Descobreixen una estructura nova al turmell que canviarà el tractament dels esquinços
Entre el 30 i el 40% de les persones que tenen un esquinç de turmell tindran dolor crònic durant mesos o anys tot i que la lesió estigui aparentment curada. Investigadors de la Universitat de Barcelona acaben de descobrir per què. I també faran que es corregeixin els manuals d'anatomia en el capítol referit al turmell.
Segons aquests manuals, els lligaments del turmell són unes estructures que es troben agrupades per dos grans complexos: el lligament col·lateral lateral i el lligament col·lateral medial o lligament deltoide. El primer està situat a la part lateral de l'articulació i format per tres lligaments que són independents entre si. Els investigadors de la UB han descobert i definit una tercera estructura que han anomenat complex lligamentós fibulotalocalcani lateral o LFTCL per les sigles en anglès.
La infografia elaborada per la Universitat de Barcelona explica aquesta nova estructura:
Els autors del descobriment són especialistes en l'anatomia del sistema musculoesquelètic: Jordi Vega i Miquel Dalmau-Pastor, de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la UB; Francesc Malagelada, del Royal London Hospital, i Maria Cristina Manzanares, de la Facultat de Ciències de la Salut de Manresa, pertanyent a la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya. L'estudi s'ha publicat a la revista "Knee Surgery, Sports Traumatology, Arthroscopy".
Els lligaments laterals eviten que el turmell es desplaci respecte a la canella de la cama. El 95% dels esquinços de turmell es produeixen en aquests lligaments.
Dissecció acurada
Els autors van realitzar una acurada i detallada dissecció de 32 mostres de turmells. I això va donar lloc a dues troballes importants. Una és que un dels fascicles o grups de fibres està situat a l'interior de la càpsula i no a l'exterior. Això pot explicar el perquè del dolor crònic. En estar a l'interior, no pot cicatritzar. La inestabilitat de l'articulació continua produint dolor i dona als pacients moltes possibilitats de tenir més esquinços i de desenvolupar altres lesions al turmell.
L'altre descobriment és que l'altre fascicle està connectat amb un altre lligament lateral: el calcarifibular. Per això, no funcionen de forma independent, sinó conjuntament. Així han detectat el nou complex LFTCL.
La incògnita de per què es produïa el dolor crònic va ser un dels motius que va dur els autors a investigar aquestes estructures, com explica Miquel Dalmau Pastor:
Aquesta falta d'explicació va ser la clau per canviar la manera d'abordar la dissecció dels lligaments, i aleshores ens vam adonar que unes fibres de connexió entre lligaments eren eliminades de manera habitual perquè es pensava que no formaven part del lligament.
La nova estructura permetria explicar també els bons resultats obtinguts reparant només el lligament talofibular anterior en lesions que també afectaven el lligament calcaneofibular. Això va fer pensar als investigadors que hi devia haver una connexió entre tots dos, com finalment han demostrat.
El descobriment s'explica en aquest vídeo de la Universitat de Barcelona:
El descobriment pot tenir implicacions en el diagnòstic i el tractament de les lesions de turmell, com explica Dalmau-Pastor:
Aquesta troballa ens fa pensar que el comportament després d'una lesió serà semblant al d'altres lligaments intraarticulars, com el lligament creuat anterior del genoll, que no són capaços de cicatritzar per si sols quan es trenquen, la qual cosa fa que l'articulació quedi inestable i requereixi en molts casos una intervenció quirúrgica.
La troballa és prou important per haver dut a iniciar diversos projectes de recerca sobre la seva biomecànica, histologia i clínica, coordinats per aquest equip de la UB en col·laboració amb Francesc Roure, de la Universitat Politècnica de Catalunya. Altres projectes semblants es desenvolupen amb investigadors de l'Imperial College de Londres i de la Universitat d'Amsterdam.
