Anàlisi
DSK: Conspiració a l'ombra
3 min
Les teories conspiratives tenen molts abonats, sobretot a l'era d'internet, un terreny propici per a éssers alienígenes que "es conserven a la misteriosa Àrea 51", el "complot" de l'11 de setembre, les "maniobres del sionisme internacional"... la "fraudulenta arribada" de l'home a la Lluna...
Enmig de la voràgine, l'afer Dominique Strauss-Kahn té tots els elements d'un bon "thriller conspiratiu", i així s'ha vist des que va esclatar un escàndol que ha omplert pàgines i minuts de morbo i detalls escabrosos als mitjans de comunicació d'arreu del món. Ara, la novetat sobre el cas implica que hem passat de parlar d'un presumpte atac sexual d'un personatge important amb la libido desfermada, a fer-ho de la trampa d'una cambrera ben pagada per no se sap qui per explotar el punt més feble del "totpoderós" francès. Una operació que, en qualsevol cas, estava dissenyada per convertir en un cadàver el polític socialdemòcrata.
El cas ha fet, de sobte, un gir inesperat. Les primeres veus que van aixecar les sospites sobre el que va passar aquella nit del 14 de maig en una "suite" del Sofitel de Nova York potser no anaven del tot desencaminades. Els que deien, ja en aquells moments, que el que es pretenia era fer desaparèixer de l'escena un home incòmode al capdavant de l'FMI en un període de crisi i un candidat realment perillós per a Sarkozy en la disputa de les presidencials franceses, podrien acabar per tenir gran part de raó.
Ja fa setmanes, el prestigiós rotatiu "on-line" The Huffington Post publicava una informació inquietant. El cap de la policia de Nova York, el francòfon Ray Kelly, té una estreta relació d'amistat amb el president Sarkozy. Un magnífic guió de Hollywood s'escrivia amb aquest element, al qual cal sumar un conjunt d'ingredients (sexe, poder, intriga, conspiració...) que són sempre la fórmula perfecta per triomfar. A hores d'ara, a França, amb la mateixa força que es demana la reintegració de DSK a la cursa per l'Elisi, s'amplifica la notícia de la "French connection" entre l'astut Sarko i el totpoderós policia.
Les teories conspiratives, doncs, bullen al voltant d'aquest cas. El "complot", diuen alguns, estaria dirigit per grups bancaris o alguna entitat financera que hauria subcontractat un grup mafiós per preparar la complexa trama. Ara, tot s'hi val. Hi ha qui s'abona a difondre que tot plegat és una operació dissenyada per la CIA per afavorir interessos econòmics perjudicats pel totpoderós exdirector de l'FMI. A França, els blogs més agosarats parlen d'un paper clau en l'afer dels serveis secrets francesos, prou coneguts ja per algunes fosques operacions com la que fa 26 anys va enfonsar el "Rainbow Warrior" de Greenpeace a la badia d'Auckland.
El que és cert és que DSK molestava a molta gent. El seu perfil, moderadament crític amb el liberalisme radical, al capdavant de l'FMI, tenia enemics entre personalitats i entitats poderoses. A més, la candidatura a la presidència de França tenia possibilitats reals de triomfar.
Ara, el cadàver polític de DSK ressuscita, curiosament, només unes hores després de l'elecció de la nova directora de l'FMI, Christine Lagarde, molt més ortodoxa que Khan, i quan es defineixen amb claredat els candidats a les primàries dels socialistes francesos per la batalla contra Sarkozy.
Strauss-Khan, reconvertit en víctima d'un engany, té al davant un futur molt difícil de predir. Un 57 per cent dels francesos (segons els sondejos) sempre ha cregut en la seva innocència, però no se sap si realment la seva imatge, esquitxada per aquest cas, però també per altres molèsties a dones, quedarà del tot neta.
La conspiració DSK està, doncs, servida i s'obren alhora molts debats: la criminalització que ignora la presumpció d'innocència, la necessitat de revisar el paper dels mitjans en aquests casos, una reflexió sobre les trames del poder i els seus interessos més enllà de les aparences… la credibilitat en la justícia i les institucions…
L'enèsima teoria de la conspiració brilla amb llum pròpia enmig dels focus dels mitjans. Però no és fàcil que un raig de llum permeti veure ni ara, ni en el futur, qui a l'ombra del poder va enllestir aquesta trama escrita en forma de guió magistral.
Enmig de la voràgine, l'afer Dominique Strauss-Kahn té tots els elements d'un bon "thriller conspiratiu", i així s'ha vist des que va esclatar un escàndol que ha omplert pàgines i minuts de morbo i detalls escabrosos als mitjans de comunicació d'arreu del món. Ara, la novetat sobre el cas implica que hem passat de parlar d'un presumpte atac sexual d'un personatge important amb la libido desfermada, a fer-ho de la trampa d'una cambrera ben pagada per no se sap qui per explotar el punt més feble del "totpoderós" francès. Una operació que, en qualsevol cas, estava dissenyada per convertir en un cadàver el polític socialdemòcrata.
El cas ha fet, de sobte, un gir inesperat. Les primeres veus que van aixecar les sospites sobre el que va passar aquella nit del 14 de maig en una "suite" del Sofitel de Nova York potser no anaven del tot desencaminades. Els que deien, ja en aquells moments, que el que es pretenia era fer desaparèixer de l'escena un home incòmode al capdavant de l'FMI en un període de crisi i un candidat realment perillós per a Sarkozy en la disputa de les presidencials franceses, podrien acabar per tenir gran part de raó.
Ja fa setmanes, el prestigiós rotatiu "on-line" The Huffington Post publicava una informació inquietant. El cap de la policia de Nova York, el francòfon Ray Kelly, té una estreta relació d'amistat amb el president Sarkozy. Un magnífic guió de Hollywood s'escrivia amb aquest element, al qual cal sumar un conjunt d'ingredients (sexe, poder, intriga, conspiració...) que són sempre la fórmula perfecta per triomfar. A hores d'ara, a França, amb la mateixa força que es demana la reintegració de DSK a la cursa per l'Elisi, s'amplifica la notícia de la "French connection" entre l'astut Sarko i el totpoderós policia.
Les teories conspiratives, doncs, bullen al voltant d'aquest cas. El "complot", diuen alguns, estaria dirigit per grups bancaris o alguna entitat financera que hauria subcontractat un grup mafiós per preparar la complexa trama. Ara, tot s'hi val. Hi ha qui s'abona a difondre que tot plegat és una operació dissenyada per la CIA per afavorir interessos econòmics perjudicats pel totpoderós exdirector de l'FMI. A França, els blogs més agosarats parlen d'un paper clau en l'afer dels serveis secrets francesos, prou coneguts ja per algunes fosques operacions com la que fa 26 anys va enfonsar el "Rainbow Warrior" de Greenpeace a la badia d'Auckland.
El que és cert és que DSK molestava a molta gent. El seu perfil, moderadament crític amb el liberalisme radical, al capdavant de l'FMI, tenia enemics entre personalitats i entitats poderoses. A més, la candidatura a la presidència de França tenia possibilitats reals de triomfar.
Ara, el cadàver polític de DSK ressuscita, curiosament, només unes hores després de l'elecció de la nova directora de l'FMI, Christine Lagarde, molt més ortodoxa que Khan, i quan es defineixen amb claredat els candidats a les primàries dels socialistes francesos per la batalla contra Sarkozy.
Strauss-Khan, reconvertit en víctima d'un engany, té al davant un futur molt difícil de predir. Un 57 per cent dels francesos (segons els sondejos) sempre ha cregut en la seva innocència, però no se sap si realment la seva imatge, esquitxada per aquest cas, però també per altres molèsties a dones, quedarà del tot neta.
La conspiració DSK està, doncs, servida i s'obren alhora molts debats: la criminalització que ignora la presumpció d'innocència, la necessitat de revisar el paper dels mitjans en aquests casos, una reflexió sobre les trames del poder i els seus interessos més enllà de les aparences… la credibilitat en la justícia i les institucions…
L'enèsima teoria de la conspiració brilla amb llum pròpia enmig dels focus dels mitjans. Però no és fàcil que un raig de llum permeti veure ni ara, ni en el futur, qui a l'ombra del poder va enllestir aquesta trama escrita en forma de guió magistral.
