El camp ha perdut els últims anys el doble de pagesos dels que hi han anat a treballat
La feina de pagès cada cop atrau menys joves, la prova: les últimes dades. En els últims anys el camp ha perdut el doble de pagesos dels que hi han anat a treballar. I això malgrat les ajudes que arriben de les diferents administracions. Amb tot, el govern català és optimista de cara al futur, els pagesos no tant. Fins al 2006 es preveuen subvencions de més de 900 milions d'euros.
1 min
Mil cinc-cents joves s'han incorporat oficialment al camp en els últims tres anys i han rebut ajudes que financen conjuntament la Generalitat, el Ministeri d'Agricultura i la Comissió Europea. Tot i les ajudes, en els últims anys s'han retirat del camp el doble de pagesos dels que s'hi han incorporat. Això fa que la gràfica d'edat de la pagesia catalana estigui molt més carregada en les franges d'edat més elevades. Segons el cens agrari del 1999, dels 60.000 pagesos catalans que estan al front d'una explotació, més de 26.000 tenen més de seixanta anys. Les ajudes del 2003 tot just s'han començat a tramitar, però tenen unes restriccions que han causat la protesta del sindicat Unió de Pagesos. El Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca no vol obrir la convocatòria fins al juliol i el sindicat reclama més agilitat perquè el sector està molt envellit. La Generalitat assegura que abans de l'estiu es disposarà de l'aportació del ministeri i de Brussel·les, que ha fet restringir les ajudes inicials. A més, es creu que l'aparició de noves fórmules associatives relativitzen l'envelliment de la pagesia catalana. Les ajudes a la incorporació de joves al camp combinen diners frescos i subvencions al finançament de projectes, amb la qual cosa es multiplica la inversió al medi rural. Fins al 2006, les administracions catalana, espanyola i europea dedicaran a aquestes ajudes més de 900 milions d'euros.
