Detecten un cas de pesta negra als Estats Units: com es transmet i com s'ha de tractar

La pesta negra es recorda sobretot per la gran epidèmia que va provocar milions de morts durant l'edat mitjana a Europa. Al XIV va delmar la població europea, ja que va arribar a tenir una taxa de mortalitat de fins a un 60% entre els afectats. Ara als Estats Units n'han confirmat un cas i, sortosament, les conseqüències no tenen res a veure. Es tracta d'una malaltia molt poc habitual en països desenvolupats.

L'infectat, d'Oregon, es va encomanar possiblement a través del seu gat, al qual probablement va picar una puça que portava el bacteri causant de la pesta. De fet, aquests insectes actuen com a reservori. Patrícia Guillem, catedràtica d'Epidemiologia de la Universitat Europea de València i especialista en salut pública i medicina preventiva, explica que "de la mateixa manera que les puces piquen ratolins i petits mamífers, també poden picar directament els humans i provocar la malaltia."

Tant a l'afectat com als seus contactes pròxims i al gat els han tractat amb antibiòtics i les autoritats sanitàries no creuen que es produeixin més casos a partir d'aquesta infecció.

Pot afectar els ganglis o els pulmons

El cas dels Estats Units ha estat identificat com de pesta bubònica, una de les dues possibles varietats de la pesta negra. "La van anomenar la mort negra perquè va ser la primera epidèmia que va fer tremolar Europa", recorda Guillem. I afegeix que pot tenir dues formes, la bubònica, que afecta els ganglis, o la pneumònica, que danya els pulmons.

Tot i que normalment el focus d'infecció són les puces, també es pot transmetre entre persones i provocar possibles brots. En la bubònica es produeixen secrecions infeccioses i en la pulmonar la patologia es pot transmetre per microgotes quan el malalt parla, esternuda o tus.

Aquesta transmissió entre persones es va fer molt evident durant d'edat mitjana i va contribuir a estendre la infecció.

Una malaltia tractable i amb bon pronòstic

A diferència del que va passar a l'edat mitjana, ara no estem davant d'una malaltia mortal perquè es pot tractar amb antibiòtics. Pot arribar a ser greu, però si s'agafa en fases inicials només provoca símptomes similars als d'una grip, com mal de cap, febre, vòmits o cansament. En el cas de la pesta pneumònica, com que els símptomes són pulmonars, poden arribar a ser més greus perquè la malaltia afecta la respiració.

Guillem recorda, però, que al segle XIV va ser tan mortal per diversos factors, com la falta de neteja, la proliferació de puces i rates i perquè no tenien cap teràpia per tractar-la.

Endèmica en alguns països

Tot i que parlar de la pesta ens trasllada molts anys enrere, la malaltia està lluny de ser erradicada i en alguns països d'Àfrica, com a Madagascar, i també en zones d'Àsia i de l'Amèrica Llatina, fins i tot és endèmica. És complicat evitar possibles brots perquè, tot i que hi ha una vacuna, només està recomanada en persones d'alt risc, com els científics que treballen amb el bacteri que la provoca.

En els països més desenvolupats, l'aparició d'infeccions de pesta és estranya, tret dels Estats Units, on de tant en tant se'n detecta algun cas.