Descobertes a Lleida Neandertals de fa 200.000 anys
Unes excavacions a la Cova de les Llenes, al Pallars Jussà, han descobert les proves de vida humana més antigues del Pirineu. Fins ara es tenia constància de vida fins fa 10.000 anys, però els nous descobriments situen presència d'homínids a la zona 200.000 anys enrere.
Redacció
1 min
Unes excavacions a la Cova de les Llenes, al Pallars Jussà, han descobert aquesta setmana les proves de vida humana més antigues del Pirineu. Fins ara es tenia constància de vida fins fa 10.000 anys, però els nous descobriments situen presència d'homínids a la zona 200.000 anys enrere.
La troballa de restes lítiques, és a dir, d'eines fabricades pels humans, i restes òssies d'animals com l'ós de les cavernes, els lleons cavernaris o els hipopòtams. Les troballes canvien el coneixement de la història prehistòria del Pirineu, com detalla el director de l'excavació, Edgard Camarós: "Trenca una mica amb l'esquema que teníem fins ara que és que el Pirineu estava poblat des de fa 10 o 11.00 anys, però el que hem trobat demostra que estava poblat des de fa 200.000 anys per Neandertals. Amb aquesta troballa omplim un buit en l'estudi de l'evolució humana i el que estem fent és situar els humans en el Pirineu des de fa 2000 anys que és una cosa que no es sabia fins ara"
La troballa mes important es una eina de 200.000 anys d'antiguitat : "Es un bifaç , una troballa excepcional, una eina de perdre feta per els Neandertals" diu Maite Arilla, Codirectora de l'excavació.
En total s'han trobat unes 200 peces, entre eines i restes animals
Els treballs els desenvolupa l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social, i continuaran fins demà diumenge. La importància de les troballes fa pensar però que probablement a l'estiu caldrà fer a la Cova de les Llenes una excavació més exhaustiva per acabar d'entendre la vida dels humans a les muntanyes més altes de Catalunya.
La troballa de restes lítiques, és a dir, d'eines fabricades pels humans, i restes òssies d'animals com l'ós de les cavernes, els lleons cavernaris o els hipopòtams. Les troballes canvien el coneixement de la història prehistòria del Pirineu, com detalla el director de l'excavació, Edgard Camarós: "Trenca una mica amb l'esquema que teníem fins ara que és que el Pirineu estava poblat des de fa 10 o 11.00 anys, però el que hem trobat demostra que estava poblat des de fa 200.000 anys per Neandertals. Amb aquesta troballa omplim un buit en l'estudi de l'evolució humana i el que estem fent és situar els humans en el Pirineu des de fa 2000 anys que és una cosa que no es sabia fins ara"
La troballa mes important es una eina de 200.000 anys d'antiguitat : "Es un bifaç , una troballa excepcional, una eina de perdre feta per els Neandertals" diu Maite Arilla, Codirectora de l'excavació.
En total s'han trobat unes 200 peces, entre eines i restes animals
Els treballs els desenvolupa l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social, i continuaran fins demà diumenge. La importància de les troballes fa pensar però que probablement a l'estiu caldrà fer a la Cova de les Llenes una excavació més exhaustiva per acabar d'entendre la vida dels humans a les muntanyes més altes de Catalunya.
