D'"El convidat" a "Dones, flors i violes": cinc recomanacions de la plataforma 3Cat per a la setmana

Quantes hores de mitjana fas servir el mòbil? Quantes vegades el desbloqueges per entrar "un momentet" a qualsevol xarxa social? Jo confesso que estic molt enganxada a la pantalla, i per això porto propostes del catàleg de 3Cat que em fan desconnectar de les xarxes i l'scroll infinit per connectar amb continguts que m'enriqueixen de debò.

"El convidat"

"El convidat" és un autèntic "safe place" ideal per redescobrir la cara més sincera i propera de grans personalitats catalanes. El programa té els ingredients perfectes. Primer, un plantejament senzill i original alhora: passar un cap de setmana a casa d'un famós. Segon, el to curiós, empàtic i pausat d'Albert Om, que escolta i fa sentir còmodes els entrevistats. Tercer, la diversitat de perfils, tan àmplia --polítics, religiosos, artistes, científics o esportistes-- que segur que t'agrada algun capítol. I quart, una selecció musical senzillament perfecta que pots trobar en una llista a Spotify.

Un còctel que m'agrada recuperar de tant en tant perquè són entrevistes tranquil·les en què el titular és l'anècdota, la complicitat i l'emoció que hi posen entrevistador i entrevistat. Uns moments icònics que han perdurat al llarg dels anys. O és que soc l'única que encara recorda els tres llits trencats de Pilar Rahola? O quan Laporta li diu "cigalero" a Sala i Martín després de jugar a golf? A "El convidat" va ser on vam sentir Eduard Punset dir que "probablement" no es moriria perquè que tothom morís no provava que a ell també li acabaria tocant, i on vam veure l'amor de Marina Rossell i Georges Moustaki traspassar la pantalla. Una seixantena de capítols per triar i remenar que són una absoluta delícia.

"Trinxeres"

Recordava com em va emocionar el programa "Trinxeres" quan es va emetre l'any 2017. L'he recuperat fa uns dies i ara no puc deixar de recomanar-lo. Són nou capítols en què Eloi Vila, Carles Costa i Marc Juan recorren els 350 quilòmetres del front de la Guerra Civil a Catalunya per veure què queda del conflicte en el territori i, sobretot, entre la seva gent. El més valuós són les històries personals de soldats, infermeres i altres testimonis directes de la guerra o dels seus descendents, que posen nom i cognoms a una guerra amb ferides encara per cicatritzar.

"Trinxeres" és una manera diferent d'explicar la Guerra Civil, entre una sèrie documental i una road movie que té la capacitat de no deixar-nos indiferents i ens involucra gairebé personalment en el que s'explica. Un programa commovedor que no és lacrimogen però sí molt emotiu, i que rescata les vivències i records dels últims testimonis directes d'aquella època fosca. Un exercici de periodisme en majúscules que convé no oblidar.

"La televisió és cultura", amb Joel Díaz, a l'"APM?"

Canvio de registre per recomanar les entrevistes de Joel Díaz a "La televisió és cultura", l'antològica secció de l'"APM?" que s'ha convertit en un dels punts forts del programa. Si tens 20 minuts i ganes de riure, aquests vídeos són una grandíssima opció. Preguntes incòmodes, sàtira intel·ligent, ironia per donar i per vendre i un espai mordaç on famosos i famoses no poden seguir cap mena de guió i s'acaben mostrant --per sort o per desgràcia-- com són de debò.

A mi m'agraden especialment els vídeos amb polítics perquè són personalitats que normalment afronten les entrevistes amb el discurs après i sovint encotillat. En canvi, Díaz els sap fer anar per on vol i acaba tenint converses divertides i provocadores, però no cíniques ni cruels. Em fan riure i em fan pensar!

"Dones, flors i violes"

He celebrat amb entusiasme la segona temporada del pòdcast "Dones, flors i violes", amb Blai Marsé. Un descobriment preciós sobre cançons en català dedicades a dones, amb un detall en l'enfocament que m'agrada especialment, i és que no són temes que un home dedica a la seva musa, sinó cançons en què les protagonistes són germanes, nebodes, àvies o filles.

Es tracta de converses reposades amb les protagonistes o els artistes de les cançons per descobrir qui són i explicar la seva història, perquè és evident que si algú ha inspirat alguna cançó és que deu tenir una vida que mereix ser explicada. I així és com he conegut l'entranyable Manela de la cançó de La Ludwig Band, o la petita Olívia, la cançó dels Tyets que segur que acabarà batejant moltes nenes catalanes a partir d'ara.

He gaudit molt amb els dos capítols mallorquins de la segona temporada: el de l'Antònia Font --sí, sí, la dona que va prestar el seu nom a uns amics que començaven un grup de música-- i el de la Margalida, la parella de Salvador Puig Antich, que va inspirar la cançó de Joan Isaac. Una manera molt original de fer justícia a dones que han quedat a l'ombra dels artistes a qui han inspirat.

"Atrapats per la pantalla"

El cert és que vaig veure que soc addicta al mòbil gràcies a un excel·lent reportatge del "Sense ficció" que es planteja com una mena d'experiment social: treure el mòbil durant una setmana a 10 joves. "Atrapats per la pantalla" no només descriu un enorme problema social, sinó que provoca que l'espectador es qüestioni si també li passa i, sobretot, com s'enfrontaria al repte de viure sense mòbil.

El reportatge és molt honest: mostra amb cruesa les nou hores al dia que es poden passar a TikTok, com els afecta sentir-se desconnectats i no saber distreure's i com només pocs acaben agraint no tenir xarxes. Un format molt impactant perquè hi reconec actituds i dependències que també tenim els adults i que fa una crida urgent a repensar l'ús que fem de la tecnologia.