El 55% dels nostres gens ja eren en el primer organisme animal, fa 541 milions d'anys
La zoologia també té el seu Big Bang. Fa uns 541 milions d'anys es va produir l'anomenada "explosió del Cambrià", que en un període de temps relativament breu -en termes geològics- va donar lloc a una gran diversitat d'espècies animals. D'aquella època provenen els fòssils animals més antics. Ara, aquest regne presenta milions d'espècies diferents, a més de les diverses que s'han extingit.
Però, com va sorgir aquell primer animal, l'ancestre de tots els que han aparegut després? Es creu que el primer organisme animal devia ser una mena d'esponja o bé un organisme gelatinós. A partir d'aquest es va generar una gran varietat d'individus molt diferents. I, per tant, amb milers de gens diferents. Però el primer animal va sorgir per un petit canvi evolutiu, o bé va significar un gran salt en l'estructura de l'ADN?
Un treball publicat a "Nature Communications" dona arguments a aquesta segona opció. Jordi Paps, de la Universitat d'Essex, i Peter Holland, de la Universitat d'Oxford, han reconstruït el que seria el genoma present en l'ancestre comú de tots els animals. I han observat, comparant-lo amb altres formes antigues de vida, que van aparèixer nombrosos canvis genètics. I, a més, que molts d'aquests són essencials per a la majoria dels animals moderns.
Això indicaria que molts dels gens presents en aquell primer animal segueixen estant, més de 500 milions d'anys després, en els seus descendents, tot i que els diferents grups i famílies han tingut una evolució independent.
Jordi Paps ho explica en un article divulgatiu a "The Conversation". Els gens contenen les instruccions per sintetitzar les diferents proteïnes. Per això, els dos investigadors han utilitzat programes informàtics molt sofisticats per comparar un milió i mig de proteïnes de 62 organismes vius. En total han fet 2,25 bilions de comparacions.
Així, buscant els elements comuns en aquests animals i tenint en compte el seu parentiu dintre de l'arbre evolutiu, han arribat a determinar una sèrie de gens que estaven presents en el primer animal.
Aquest viatge al passat ha permès observar que el genoma dels animals actuals és molt semblant al del seu ancestre comú. Aquest devia tenir també altres gens que deuen haver desaparegut. Però revela que molts d'aquells gens primitius són tan útils i necessaris que s'han mantingut i estan presents en elefants, aranyes o cucs.
I en humans. Perquè l'estudi permet afirmar que el 55% dels nostres gens ja es trobaven en aquella esponja amb la qual va començar tot. La resta de gens van aparèixer més tard.
El primer animal, una gran innovació
Aplicant les mateixes tècniques amb altres organismes, els dos científics han reconstruït el genoma d'organismes encara més antics. I així han pogut veure que el primer animal i els seus antecessors compartien molts gens. Però també que aquell ancestre tenia molts gens nous. És a dir, que el primer animal va significar un gran salt evolutiu i el seu genoma, tot i tenir moltes semblances amb els seus antecessors, també va incorporar moltes diferències.
L'evolució actua mitjançant la selecció natural. Les característiques que es mantenen són les que ofereixen als individus la capacitat d'enfrontar-se als nous entorns i condicions en què es troba. Si hi ha tants gens que no han desaparegut en més de 500 milions d'anys és perquè són molt importants.
En definitiva, tot i les grans diferències, no seríem el que som si no ens assembléssim molt a aquella esponja o a aquell organisme gelatinós. Per bé, que, afortunadament, també hem anat adquirint moltíssimes diferències.
