El Congrés aprova la llei de la memòria històrica amb el suport de tots els grups de la cambra excepte el PP i ERC
El Congrés dels Diputats ha aprovat la llei de la memòria històrica amb el suport de tots els grups de la cambra, excepte els populars i Esquerra Republicana. Dues setmanes després que la Comissió Constitucional desbloquegés el projecte de llei, la votació a la cambra baixa ha posat el punt final al text. Pel Partit Popular, el seu vot en contra es justifica perquè la llei no repara els fets del franquisme, sinó que confronta. Els republicans, en canvi, rebutgen la llei perquè no acaba amb el sistema espanyol d'impunitat instaurat durant la transició. El text inclou, entre altres acords, despolititzar el Valle de los Caídos i retirar tots aquells símbols franquistes que no siguin patrimoni cultural o arquitectònic.
2 min
Tal i com ja va passar amb la votació en comissió, la norma ha tirat endavant amb el vot de PSOE, IU-ICV, CiU, PNB, BNG, CC, ChA i NaBai. A més, en la sessió d'aquest dimecres s'ha aprovat una esmena pactada entre PSOE, CIU, PNB i CC que obre la porta que la retirada de símbols franquistes i la possible anul·lació de subvencions a qui no hi faci no s'apliqui a les esglésies. Concretament, s'ha introduït una tercera excepció a la retirada de símbols: si abans se n'eximia el compliment per motius "artístics" i "arquitectònics", ara s'hi inclouen també "raons artisticoreligioses".
El grup socialista ha defensat la llei assegurant que és "justa" i té una redacció "summament curosa" per tal d'unir grups de posicions diferents. "Com que ja no hi ha dues Espanyes, sinó una, és raonable que aquesta Espanya lamenti, recordi i repari la dignitat i la memòria de les víctimes de tothom", ha dit el diputat José Andrés Torres Mora.
Des de Convergència i Unió, Josep Antoni Duran Lleida ha afirmat que la gran aportació de la llei és que "per primera vegada es reconeix que hi va haver una tercera Espanya" representada, per exemple, per la "molta gent" que va morir a Catalunya, "que no era ni dels uns ni dels altres".
L'ecosocialista Joan Herrera s'ha alegrat per les diferències entre el dictamen de la comissió i el text original, especialment en els punts relatius a la condemna del franquisme, la retirada de símbols i les polítiques públiques de recuperació de la memoria.
Representants dels col·lectius dedicats a la recuperació de la memòria, grups de presos de la dictadura i protagonistes de la lluita antifranquista, com Santiago Carrillo han seguit el debat des de les tribunes de l'hemicicle i altres dependències del Congrés.
El grup socialista ha defensat la llei assegurant que és "justa" i té una redacció "summament curosa" per tal d'unir grups de posicions diferents. "Com que ja no hi ha dues Espanyes, sinó una, és raonable que aquesta Espanya lamenti, recordi i repari la dignitat i la memòria de les víctimes de tothom", ha dit el diputat José Andrés Torres Mora.
Des de Convergència i Unió, Josep Antoni Duran Lleida ha afirmat que la gran aportació de la llei és que "per primera vegada es reconeix que hi va haver una tercera Espanya" representada, per exemple, per la "molta gent" que va morir a Catalunya, "que no era ni dels uns ni dels altres".
L'ecosocialista Joan Herrera s'ha alegrat per les diferències entre el dictamen de la comissió i el text original, especialment en els punts relatius a la condemna del franquisme, la retirada de símbols i les polítiques públiques de recuperació de la memoria.
Representants dels col·lectius dedicats a la recuperació de la memòria, grups de presos de la dictadura i protagonistes de la lluita antifranquista, com Santiago Carrillo han seguit el debat des de les tribunes de l'hemicicle i altres dependències del Congrés.
