Creixen un 35% els usuaris que demanen ajuda a Càritas a causa de la crisi
La crisi agreuja la situació de molts ciutadans i famílies, que han de demanar ajuda. Una de les entitats on poden acudir és Càritas Diocesana, que l'any passat va incrementar a Barcelona, Sant Feliu de Llobregat i Terrassa un 14% les persones ateses fins a superar les 51.000. En el que portem d'any, ja han atès un 35% més de ciutadans que el mateix període de l'any passat. També ha augmentat de forma preocupant el nombre d'usuaris que han tornar a recórrer-hi després d'anys de no fer-ho.
1 min
La majoria de les persones que demanen ajuda a Càritas –en concret, un 75%- estan a l'atur i més de la meitat són famílies amb criatures i joves a càrrec seu. L'evolució indica que en els últims anys l'increment ha estat important: el 2007 Càritas va atendre 27.000 persones; el 2008 en van ser 45.000, i l'any passat, 51.000.
Una de cada tres persones que acudeixen a l'entitat social viuen en una habitació de lloguer, proporció similar a la de les persones que tenen un pis de lloguer. Un 13% dels seus usuaris tenen habitatges de propietat. Un 9% declara no tenir cap llar.
Els grups més afectats són joves, nens i majors de 50 anys que han perdut la feina. El 36% de les persones que demanen ajuda són autòctons, un 5% més que l'any passat. Més de la meitat dels usuaris són estrangers; el 25% no tenen permís de treball.
Dels 22 milions d'euros d'ingressos que rep l'entitat, vuit de cada deu euros provenen de fonts particulars i la resta surten de les aportacions de les administracions públiques i de l'IRPF.
Una de cada tres persones que acudeixen a l'entitat social viuen en una habitació de lloguer, proporció similar a la de les persones que tenen un pis de lloguer. Un 13% dels seus usuaris tenen habitatges de propietat. Un 9% declara no tenir cap llar.
Els grups més afectats són joves, nens i majors de 50 anys que han perdut la feina. El 36% de les persones que demanen ajuda són autòctons, un 5% més que l'any passat. Més de la meitat dels usuaris són estrangers; el 25% no tenen permís de treball.
Dels 22 milions d'euros d'ingressos que rep l'entitat, vuit de cada deu euros provenen de fonts particulars i la resta surten de les aportacions de les administracions públiques i de l'IRPF.