pública" i els drets morals "a la divulgació de l'obra i la seva integritat", segons la sentència de l'Audiència de Barcelona.
L'empresa, que recorrerà contra la decisió al Tribunal Suprem, ha estat condemnada a pagar una indemnització de 500.000 euros a l'entitat representant dels artistes, Visual Entitat de Gestió d'Artistes Plàstics (VEGAP), per danys patrimonials, i a pagar 250.000 euros més per danys morals.
Tot i que, efectivament, l'empresa en tenia la propietat física, això no la legitimava per reproduir-les, transformar-les i comunicar-les públicament sense el consentiment dels titulars dels seus drets, i "constitueix un ús no autoritzat" de les obres.
El somni virtual del fundador de Mango
Pel fundador de Mango, Isak Andic, obrir una botiga a la Cinquena Avinguda de Nova York era el seu "somni com a empresari". Rodejat dels seus tres fills, aquell 11 de maig del 2022 havia preparat una festa d'obertura que incloïa una exposició artística.
Entre les peces de roba, Mango hi va exposar cinc obres d'art de Miró, Tàpies i Barceló. La venien com una "experiència física, digital i virtual".
L'exposició física es complementava amb una exposició virtual en un dels metaversos més establerts, Decentraland, que ja era visible des de finals de març.
Dins del Museum District de Decentraland, Mango va decidir exposar les versions digitals de les obres, de les quals també va aprofitar per anunciar que n'havia creat cinc NFT (tokens no fungibles), els actius digitals que obtenen el seu valor de la sensació d'exclusivitat que li dona comptar amb un certificat d'identificació únic, registrat de manera pública i consultable en una cadena de blocs.
Aquests arxius NFT es van pujar a la pàgina oficial de Mango a OpenSea, un dels mercats més coneguts d'NFT, però com que, entre d'altres, s'havien creat en la modalitat "lazy mint", encara no havien estat pujats a la cadena de blocs ni havien completat cap venda.
Denúncia d'artistes contra els "interessos parasitaris"
L'equivalent de la SGAE pels drets d'imatge dels artistes d'arts plàstiques, la VEGAP, va decidir demandar Mango per aquesta reproducció no autoritzada de les obres dels seus representats.
Les obres, utilitzades sense "coneixement ni autorització dels titulars dels drets d'autor", segons la VEGAP, eren "Oisseau volant vers le soleil" i "Tête et Oisseau" de Joan Miró, "Ulls i creu" i "Esgrafiats" d'Antoni Tàpies i "Dilatation" de Miquel Barceló.
L'ús realitzat alterava la integritat de les obres i la divulgació original de les mateixes, en contextos publicitaris que afectaven la reputació dels autors, la qual cosa comportava la infracció dels seus drets morals VEGAP
En un primer moment, el Jutjat Mercantil número 9 de Barcelona va sentenciar que l'exposició virtual de les obres era un "ús just i legítim" de les mateixes, i eximia Mango de tota responsabilitat.
La decisió de l'Audiència de Barcelona ha tombat aquesta primera sentència i ha establert indemnitzacions de 150.000 euros per obra.
L'Audiència condemna Mango a destruir els NFT creats, i tots els elements promocionals derivats, físics o digitals, per la qual cosa també es fa un requeriment a la plataforma digital OpenSea, que en el moment d'escriure aquest article no ofereix els actius de forma pública.
També es condemna l'empresa a remetre la sentència a tots els mitjans i publicacions que van publicar la creació dels NFT i a publicar la condemna a la pàgina web de Punto Fa, a les seves xarxes socials i en els mateixos termes i idiomes que es va produir l'anunci de la creació dels NFT i durant el mateix temps, per tal que el públic sàpiga que no existeix cap vincle entre Punto Fa i els tres pintors.
La VEGAP, que representa els tres pintors i els seus hereus, considera que, tot i que la darrera sentència encara es pot recórrer al Suprem, es tracta d'una "victòria" dels drets dels autors "davant dels interessos especulatius i parasitaris" d'un mercat sense "límits ètics per satisfer el seu ànim cobdiciós".
Per la seva banda, Mango ha volgut posar en relleu la seva "bona fe" en tot el procés, ha destacat que fins ara no existia jurisprudència prèvia en un cas similar i que "l'acció no perseguia lucre ni explotació comercial de les obres en qüestió".
A partir d'aquesta sentència sí que naixerà el primer precedent que podria establir jurisprudència sobre quin és el dret dels propietaris d'una obra artística física sobre les seves reproduccions digitals. Els drets d'autor, de moment, prevalen sobre els drets de propietat.
